Els senyors frarets

Una de les espines amb què vàrem tornar l'any passat de les vacances familiars d'Escòcia va ser no haver pogut veure frarets. Quan nosaltres vàrem anar, ells ja havien marxat. I és que, aquests petits, només van a terra ferma a criar cada primavera fins a mitjans de l'estiu, quan ja han pujat el pollet. Llavors marxen a alta mar per la resta de l'any. I aquest va ser un bon motiu (un més) per anar a Feroe, poder-los veure i qui sap si també fotografiar-los.

De frarets n'hi ha a diferents punts de les Feroe. Però per poder-los veure en gran número i de ben prop cal anar a la màgica Mykines. Aquesta és l'illa més occidental de l'arxipèlag, un petit tros de roca habitat per unes deu persones a l'hivern. Per arribar-hi cal agafar un petit vaixell o un encara més petit helicòpter, de manera que només unes desenes de persones poden accedir cada dia. Any rere any una nombrosa colònia de frarets hi nia. Històricament els frarets han estat una font d'ous i de carn per als locals, si bé en l'actualitat estan protegits i la seva cacera fortament regulada. A més a més, aquest ha estat el primer any que s'ha regulat l'accés de turistes. Cal pagar una taxa per accedir (destinada a la protecció del medi) i hi ha guardes controlant que ningú ultrapassi els límits del camí ni molesti els ocells. Abans molta gent trepitjava per la zona de nius per tal d'apropar-se més encara...

Jo mai havia fotografiat ocells i per mi va ser tot un repte. Acostumat a la fotografia estàtica i meditada de paisatge, intentar captar aquells animalons amb els seus moviments imprevisibles va requerir de molta paciència. I és que aquests petitons es desplacen a una velocitat que, atrapar-los en vol és gairebé una quimera, si més no en mans inexpertes com les meues. Però bé, algunes fotos hem pogut fer i l'experiència ha esta totalment positiva.