La platja de la muntanya era molt més polivalent del que us vaig explicar en la darrera entrada. Tenia efectes secundaris. Vull dir amb això que no tot era fotografia d'aurores en la platja de la muntanya. En un raconet hi tenia una surgència d'aigua que generava un petit rierol. Allà es barrejava la sorra de diferents colors i el glaç, originant formes capricioses i surrealistes que podien tenir entretingut a qualsevol durant una bona estona.
L'altre efecte secundari de la platja de la muntanya era el cementeri. A tocar de la platja hi havia un cementeri que segurament és un d'aquells llocs on qualsevol voldria descansar eternament. Quan ja n'estaves fart de fer aurores a la platja tan sols calia caminar uns centenars de metres per buscar un motiu diferent amb què emplenar les fotografies.
Molt bones totes, pero la tercera i la cuarta son extraordinaries.
ResponEliminaMolt guapes amic.
Salut.
Gràcies Vicent, la presència d'una aurora sempre és un plus en una imatge :-)
EliminaGuau!! que boniques formes i quin cementiri, aquí no hi havia cap abadessa?
ResponEliminaBones fotos,bones llums i bons moments!
No Esther, no hi havia cap abadessa. Però el darrer dia que hi vàrem ser hi havia un llogater nou...
EliminaEl que tu deies, cadascú de nosaltres hem fet les mateixes fotos però amb lectures lleugerament diferents. Visca la diversitat!
ResponEliminaMolt ben processades, company! la del cementiri molt millor que jo que no l'hi he sapigut treure el soroll bé.
Sí Eduard. Les vision poden ser molt paregudes, però mai seran idèntiques. Cadascú té la seva forma de veure i interpretar els moments
EliminaAmazing photos, interesting compositions.
ResponEliminaThanks Weronika :-)
EliminaNoi, casi se m'escapa una paraulota al veure les dos primeres... ;-)
ResponEliminaEnhorabona!!
Gràcies Pere. Sembla que els detalls es van posant cada vegada més de moda ;-)
Elimina