La cova de Venus

Ja feia molt de temps que tenia previst venir a aquest lloc de la costa occidental eivissenca a fer nocturnes. La cavitat està orientada cap a ponent i, per tant, la contaminació lumínica provinent de la península és important. Per això vaig pensar esperar a pillar un dia amb lluna que apaivagues tota la lluminaria peninsular. I quina millor lluna podía fer aquesta missió que una lluna plena, ben plena, com la de Setmana Santa...

Al cel no hi havia cap núvol i la lluna apretava de valent. Era una nit d'aquelles en que no cal la llinterna per caminar entre les roques de nit. Des de la cavitat es podía gaudir principalment de part de la constelació d'Orió, part de la constelació de Tauro i de la resplendor del planeta Venus a punt de pondre's per l'horitzó. Em va sobtar com, a simple vista, es podía veure el reflexe de Venus sobre el mar malgrat la gran quantitat de llum ambiental que donava el nostre satel·lit. Sabia que Venus era el tercer cos celest més brillant després del Sol i de la Lluna, però em va sobtar la seva "potencia" que es pot apreciar perfectament en la fotografía.

Després he estat buscant informació i he aprés coses interessantíssimes com ara que un dia en Venus dura el mateix que 243 dies de la Terra, que és l'únic planeta del Sistema Solar que gira en el mateix sentit de les manetes del rellotge o que, donada la seva orbita més propera al Sol que la nostra, té fases similars a les de la Lluna. La força de la seva brillantor és deguda a que està cobert d'una espesa capa de núvols que reflecteix més del 70% de la llum solar que rep. De fet a la seva superficie pràcticament no arriba llum del Sol.