Avui al matí he tirat cap a Montserrat. Una localització propera, però que se'm resisteix. No acabe de treure res que em satisfaga del tot. L'Esther Bahí diu que Montserrat és una montanya per fotografiar-la de lluny. Potser té raó. Des d'aprop i des d'un punt més baix que les agulles és realment difícil trobar enquadraments atractius i la falta de primers plans interessants és palesa. Després d'una bona caminada a les fosques i d'estar una llarga estona buscant alguna cosa que incloure en la imatge, apart de les agulles, he trobat aquest pi. Com que se'm tirava el temps al damunt m'he decidit definitivament per ell.
Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 22mm
f/11, 13s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas en moviment i retirats uns 2 segons abans d'acabar l'exposició, trípode
El cel s'ha pintat de color i la llum ha estat molt xula. Ha hagut un moment que tot ha agafat un to càlid increïble. Ja sé que les fotos tiren a magenta, però he intentat ser el més fidel possible al que he vist. I és que ha durat pocs segons, però tot ha agafat uns tons molt intensos.
Seguiré intentant trobar punts de vista de la montanya màgica.
Seguiré intentant trobar punts de vista de la montanya màgica.
Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 50mm
f/11, 6s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas en moviment, trípode
La muntanya rosa li podries dir ;-)
ResponEliminaLa veritat es que la planificació és bàsica i que tots els paràmetres coincideixin amb el dia que tens temps per anar-hi és quasi impossible...
He vist aquest colors sortint de treballar.
ResponEliminaPotser es resisteix peró penso que al final li trobarem el seu millor perfil.
L'Eduard,te raó,peró penso que no és impossible.
És una localització a la que tinc ganes però que em fa molta mandra per lo lluny que la tinc de casa. Suposoq ue els primers pasos són evidents (miradors, agulles...) però un cop tens això en la xaca fotogràfica d'altres vegades la cosa es deu complicar bastant.
ResponEliminaÀnims!
Com et diuen en els comentaris de més a munt tot és qüestió de planificar i intentar-ho fins que trobis alguna cosa de la que et sentis realment satisfet.
Qué ganas tengo de poder disfrutar de una sesión fotográfica en Montserrat...
ResponEliminaEsas luces rosadas son una delicia para el "paladar". Tal vez, en la primera foto prescindiria del pino, ya que me parece un elemento forzado en la composición.
Crec que buscaré punts de vista més elevats. Ja m'he posat a la recerca. El lloc és imponent i segur que se li pot de treure molt de suc :-)
ResponEliminaGràcies a tots per comentar
Bones Pepet
ResponEliminaPenso igual que l'Iker, m agrada la segona.
Lloc que li tinc ganes doncs no tinc cap fotografia D'allà...
ResponEliminaJo també les veig magentes.
Però va per gustos.
Salut.
Gràcies per passar, Esteve
ResponEliminaVicent, és que va haver uns segons magenta. Al darrere havia un cel gris que es va pintar de rosa amb les primeres llums i que va actuar de reflector. He intentat reflectir el moment. Igual m'he passat o igual he de calibrar el monitor ;-)
El título muy acertado, es una montaña que tiene mucha foto, pero que es muy difícil buscarle el lugar desde donde hacerla.
ResponEliminaEm sap greu portar la contrària al'Esther, però Montserrat té angles per dins excepcionals, especialment la zona de les agulles.
ResponEliminaHem de presserverar i segur que aconseguim els nostres objectius,
salut cvompany
Jorge, Gracias por comentar. Quizás el lugar para fotografiarla sea desde el cielo ;-)
ResponEliminaBé, jordi, ja et demanaré consell.
Salut!
Eso me pasa a mi mucho con algunas sierras de mi pueblo Pepet, que tengo un fondo que me gusta mucho, pero falta de primeros planos atractivos, aunque al final si buscas bien siempre puede haber algo para acompañar, una roca, una planta...
ResponEliminaEn primavera sin embargo ya me resulta más fácil encontrar más primeros planos interesantes con todas las flores que hay.
Tenemos que valorar también igual o más lo que tenemos más cerca.
Un saludo
Ok, apunto primavera como opción :-)
ResponElimina