dimecres, 2 de setembre del 2015

Eras niño de niebla

Eras niño de niebla
casi en la nada;
nombre de mi sonrisa
detrás del alma.

Y era un barco dichoso
de tanto viaje
y un ángel marinero
bajo mi sangre.

Subías como el lirio,
como las algas;
en tu peso crecía
la madrugada.

Y alzando el aire joven
sus ademanes
ya marcaba tu fuerza
de vivos mástiles.

¡Prado de nieve limpia,
bosque de llamas!...
Y tú, semilla dulce,
bien enterrada.

Escondido en mi pulso,
sin entregarte;
pulsando en los temores
de mi quién sabe.

Buscabas en mi pecho
bulto y palabra;
entre mis muertos ibas
buscando cara.

Salías de la torre
de las edades
y en las lunas futuras
dabas señales.

No creas que te cuento
cosas de fábula:
para que me comprendas
coge esta lágrima.
                                                                CLAUDIA LARS


12 comentaris:

  1. Nostalgia a manos llenas. Soledad y mucha, mucha belleza. Un abrazo

    ResponElimina
  2. guapo! me gusta el reflejo.
    un abrazo

    ResponElimina
  3. Aquestes imatges sense horitzó conviden a la reflexió i més si hi tenim la figura humana caminant cap al infinit. Molt ben trobada. Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Eduard. No sé si será perquè és el meu fill o què, però a mi la foto m'agrada molt. Salut!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Gràcies, J Luís. La boira ho va fer pràcticament tot. Jo només vaig disparar

      Elimina
  5. Felicitats, una fotografia molt ben aconseguida i amb molta simplicitat la força que té... m'encanta el vermell de la samarreta i com predomina per damunt del tons clars.
    Saluttt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Sergi, sense el vermell la foto no tindria el mateix impacte

      Elimina