diumenge, 9 de setembre del 2012

Dues justificacions

Com ja vaig dir, vaig marxar de vacances amb la idea de fer dues fotos molt concretes. En aquesta entrada donaré les justificacions (que no excuses) per què no les he fetes.

Quan ets un nen i vas a llocs, tens una percepció molt particular de les coses. Tot et sembla gran, immens, les distàncies et semblen interminables i la percepció del temps també és diferent. Jo tenia al cap un lloc que vaig freqüentar durant la meua infantesa. Un lloc amb uns arbres tremendament alts i unes siluetes molt peculiars, amb una carretera que passava a traves d'aquest bosc. 
Molts anys després he tornat a aquest lloc. Hi havia una foto que volia fer, amb un cotxe passant, amb rastres d'estrelles... tot entre aquests arbres tan peculiars... Però clar, jo tenía el record d'un nen. Els arbres continuen allà, són ben bonics, però ni son tan alts com recordava, ni recordava altres detalls que hi han que malmeten la foto (cables, una tanca...) Així vaig arribar al lloc em vaig adonar que no hi havia la foto que feía setmanes que anava rondant el meu cap. El lloc és preciós, però la foto no existeix més que al meu cap. Ara, potser, el repte és trobar un lloc per fer aquesta foto que tinc al cap.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode i cable. Il·luminada amb llinterna. 

L'altra justificació sembla injustificable, si bé és humanament comprensible: mandra. La foto estava pensada, aquesta setmana ja havia lluna per il·luminar aquella escena tan gran i el lloc bé s'ho mereixia. Però després de 6 sessions de nocturnes per la Serranía de Albarracín el cansament va fer aparició i el xip de la fotografia es va apaivagar en el meu interior. Així que em vaig dedicar durant uns dies al dolce farniente i la vida de turista. Va haver, de totes maneres, dos factors que varen ser determinants en el fet de no fer la foto. Un va ser adonarme'n que havia de conduir durant més d'una hora per una carretera endiablada a les fosques. L'altre va ser més desmotivador encara: la foto estava feta i es comercialitzava com a postal...
Això sí, aquests dies de descans m'han vingut fenomenal i amb el material que tinc dels dies que vaig eixir ja tinc entreteniment.


Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 3200, trípode i cable. Il·luminada amb llinterna. 

10 comentaris:

  1. Jo vull tornar a tenir aquella percepció que tenim quan som petits, quin enyor!! tan romàntica, fantàstica i fabulosa!
    M'agrada aquesta primera.
    Petons.

    ResponElimina
  2. La majoria de vegades que surts amb una idea prefixada al cap, tornes de vuit o amb una imatge totalment diferent de al que havies somniat, si no fos així, si encertéssim sempre....que avorrit!!!
    Tot i els 6.400 em quedo amb la primera, a la segona li manca una mica de llum.
    Bona feina!

    ResponElimina
  3. Jo també prefereixo la primera. En la segona vaig fer curt amb la llinterna. Continuarem entrenant...
    Gràcies per comentar, amics :-)

    ResponElimina
  4. Molt bones. La via làctia es veu de meravella. Jo també em quedo amb la primera.
    Salutacions.

    ResponElimina
  5. Clarament m'agrada més la primera.
    L'enhorabona pel treball fet i quin vici! la fotografia nocturna
    salut!

    ResponElimina
  6. Molt bona la primera, molt be amb la llinterna. Me feu enveja amb aquests ISO tan alts, jo ja porto alguns intens de nocturnes i de moment res de res.

    Salut!!

    ResponElimina
  7. Gràcies, Bernat, però crec que amb la llinterna em falta encara molta técnica ;-)

    ResponElimina
  8. Pepet, la foto dels tres pins i la Via Làctia per sobre es impressionant!!. Felicitats.

    ResponElimina
  9. Gràcies jcarles, m'alegra que t'agrade.
    Records i una abraçada

    ResponElimina