Dalt Vila

Hi ha una imatge icònica a Eivissa que és la silueta d'Eivissa ciutat amb el recinte emmuralat de Dalt Vila. Vet per on, però després d'un munt d'any visitant l'illa jo no tenia la imatge icònica. Així que aquests dies passats vaig anar a plasmar aquesta bella estampa en un moment de llum adequat com és l'hora blava. Va ser molt estrany per mi, acostumat a fotografiar en soledat, fer fotos envoltat de gent veient la posta de Sol també i amb la música d'un bareto proper ple a vessar de clientela. Així i tot em vaig posar taps imaginaris a les orelles i vaig treure la imatge.

Aprofite l'avinentesa per desitjar-vos una bona sortida de 2016 i una bona entrada i una bona estada a 2017.

Un altre any al sac

Com cada any us desitge bones festes als que passeu per aquest humil espai de tant en tant. Segur que 2017 ens portarà moltes i bones fotos. Gràcies per ser-hi :-)

Costa Brava... i verge

Un d'aquells raconets que encara roman relativament verge dins de la Costa Brava. Fa uns mesos es va plantejar la construcció d'un hotel de 4 estrelles amb un argument tan simplista i desfasat com que era la forma de "restaurar" una zona degradada i resoldre el problema de clavegueram de les urbanitzacions d'època tardofranquista que l'envolten, així com millorar l'accés. Sembla que l'ésser humà no n'apren mai. Encara en les darreres cuetades de la crisi i ja es pot veure com comencen a creixer grues arreu del territori. Afortunadament, en aquest cas concret, sembla que el projecte ha quedat aturat i, de moment, podrem continuar gaudint d'aquest raconet. 

Ja en l'aspecte fotogràfic us mostre com de bonic és el lloc amb aquesta pano de 3 fotografies montades amb LR.

El temporal de llevant dels darrers dies va permetre una bona estona de jugar amb les onades que trencaven violentament contra les roques. Ja des de dalt de la cala, caminant cap al lloc, el soroll de la mar feia venir calfreds enmig de la foscor. Una foto de freda i una altra de més calenta :-)

Boires matinals

 Una matinal amb unes boires d'aquelles per recordar durant molt de temps. Va ser un continu anar i venir de núvols baixos creant constants canvis en el paisatge i insinuant siluetes sense parar.

Amb els primers rajos de Sol les boirines es van aixecar, però la llum lateral sobre les restes de tardor als arbres també va crear una imatge molt plàstica. 

Excursió per les terres del Nord

De l'altre dia, per l'Alt Empordà. Va ser un dia amb una llum molt dolenta, amb cel obert i ras. Tot i que el pronòstic semblava que a l'albada podríem tindre alguna oportunitat tampoc va ser així. 

De totes maneres va ser un dia molt bo amb l'amic Eduard Marqués, recorrent raconades i indrets espectaculars, que només algú que valora el territori i el viu, sap que existeixen. Saber transmetre l'amor cap a un espai és una d'aquelles coses que l'Eduard sap fer molt bé.

Acomiadant

Acomiadant la tardor en el Montseny, una aposta segura i cercant la clàssica centrifugadora de la riera. Una llàstima veure-ho tot tan sec, fenòmen que els darrers anys s'està convertint en un fet "normal". A veure si aquestes darreres pluges han animat una mica el tema. 

Llum de tardor (2)

Doncs aquí hi ha una segona mostra d'una altra sessió per immortalitzar la meravellosa llum de tardor mediterrània. Com vos deia en l'anterior entrada, segurament el moment de l'any que més m'agrada per anar a fer marines.

Llum de tardor

Com cada any per aquestes dates la xarxa s'inunda d'imatges de boscos i colors ocres de tardor. És el temps de visitar la muntanya i captar tota la paleta de color del canvi d'estació.

De totes maneres jo sempre he pensat que els mesos de tardor són els millors per fotografiar Eivissa. Podem trobar nuvolades espectaculars, la netedat del cel és molta i la llum adquireix uns tons molt especials. A més a més l'illa torna a la seva característica letargia de fi de temporada turística que li dona aquest toc de solitud dels mesos de fred. Com a mostra les dues imatges d'aquest passat cap de setmana, d'una d'aquelles platges que fa unes setmanes era un autèntic formiguer i que ara va ser per mi tot sol.

Un clàssic i una aventura nocturna

Uns dies d'escapada per la Val d'Aran és un d'aquells plaers que, de tant en tant, m'agrada donar-me. Així que aprofitant el pont hem fet una sortida familiar cap aquell indret meravellós. Tot i anar a la recerca de llocs nous el raconet del Salt deth Pish és un lloc on difícilment es pot deixar escapar la possibilitat de tirar quatre fotos. I més encara si està guarnit amb les seves millors gales de tardor.

Tampoc puc deixar passar per alt una "aventura" nocturna amb el Jordi Balaguer, gran aficionat a la saga de Star Wars. Que millor per un fan dels viatges intersiderals que una incursió a un lloc ben fosc per admirar el firmament en una nit serena i sense lluna. Vàrem gaudir d'una bona estona d'observació de les estrelles i constelacions. I, com a premi extra, vàrem poder observar molta fauna nocturna. Per immortalitzar el moment aquí el teniu amb la seva jaqueta de R2D2 i l'espai exterior de fons...
Que la força vos acompanye.

Ses dones

Es racó de ses dones és el nom d'aquesta apartada caleta d'Eivissa. A principis del segle passat homes i dones es banyaven en platges separades i, per descomptat, elles ho feien amb vestits acordes al pudor de l'època. Normalment les dones es banyaven en platges apartades i amagades, lluny de la vista impúdica dels mascles. De fet, per accedir a aquest raconet es va excavar un petit forat que es veu al fons de la foto per poder arribar-hi per terra. La cala te només que uns 20 metres de sorra i una bellesa esfereidora. Possiblemet el totem fal·lic que la presideix és tot un símbol dels temps que arribarien unes dècades després a l'illa.