Ja fa una semana que vaig tornar del viatge. Després d'uns dies tan intensos necessitava reposar les fotos i les idees. Avui he sentit la necessitat de pujar alguna imatge i així ho he fet.
El petit mar que vaig visitar està al Nord, en terres llunyanes i fredes. Es va mostrar esquerp, gris, trist i melancòlic. Segur que té la seva cara amable, si bé a mi no me la va mostrar. Però la bellesa està en els ulls de qui vol veure-la. I a mi em va semblar bonic, diferent, amb la seva propia personalitat. Després d'uns dies paint el viatge, vos mostraré una primera imatge d'aquest petit mar, el Bàltic.
Per cert, la foto no està desaturada.
Doncs t'ha quedat que ni pintada, minimalista, molt agradable a la vista. Una abraçada
ResponEliminaGràcies, Eduard. Va seeer una sort trovar aquells bitxos allà descansant
EliminaSembla una llarga exposició, i els cormorans més quiets que un arbre. M'agrada la compo. Salut.
ResponEliminaChabier, és una foto de 30 segons. Imagina la que queia perquè els animalons s'estiguessin allà clavats
EliminaBonica suau, encara que de suau no ho seria.
ResponEliminaSalut!.
Sí que era suau, Esther. Gris, amb boira, amb pluja lleugera...
EliminaSolo lo puedo describir con una palabra "Genial"
ResponEliminaUn saludo
Gracias, Marco. Me alegra que te guste
Elimina