Les fotos d'avui són fruit d'una sortida "express". Montserrat s'està convertint últimament en tot un repte. Camí cap allà el cel pintava prometedor. L'arribada va ser molt justa, ja amb el Sol sobre l'horitzó. Baixar ràpidament del cotxe i començar la feina: clic, clic...
Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm
f/11, 1,3s, ISO 100, polaritzador, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas per al cel, trípode
A sobre de la montanya hi havia uns núvols bastant xulos. El Sol es ponia per la dreta. La possibilitat què els núvols agafassen color era bastant elevada. Però només va haver uns breus moments on, tímidament, el cel és va acolorir una mica.
Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 106mm
f/11, 10s, ISO 100, polaritzador, degradat neutre de 3 passos per al cel, trípode
Com sempre convé fer una ullada al darrere i... vet tú per on, però allà hi havia tot un espectacle de color. L'objectiu al davant i el cel desitjable al darrere, realment descoratjador. Sessió fotogràfica en temps rècord: entre la primera foto i la darrera hi ha menys de mitja hora. Al cotxe i cap a casa. Ja hi haurà més oportunitats...
Sessió compartida amb l'Esther Bahí.
Sessió compartida amb l'Esther Bahí.
Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 111mm
f/11, 5s, ISO 100, degradat invers de 3 passos per al cel, trípode
El lloc és molt guapo.
ResponEliminaJo les fotos les veig amb falta de contrast, però caldria veure-ho.
Lo del cel colorit és una loteria, però si no jugues no et toca.
Sempre ens quedarà l'Albufera, jeje.
Salut.
La primera es muy guapa y muy bien resuelta. Un abrazo
ResponEliminaPer mi, Montserrat és tot un repte, trobo que és una muntanya complicada de fotografiar, i li tinc ganes. La segona imatges m'agrada, és maca, llástima que el cel no va acabar d'explotar.
ResponEliminaSalut!!
Hi he estat un cop de petit, sempre l'he vist des de la llunyania. A mi m'agrada la tercera :-(, trobo que és un núvol molt peculiar i m'ha sobtat en veure'l. Una abraçada
ResponEliminaVicent, la situació era de molt baic contrast, ja que havia una boirina que apaigavava tot. He pujat el contrst molt a les fotos, si bé potser tens raó i podria haver-les forçat més, especialment la segona. Gràcies per la crítica :-)
ResponEliminaGracias por pasar, Jose
Gràcies també per la visita, Xavi :-)
Osti, Eduard, ni que hagués posat una foto del Serengueti... Que Montserrat el tens a menys de 2 hores de casa!
Hola Pepet ;)
ResponEliminaLa perseverança és la "mare" de tot. Si hi continues insistint finalment és molt probable que abans o després trobis fotos que t'emplenin i marxis realment satisfet d'aquella sessió o sortida.
De lo que et comenten del contrast de les fotos pernso que tenen raó però que segurament també hi havia un cert grau de calitja o boirina. En tal cas, una mica del comnado "claridad", el el processsat, et vindrà molt bé per augmentar el microcontrast (una mica només que si et passes a banda de que et quedarà una textura molt froçada hi trobaràs halos, lo millor és experimentar fins a trobar el punt que t'agradi).
Si n'haig de triar alguna potser em quedo amb la primera per aquesta il·luminació daurada de les agulles de Montserrat.
La segona també m'agrada però m'hi falta alguna cosa més.
I en la tercera com tu dius, tens un cel apocal·líptic però falla el subjecte principal (o el que hauria de ser el principal).
No desesperis i ànims!
Gràcies per passar i comentar, Dani. El millor de tot és que Montserrat està a mitja hora de casa i puc repetir tantes vegades com vulgui :-)
ResponEliminaGràcies per les crítiques, per descomptat, i pels consells :-)
Buena serie, sobre todo las luces de la primera. Un saludo
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMontserrat té molta fotografia, racons i detalls, en tinc un bon arxiu però ara que hi penso no ho he mostrat mai... no sé perquè...
ResponEliminaEvidentment, em quedo amb la segona ;-)
Gràcias por la visita, Marco.
ResponEliminaApa, Pere! Serà perquè no has tingut mai possibilitat de mostra-les, ja, ja...
Una abraçada, campió