Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 19mm
f/8, 1/10s, ISO 100, filtre degradat invers de 3 passos i degradat neutre, trípode i cable
Sovint, quan fem postes o sortides de Sol, estem tan centrats i meravellats pel que tenim al davant que no mirem al darrere. I, moltes vegades, al darrere es representa una funció igual o, fins i tot, més espectacular. Aquell matí els primers rajos del Sol van pentinar suaument la vegetació eixuta de les dunes amb un daurat preciós.
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 28mm
f/8, 1/15s, ISO 100, trípode, filtre degradat de 3 passos, cable
Com a de fi de festa tenía pensat fer una excursió a una platja de les més emblemàtiques de Menorca. Una d'aquelles a les qual, l'única forma d'arribar es caminant: la cala Pregonda. Vaig conduir fins a la platja de Binimel·la. El començament de l'excursió no podía ser més prometedor, ja que aquesta platja té un gran encant.
Com a colofó final indicar que ha estat una experiència única, plena de sensacions. La solitud del camí m'ha permés gaudir d'una manera especial d'aquesta illa. He intentat plasmar tota la bellesa d'aquest magnífic lloc. Però crec que ni jo ni la càmera som capaços de captar tota la meravella que amaga aquesta illa.
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/8, 1/80s, ISO 100, polaritzador
El camí cap a Pregonda discorre per un terreny vermellós sense cap ombra. L'encant d'aquest camí és indescriptible quan el Sol mostra totes les tonalitats de la terra.
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/8, 1/100s, ISO 100, polaritzador
La cala Pregonda es una de les més boniques de Menorca malgrat les 5-6 cases que es van construir en altres temps. Afortunadament es va arribar a temps per evitar l'explotació turística d'aquesta cala. Totes aquelles roques enmig de l'aigua, la sorra fina, aquella aigua nítida... Un autèntic paradís i amb unes possibilitats increïbles per fer fotografia nocturna (ja hi tornaré, ja...)
Canon 5D amb el canon 17-40 a 17mm
f/8, 1/60s, ISO 100, polaritzador
Després d'un petit descans sobre la sorra vaig tornar pel mateix camí cap al cotxe. I ho vaig fer ben lentament, aturant-me en cada raconada, en cada caleta de les que es recorren, gaudint de tota la bellesa d'aquest lloc. Vaig conduir fins al Toro, el punt més alt de l'illa. Volía acomiadar-me d'aquest lloc preciós fent una última ullada a tot el contorn d'aquesta illa que ha sabut preservar tan bé tots els seus encants i fer una explotació turística acurada i amb seny.
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 34mm
f/8, 1/80s, ISO 100, polaritzador
f/8, 1/80s, ISO 100, polaritzador
Com a colofó final indicar que ha estat una experiència única, plena de sensacions. La solitud del camí m'ha permés gaudir d'una manera especial d'aquesta illa. He intentat plasmar tota la bellesa d'aquest magnífic lloc. Però crec que ni jo ni la càmera som capaços de captar tota la meravella que amaga aquesta illa.
Totes son precioses, però em quedo, amb el teu permís, amb la primera i la tercera!!!
ResponEliminaMe n'alegro molt que gaudissis d'aquests dies amb aquestes imatges impact-ants!!!
Noi, com vaig dir, seràs el meu guia!!! jajaja.
ResponEliminaAra en serio, coincideixo amb la Montse, em quedo amb la tercera, tot i que els reflexos i tal... estan molt vistos, penso que l'enquadrament i els colors aconseguits s'ho valen.
Enhorabona!
Moltes gràcies per passar, gràcies pel vostre recolzament...
ResponEliminaTens tota la rao, de vegades, quedem embadalits mirant l'alba,quant l'espectacle es a les nostres espatlles.Tot i així m¡agradat moltissim el reflexe,jo també em quedo amb la tercera.
ResponEliminaSalut.
Impressionant reportatge de fotos d'una illa, com dius, plena d'encant. Penso que has captat fantàsticament la bellesa de l'indret. Enhorabona pel reportatge i gracies per compartir-lo. A reveure.
ResponEliminaEsther, es bon costum mirar, ni que siga de reull, al darrere de tant en tant...
ResponEliminaArnau, a vore si tinc una estona i em puc posar amb les de l'altre día...