He tingut sort ja que el primer matí, malgrat que el Sol no va sortir exactament, el cel va acompanyar i molt. Havia bastant mar de fons i la sorra de la platja apareixia finament pentinada per unes onades incansables. La mar i jo, jo i la mar. Ningú més. La sensació és molt reconfortant, el poder gaudir de tota aquesta meravella i, de la manera més egoista, per mi tot sol...
Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/8, 1,6s, ISO 100, trípode i filtre degradat 0,6
I.. afageixo:
ResponEliminaGràcies per compartir-la!!!
Tu a les 6, jo a les 6 ja estava a 1.030m esperant una sortida de sol entre valls amb una boira daurada brutal jejeje... si que es sacrificat això si!!! però la recompensa no te preu i pensar que molta gent no ho veurà en la seva vida.....
Una abraçada!
Impresionant..preciosa....no em diguis que és Empúries...:-)
ResponEliminaHola Pere, espere impacient poder veure aquesta boira daurada, segur que la vares brodar...
ResponEliminaEfectiviwonder, Montse, és Empúries. Aquelles platges no les coneixia i em varen captivar. Hi tornaré, segur que hi tornaré...
Aquelles platges són casa meva i l'hotel que hi ha era la casa dels meus avis fins fa pocs anys...et puc entendre...segur que hi tornaràs, i si vols un consell ves-hi al hivern en un dia de llevantada....:-) no saps quants records d'interminables passejades m'ha portat aquesta foto...gràcies! :-)
ResponEliminaUna preciosa imatge, que només es pot obtenir a les 06:00 hores del mati.
ResponEliminaMoltes gràcies per passar, Esther. Benvinguda.
ResponElimina