Com una aiguamarina

Voldria ni molt ni poc:

ésser lliure com una ala

i no mudar-me del lloc

platejat d'aquesta cala;

i encendre el foc

del pensament que vibra

i llegir només un llibre

antic,

sense dubte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem,

quan la mort ens cridi al tàlem:

creure en la fusta del rem

i en la fusta de l'escàlem.

I fer tot el que fem,

oberts de cor i de parpelles

i amb tots els cinc sentits;

sense la por de jeure avergonyits

quan surtin les estrelles.

Comprendre indistintament

rosa i espina;

i estimar aquest moment

i aquesta mica de vent

i el teu amor, transparent

com una aiguamarina.

Josep Maria de Sagarra

Canon 400D amb tamron 17-50 a 17mm

f/8, 1/60s, ISO 100, polaritzador