La fina línia que separa la nit del dia avança inexorable com en cada albada. Res no pot aturar aquest miracle quotidià, res no pot ser tan bonic. Cada matinada, cada kilòmetre, cada minut dedicat a contemplar aquesta meravella és, segurament, una de les inversions més justificades que hi ha al mòn. Segon a segon, minut a minut, instant a instant la línia avança.
Fins que esclata en una carícia suau i tendra.
Molt guapa, diferent al que veiem del Pedraforca. Aques cinturó de Venus captat a muntanya és clavat als de mar...
ResponEliminaHome, el cinturó de venus jo crec que és igual a mar que a muntanya, sempre i quan hi hagen bones condicions en la meteo ;-)
EliminaI jo dormit a casa......
ResponEliminaja,ja,ja.... Dormit o dormint???
Elimina