Aquell dia vaig sortir de casa amb dos objectius. Primer i més important: veure sortir la lluna sobre el mar i gaudir-ho. Segon i també important: Fotografiar-ho.
Vaig tirar cap als Esculls d'en Racó, vaig treure l'equip i em vaig menjar el bocata mentre esperaba que arribés el moment. A poc a poc la gent que hi havia va anar desapareixent, aliena a l'espectacle que estaba a punt de començar, era l'hora de sopar. Però va haver una noia que es va quedar rondant per allà, passejant i llegint un llibre.
Quan va arribar l'hora vaig entrar en acció: clic, clic... uns passos més a la dreta, clic, clic... Una mica més d'ISO, clic, clic...
Va haver un moment que la noia va venir al meu costat i em va dir: "Que bonic, oi?"
"Sí" - li vaig contestar. I mirant pel visor vaig continuar, clic, clic.....
Al cap d'un moment vaig veure que la noia havia desaparegut. "Tant que li agradava si que ha durat poc veient tot això", vaig pensar, clic, clic...
Però de sobte la noia va tornar a apareixer. Portava una compacta en la mà. Es va posar al meu costat i va començar a fer fotos, clic, clic...
Moltes maca Josep uns reflexes impresionant.
ResponEliminaNo fa massa em vaig trobar en una situació semblant, una noia baixa d'un autobús de un víatge organitzat es posa a la Meva part dreta casi tocant i fa un clic es posa a la part esquerra i clic i torna a pujar al bus i desapareix.
Osti, tu... Imagines que és la mateixa noia???
EliminaSalutacions, company ;-)
És ben bé un paisatge per admirar! d'aqui que hagis posat el signe d'admiració format pel reflex i la lluna. Una abraçada
ResponEliminaJa, ja, bon comentari, Eduard.
EliminaSalut!
Cada día es diferente al anterior y al que pueda venir, sin embargo pensamos que ya lo hemos visto todo y repetidamente. MENTIRA todo es irrepetible. Tu clic clic ... también. Un abrazo
ResponEliminaSí, Luís, pero normalmente (casi) todo es mejorable. Y en ello estamos tanto en la fotografía como en la vida.
EliminaGracias por comentar
I és que no som "raros" els que apreciem la natura i el paisatge que ens regala el nostre planeta. Els "raros" haurien de ser els que viuen (vivim) massa depressa i atrafegats com per no gaudir-ho.
ResponEliminaSalut Pepet!
Fer un "stop" de tant en tant per sortir a fer fotos, estic cada dia més convençut, que és un bon remei per mantener la nostra salut mental.
EliminaUna abraçada, Daniel
Molta maca, la foto i l'història.
ResponEliminaGràcies Esther, un petó
EliminaMolt guapa. per a perdres una temporadeta.
ResponEliminaSalut.
Bo, jo em perd per allà varies temporadetes a l'any :-)
Elimina