dimarts, 21 de maig del 2013

Sense rumb

Tenia una localització bona, molt bona. Tenia un quart de lluna en el punt necessari a una hora raonable. Tenia dues nits, dues oportunitats. Tenia una foto al cap, una composició. Però havia una cosa que no havia de tenir i que també vaig tenir: núvols. Així que els meus plans se'n van anar en orris.
No obstant, de tarda, vaig pensar en convertir els núvols dels meus enemics en els meus aliats. Vaig sortir amb temps, el cel pintava bé. El desconeixement del terreny em va fer anar a cercar un contingut per acompanyar aquell cel. Sense un destí fixe vaig agafar el cotxe i vaig pensar en els camps de cereals tan espectaculars aquests dies. Vaig començar a fer kilòmetres sense veure res convincent. Era molt difícil treure un enquadrament net: cables, granjes i altres obstacles diversos... Vaig començar a impacientar-me veient com s'acostava el moment de millor llum sense tenir res a fotografiar. Al final em vaig aturar i vaig trobar un raconet acceptable: clic.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/8, 1/10s, ISO 400, degradat invers de 3 passos, tripode. 

No gaire lluny sentia aigua cantant. Vaig anar a investigar i vaig trobar un assud molt curiós. Bé, com a mínim, tenia un primer pla amb algun interés. Podria no haver trobat absolutament res. Clic.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/8, 0,8s, ISO 200, degradat invers de 3 passos, tripode.

I és que no sé que m'emprenya més: tenir bones localitzacions amb cels mediocres o tenir localitzacions mediocres amb bons cels. Què en penseu?

16 comentaris:

  1. M'agrada aquesta primera.
    Jo per no decebre me ...deixo que la la mare natura em sorprengui i m'adapto a les circumstàncies.
    Potser tinc una foto en ment,
    pero ja no la busco, prefereixo gaudir del moment i no patir.
    Com canviem,oi?
    Salut.

    ResponElimina
  2. Tu ja saps el que pense, ... en cada moment cal aprofitar al màxim del que tens a mà. Les circumstàncies són canviants i fa que siga prou imprevisible per endavant conèixer tots els paràmetres. Potser sigua un inconvenient, però també es pot veure com un avantatge. És com sortir a l'aventura.
    Salut.

    ResponElimina
  3. Me gusta mucho la primera, las luces son muy guapas. En mi opinión si no estas en un paraje, digamos escénico, las fotos hay que tenerlas muy trabajadas para obtener buenos resultados. Otra cosa es estar en Torres del Paine, por poner un ejemplo, y esperar a ver que pasa que seguro siempre sacarás alguna buena foto. Un saludo

    ResponElimina
  4. Esther, jo tampoc pateixo en aquestes circumstàncies, faltaria més, haver de patir per una cosa que fem per plaer. Això no trreu que, en ocassions, m'emprenye.

    Vicent, tú m'has ensenyat molt a treure profit de llocs, en principi, no fotogènics. Fer les fotos que tú tens de la costa entre Sagunt i València és bona prova del que dius.

    Sí, Jose, tienes razón. En estas circunstancias hay que calentarse más el coco y trabajar más eficientemente los encuadres. Arriesgar, quizás.

    ResponElimina
  5. Poques vegades he trobat el que buscava amb tots el elements necessaris, per no dir mai. Has sabut treure uns bons resultats. El cel és boníssim i has sabut incloure un acompanyament bo (tot i que jo no soc d'introduir elements no "naturals" com l'açut), així que ja pots estar content. Salut.

    ResponElimina
  6. Chabier, la inclusió de la sèquia va ser un recurs d'emergència ;-)
    Gràcies per passar i deixar la teva.

    ResponElimina
  7. Siempre que empiezas quejándote terminas ofreciéndonos unas tomas espectaculares. Como éstas.
    Un abrazo

    ResponElimina
  8. A mi m'agrada la segona pel fet de combinar un element antròpic amb el natural d'una forma equilibrada, al menys és el que em transmet la imatge.
    Els mestres saben fer atractius els llocs que d'entrada no ho són.

    ResponElimina
  9. Ja, ja, ja, soy un cascarrabias, Alfredo, ya me lo dice mi mujer :-)

    Eduard, normalment intente no introduir elements artificials, pero en aquest cas era el que tenia més a mà i no em va semblar una mala opció. Gràcies per la visita.

    ResponElimina
  10. La primera m'agrada i força, jo encara li donaria una mica més de canya al cel, la segona tot i els elements artificials no em desagrada gens.
    salut!

    ResponElimina
  11. Donç m'agraden els colors de la primera i la composició de la segona, apa!
    Ah i també penso que ets un "cascarrabies" fotogràfic ;-)

    ResponElimina
  12. Pues yo no se que es millor, el cas es gaudir del moment i si es junten el motiu i el cel ya es la ost...
    M´agraden le dues imatges.
    Salut

    ResponElimina
  13. La primera está llena de vida ...
    Me gustan mucho los tonos pastel en el cielo (blandito que es uno ... jejeje). Las amapolas y la linea de arboles complementan muy bien ese cielo. Quiza, un punto de vista un pelín mas bajo, para reducir el campo de ¿cereal? en el plano medio, restandole protagonismo ...
    Saludos

    ResponElimina
  14. Gracias por pasar, Juan Carlos. Los filtros Lee generan unos tonos en el cielo que a mi me gustan mucho. Pero creo que aún me gustan más los que genera el Singh-Ray :-)

    ResponElimina