Sovint considerem el paisatge humanitzat com un paisatge "de segona". Sembla que la fotografía de natura només pot mostrar llocs verges, sense que en la imatge es pugui veure cap empremta de la mà de l'esser humà. Certament les fotografies de llocs verges, recòndits i inaccesibles solen ser espectaculars i més encara quan les visualitzem amb un moment de llum únic i irrepetible.
En el nostre entorn assolir imatges d'aquestes no és gens fácil. Sempre apareix aquell pal de la llum en l'horitzó, o aquella carretera enmig de la imatge o la famosa contaminació lumínica en fotografíes nocturnes. De vegades veiem fotos sense cap señal de civilització, però potser al darrere del fotògraf que va fer aquella imatge hi ha un passeig marítim, o un molí eòlic o ves a saber què... Per exemple, una de les meues platges preferides d'Eivissa per anar a fer fotos és Es Figueral. Té un conjunt de roques enmig de l'aigua que donen molt de joc i les possibilitats compositives són molt grans. Aquesta imatge que vos puje no mostra cap element d'intromissió de l'home en el paisatge. Però al meu darrere hi ha uns quants hotels i a l'estiu és un autèntic formiguer.
Per contra hi ha vegades que en un indret fortament humanitzat hi ha més equilibri ecològic del que pot haver en un lloc com l'anterior. Per exemple: l'Albufera i la marjal de Valencia, un lloc a pocs kilòmetres d'una gran ciutat i que ha estat la claveguera de molts pobles del voltant durant molt de temps. Aquest paratge ha estat treballat per l'home des de fa segles per al conreu de l'arròs. És impossible fer una foto sense que la mà de l'home hi siga present. Però és un lloc de nidificació i cria de moltíssimes espècies d'aus i una de les zones humides més importants de l'Est peninsular. I, encara que fràgil, presenta un equilibri entre l'home i la natura.
Jo crec que fer fotografía d'aquest lloc també és fer paisatge de natura, no?
Negar l'existència de la petja humana és un greu error que hem comés molts naturalistes i ecologistes i ara veig que també fotògrafs. Un altra cosa és lluitar perquè les coses es facin bé. Per exemple actualment hi ha la tecnologia per reduir la CL i fer la il•luminació pública més econòmica. Podem fer traçats de línies elèctriques tenint en compte el valor del paisatge i no el rendiment econòmic, etc. etc. etc. És molt i molt important que a l'hora d'anar a votar ens mirem una mica el programa del partit i demanar que hi hagi respecte per l'entorn, que no és res més que demanar respecte per nosaltres mateixos. Aleshores podrem sortir a fer fotos sense problema i això és responsabilitat de TOTS. Quin sermó que m'ha sortit :-(. Disculpem!
ResponEliminaM'agrada molt la foto de l'arrossar amb les traces del tractor i l'arbre posat al seu lloc just ;-)
Tant si ens agrada com si no, en el nostre entorn immediat l'empremta humana és palesa. Podem trobar raconets i fer fotos sense que aquesta sigui evident, però a pocs metres d'on fem aquella foto ho pot ser (i molt). Certament l'impacte s'ha de reduir al mínim, i això comença a casa nostra: reciclant, reutilitzant, reduint els residus que produim o l'energia que consumim... I, de vegades, es poden trovar casos d'un equilibri entre la mà de l'home i la natura interessants, com pot ser l'Albufera de Valencia o el Delta, per citar dos exemples molt semblants.
EliminaSalutacions.
Tema complicat, jo penso diferent... però potser demà pensaré igual, cal ser flexibles i conservar el poc que ens va quedant. Potser per això valoro tant alguns llocs d'Islàndia encara que darrerament estan posant "portes al camp" degut a la massificació...
ResponEliminaJa, ja, Pere, pareixes gallec amb tanta indefinició. Jo no parlava de llocs remots, com pot ser Islandia o algún dsert llunyà. Això és una altra divisió.
EliminaVolia fer referencia a l'entorn immediat. De vegades una foto sense petja humana pot ser feta en un indret que no és tan "natural" com una altra foto que mostra un paratge humanitzat, però en equilibri amb la natura.
Salutacions!
Impecable Josep, estoy completamente de acuerdo contigo.
ResponEliminaHola Lucas. Gracias por la visita :-)
EliminaTotalment d'acorda amb la teva opinió. En el meu cas el fet d'incloure elements humanitzats respon més a un critèri estètic que cap altre. Evidentment a mi també m'agraden els llocs amb molta natura i amb no gaires elements humans però per posar un ejemple, un camp de cultiu amb una masia maca del s. XVIII també m'agrada si està "ben col·locada" en el meu enquadrament triat.
ResponEliminaLo dit jo no tinc un criteri únic, tot depèn del missatge qeu vull trasnmetre, si només és bellesa i estètica, si busco un misssatge de denuncia, conservacionisme... Ara, pel que més em guio és la estètica (indepentment de què després també hi hagi un missatge de denuncia, conservacionisme...). És a dir que si vull fotografiar una destrossa per a que tothom la conegui si es cert que intento que aquella "destrosa" estigui col·locada seguint uns canons estètics...
Bé no sé si m'explico però veig que m'estic enrotllant molt...
Salut!
Efectivament, Daniel, en el nostre entorn és difícil fer paisatge sense cap "humanització". Una mica és allò del "si no puedes con ellos únete a ellos".
EliminaGràcies per passar
Tema complicat amic.
ResponEliminaPero bones fotos.
Salut.
Gràcies per la visita, Vicent, i una abraçada
EliminaUn bon exemple proper és Tossa de Mar, quan veus un foto de la banyera de ses dones i saps el que hi ha darrera...
ResponEliminaUn tema complicat Pepet
Salut!
Doncs és un bon exemple de fotografía de natura en un medi gens natural, sí senyor. Una platja urbana, però que en les fotos dona l'aparença d'un lloc ferèstec i salvatge.
EliminaMe gusta mucho la textura de la primera imagen.
ResponEliminaUn saludo
La primera foto ya tiene unos añitos. La he subido para ilustrar. Me alegra que te guste, Marco.
Elimina