dimarts, 17 de març del 2015

Amb neu i amb sorra

 Buscar detalls en un gran paisatge és una d'aquelles activitats més entretinguda i a l'hora difícils que crec que hi ha en fotografía. Jugar amb les textures, els desenfocs, les expressions mínimes i les abstraccions... Personalment és una d'aquelles coses que més em costa. Avui vos pujaré dos intents, un amb neu i un altre amb sorra.

 
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

14 comentaris:

  1. Anònim17 de març del 2015, a les 12:28

    Great minimalistic pictures! Well done!
    greetings

    ResponElimina
  2. Eduard Marquès17 de març del 2015, a les 13:39

    Personalment ho trobo molt xulo de fer, si que hi ha dies que no surt res i que depèn molt del estat en que et trobes. La dificultat la trobo en les coses que et molesten a l'hora de fer la compo.
    Per exemple en la de la neu i, pel meu gust, em molesta la branqueta de la dreta del pp. Ja veus quina tonteria! :-).
    La segona la trobo molt il•lustrativa i fins i tot pot suggerir moltes altres accions del moviment dels fluïts.
    Salut! Pepet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep Balaguer (Pepet)17 de març del 2015, a les 15:28

      Estic d'acord Eduard. Hi ha dies que veus detalls espontàniament i d'altres dies que per més que busques no els saps trobar.
      Gràcies per l'anàlisi tan acurada de les imatges :-)

      Elimina
  3. vipuchol17 de març del 2015, a les 14:15

    Sempre hi ha que estar intentant noves coses.
    El minimalisme es algo que m´agrada molt.
    La de sorra m´agrada mes.
    Salut.

    ResponElimina
  4. Pere Soler17 de març del 2015, a les 20:33

    Diria que em sona la primera... o al menys el lloc ;-)
    Aquesta és una modalitat més i va bé entrenar l'ull per extreure detalls harmònics de la natura, jo m'hi passaria llargues estones...

    ResponElimina
  5. Daniel Arenas19 de març del 2015, a les 11:42

    Mínimalisme...
    Fotografies molt difícils d'executar ja que només les més perfectes i treballades són les que més ens frapen visualment i costa molt... Ara, hi vas a pas de gegant!

    A mi, les fotos minimalistes no sé perquè m'atrauen més en B/N potser per això m'agrada més la primera que la segona en quant a interés, ara bé també m'agrada que tingui molt poc detall i potser a la primera hi ha massa branquetes i de la segona m'agradaa que només hi hagi 1 sola cloïssa...

    En moltes disciplines entrem en terreny personal però en fotografia minimalista encara més. És a tu a qui reallment ha d'omplir els enquadraments i elements de la composició.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep Balaguer (Pepet)19 de març del 2015, a les 13:29

      Dani, gràcies pel comentari.
      La primera foto és en color, si bé els únics colors que hi havia eren el blanc i el negre ;-)

      Elimina
  6. Albert4vents23 de març del 2015, a les 15:26

    Realment una modalitat de fotografia molt difícil, be com totes , pero l'extreure a un gran paisatge un detall és molt complicat i molt personal però a l'hora molt grtificant.

    Personalment hem quedo amb la primera una fotografia que evoca al paisatge àrid d'un desert de neu.

    salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep Balaguer (Pepet)24 de març del 2015, a les 10:54

      Sempre m'ha resultat molt més fácil el gran paisatge i l'angular que el petit paisatge i el tele. Però cal intentar-ho. Gràcies per pasar :-)

      Elimina
  7. Marco24 de març del 2015, a les 1:32

    Con que pocos elementos se puede componer, y además hacerlo bien.
    Un saludo

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)