A traves d'un dels dos tunels submarins que existeixen en Feroe, es pot accedir al grupet d'illes més septentrionals de l'arxipièlag. Quan passes el primer tunel sembla que has arribat a un altre mòn, però quan passes els altres dos o tres tunels que s'han foradat a la muntanya, els ulls i el cervell no tenen capacitat per metabolitzar tanta bellesa. Quan arribem al final s'acaba la carretera i comencen els somnis, realment o irreal.
Reculem i travessem (com no?) un altre tunel. I passem a l'illa de Kunoy. Un altre petit paradís.
Apart dels gran paisatges, com sempre, infinites possibilitats de captar detalls, escenes i retalls.
Com ja he comentat en alguna entrada anterior, els canvis de temps són constant, imprevisibles i molt ràpids. Pujaré aquesta seqüència de 3 fotos perquè vos feu una idea. Entre la primera foto (amb ullades de Sol) i la darrera només hi ha 5 minuts de diferència. Es pot apreciar com entra una cortina d'aiguaneu. En uns instants més ens havíem de refugiar a l'interior del vehicle.
La propera entrada ja serà l'última sobre el viatge a Feroe. Així que anims, que ja queda menys.
Precioses, quins grans moments es van poder viure per uns mediterranis com nosaltres.
ResponEliminaSegurament quan els feroesos venen a la Mediterrània també deuen flipar en colors :-)
EliminaQueda del tot demostrat amb les vostres imatges que ha estat un viatge, molt ben aprofitat i que heu gaudit moltíssim, de tot plegat, entorn, fotografia i companyia.
ResponEliminaFelicitats!!
Sí, Esther ha estat una molt bona experiència. El país és una preciositat
EliminaEs nota que us ho vàreu passar bé, i això es reflecteix e les fotos.
ResponEliminaGràcies Miquel. Un viatge del tot recomanable i segurament en qualsevol època de l'any
EliminaRealment unes fotos espectaculars, poques vegades he vist cases, poblacions en definitiva la mà de l'home tan ben integrada en el paisatge. Com heu xalat en aquest viatge.
ResponEliminaSalut
Home Jordi, hi ha valls pirinenques o a Picos que encara tenen petits llogarets ben integrats i on la natura també fa que les condicions de vida siguen ben difícils en el segle XXI (ni vull pensar en fa 200 o 300 anys...)
EliminaUn bon recull de fotos que us heu portat però segur que amb el temps valorareu la experiència per sobre les fotos, enhorabona!!
ResponEliminaCom bé saps aquests viatges romanen en el record per sempre més. Dius bé, com el bon vi, amb el decurs del temps guanyen i es valoren més encara
Elimina