dimecres, 17 de juny del 2015

Sobre la saturació de localitzacions

La sobresaturació d'imatges a la què estem sotmesos cada dia fa que hi haja llocs que resulten veritablement repetitius i pesats de veure una i altra vegada. Normalment són llocs amb molt d'encant que es converteixen en emblemàtics de la fotografía de paisatge. Alguna vegada jo els he visitat i fotografiat com en el cas de l'entrada de ja fa un temps "Po ya que".

Els darrers dies he estat per la costa de Bizkaia un indret amb unes quantes localitzacions d'aquestes emblemàtiques en les que no hi havia estat mai. He estat en Barrika i en San Juan de Gaztelugatxe per primera vegada i no he fet fotos. Sacrilegi!!!
He visitat els llocs, però no he fet fotos (bo, les fotos familiars sí que les he fet, però les de veritat: no). No vaig sentir la necessitat de venir carregat amb l'equip perquè tot i no haver estat mai en aquests llocs els conec com la palma dela meua mà. Sabia que seria pràcticament imposible sortir-se'n dels enquadraments mil i una vegades vistos. Són llocs tan visitats i massificats fotogràficament que, malgrat la seva bellesa, no m'atreuen com a objectiu. Ja sé que està l'argument aquell de que es pot intentar ser original o que són llocs per tindre al disc dur. Però jo no els tinc i a hores d'ara em sento en pau amb mi mateix havent-hi anat i no havent fet fotos.
Per contra he gaudit de buscar, informar-me, mirar per Google Earth i anant a llocs dels quals gairebé no he sabut trovar fotos a la xarxa i trencant-me la closca intentant ordenar pedres. Segurament són llocs coneguts pels fotògrafs locals, però no están tan explotats i es pot estar sol fent fotos...
 


9 comentaris:

  1. Bones Pepet,

    Entenc molt bé el que dius sobre la saturació de localitzacions. Sobretot es a causa de que estem hiperconectats i tant li fot desde quin llo cdle món ho fem. Podem veure moltes fotos del mateix indret i de molta gent.

    Jo, tot i estar d'acord amb tu no ho critico. Simplemente estic d'acord en qué visulament imatges molt potents han perdut impacte visual però per a mi continua sent vàlid anar i fer les fotografies, intentanr fer composicions noves i també fer les clàssiques, treballar-te l'escena i buscar el moment adequat i fins i tot desplaçar-te lluny de casa amb el consegüent dispendi de calers... però és que jo vull tenir la meva foto, vull viure l'experi`pencia personal (per això no cal fer foto només anar-hi) i a més a més intentar superar els reptes tècnics, climatològics etc... per obtenir la meva versió de la foto. Això és com tot, cada vegada m'agrada menys comprar llibres de col·leccions fotogràfiques dels llocs on viatjo (excepte que no siguin de grans autors o de llocs remots) i en canvi m'agrada més imprimir les meves a un bon tamany (20x30 o superior).

    Permet-me però, que et feliciti. Per lo que has explicat ets una persona molt conseqüent amb els teus actes. Has anat a la localització i l'has viscuda i no has fet la o les fotos típiques perquè has considerat que no t'omplia fer més del mateix.

    Ho recalco en positiu perquè estic fart de trobar-me comentaris de gent pels blogs i les xarxes socials que parlen precisament de la saturació i de los que els cansa veure aquestes fotos i llavors mirant enrere te n'adones que ells o elles també tenen aquestes fotos en el seu arxiu i que les han ensenyat i a més a més mentres ells o elles ho experimentàven per primera vegada tot era màgic i maravellós i ara que ja ho han fet és quan es critica.

    Bravo per tu Pepet. ;)

    Una opció per no saturar-se tant és intentar no mirar tantes galeries, ni facebooks que són sobretot on hi ha la gran quantitat i centrar-se només en algunes webs i blogs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per descomptat que respecto que hi hagi gent que vulgui anar a localitzacions matxacades i fer les fotos tòpiques. No tinc res a dir. Tampoc sé que si torno a Barrika alguna vegada hi faré fotos o no. Però el cert és que en aquest viatge no he sentit la necessitat de fer-ne. I que un cop al lloc sense la càmera i un cop a casa retornat del viatge no me'n penedeixo de no haver fet fotos.
      Trobe molt més satisfactori intentar trobar localitzacions menys vistes (malgrat que no siguin tan espectaculars) i gaudir el proce´s de buscar, trobar, arribar, mirar, avaluar... i disparar.
      Salutacions, Daniel

      Elimina
  2. En aquest sentit que comentes soc de l'opinió de que a casa teva intentar esprémer al màxim les localitzacions "teves" i fer-ho t'obliga a conèixer molt bé et teu entorn i preveure les condicions de llum..., superestressant. Quan viatges difícilment trobaràs quelcom especial però si es donen les condicions excepcionals millor no desaprofitar-les i tenir la càmera a prop ;-). Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard, les d'aprop de casa són un altre tema. Són "les teves", les que coneixes de debò, les que et donen més alegries. Quasibé com si fossin les teves filles :-)
      Quan viatjo intento buscar aluna cosa una mica diferent

      Elimina
  3. Bones Josep,
    Curiosament no havia vist l'entrada del "poyaque", ens coneixem personalment des de fa molt de temps i crec que bastant bé, hem parlat d'aquest i altres temes i realment ets fidel a les teves paraules, crec que com sempre, el temps acabarà posant a tots al seu lloc i tots aquests esforços per ser original tindran els seus fruits, si més no, la recompensa ja és estar allà i veure-ho, jo sempre faig la foto, bé, la majoria de vegades, per el tema d'arxiu, ja saps que això ho veiem des d'una perspectiva diferent però igualment vàlida.
    Endavant!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bo Pere, l'originalitat va molt més enllà de buscar localitzacions diferents. si bé pot ser un primer pas. Tan de bo tingués el "do" de l'originalitat, però tinc seriosos dubtes que sigui així :-)

      Elimina
  4. Crec que cadascú és molt lliure de fer el que crega convenient.
    No m'agraden els summes pontífexs, ni els posseïdors de la veritat absoluta.
    Ja s'encarregarà el temps de col·locar cadascú al seu lloc.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clar, això ho he dit sempre. Que cadascú faça el que millor li semble. Estem en això per afició. Només faltaria que ara també ens buscarem problemes per un hobby.
      Una abraçada, Vicent

      Elimina
  5. Jo és que no em prenc la fotografia tant seriosament. Tinc la meva zona de "caça" a la porta de casa, molt fotografiada, i l'any passar vaig estar a Barrika i tinc la foto típica...i que? Jo no tinc cap problema.

    ResponElimina