Eu sei que vou te amar

Eu sei que vou te amar

Por toda a minha vida eu vou te amar

A cada despedida eu vou te amar

Desesperadamente

Eu sei que eu vou te amar

E cada verso meu será pra te dizer

Que eu sei que vou te amar

Por toda a minha vida

Eu sei que vou chorar
A cada ausência tua eu vou chorar
Mas cada volta tua há de apagar
O que essa ausência tua me causou

Eu sei que vou sofrer

A eterna desventura de viver

A espera de viver ao lado teu
Por toda a minha vida

                                          Vinicius de Moraes

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/8, 0,8s, ISO 100, trípode

D'estrena...

Estrenant càmera, estrenant objectiu i estrenant filtre per Eivissa. Tot un luxe. De totes maneres encara m'he de familiaritzar molt amb els nous joguets per treure'ls tot el suc possible.
Sempre m'han agradat els dibuixos que deixa l'espuma de les onades sobre la sorra en les exposicions llargues...

Canon 5D MkII amb canon 17-40 a 32mm

f/16, 1.3s, ISO 100, trípode

El rierol

Moltes vegades, mentres condueixes, veus fugaçment una imatge que és una foto. Un instant, un lloc bonic, un moment de llum especial... Molt sovint no et pots aturar i l'has de deixar passar de llarg... Aquell dia conduïa buscant expresament fotos. Era una carretera secundària, sense transit. Així vaig veure aquesta imatge, vaig frenar en sec amb tot el plaer del món, vaig traure tots els estris de la motxil·la i vaig fer aquesta foto.

Canon 400D amb el tamron 17-50 a 25mm

f/8, 0,4s, ISO 100, filtro neutre de tres passos, trípode

Barquetes

De tants ahirs que s’esllavissen

guardo regals que ni esperava

petxines plenes de bells tresors,

dolors que em fan mestratge,

que amb avarícia d’infant voraç

aplego en l’equipatge,

però només tinc un desig d’amor,

un poble i una barca.

Desig d’amor per no perdre mai

el plaer d’enamorar-te,

un poble que em deixi compartir

la joia d’estimar-se

i una barqueta, per si la mar

la mort volgués donar-me.

                                                            Lluís Llach

Canon 400D amb el tamron 17-50 a 19mm

f/8, 1/8s, ISO 100, trípode, polaritzador

El pont dels jueus

Existeixen llocs pels quals passaràs mil vegades i mil vegades fotografiaràs...

Per cert, si passeu alguna vegada per Besalú no deixeu d'anar a sopar al restaurant Pont Vell (el del tendall de la foto) Té unes vistes incommensurables sobre el pont il·luminat i es menja extraordinariament.

Canon 400D amb el tamron 17-50 a 17mm

f/8, 1/40 seg, ISO 100, polaritzador

Camí sobre l'aigua...

Cap de setmana amb quedada canonista multitudinària. Així i tot, ha estat un plaer com sempre: rises, cerveses i també, com no, alguna foto...
Una de l'estany de Banyoles. Eren les 7 del matí i la boira abraçava l'estany, creant imatges gairebé fantasmagòriques. Una altra foto amb elements artificials, intentant jugar amb ells i incloure'ls de forma original en la foto. De fet són el motiu principal de la imatge...

Canon 400D amb el tamron 17-50 a 31mm

f/8, 1/8s, ISO 100, trípode

Horizontals contra verticals

Al fotografiar paisatge, normalment, fugim de tot element artificial. Moltes vegades és inevitable i s'ha de saber integrar en la foto de manera original (si bé l'altra opció és no fer la foto). De totes maneres, de vegades, podem fer que, elements totalment artificials i a priori antiestètics, siguen l'element principal de la imatge i crear composicions atractives. Un exemple és la platja del trabucador.

Canon 400D amb canon 70-200 f4 IS a 200mm

f/8, 1/400s, ISO 100

De quina lluna has pres l'argent?

De quin estel t'has despenjat, amor petit...?

Com has sabut guarir l'escletxa gran,

que m'han obert al pit?

On has collit aquest perfum,

que m'ha envaït els cinc sentits

si no és abril,

si no és abril,

amor petit.

On has desat els teus juguets

i els mitjons blancs de fil...?

De quina lluna has pres l'argent,

que dus entre els teus dits...?

I dius que amb mi vols fer-te gran,

i quan t'escolto em faig petit.

No corris tant,

no corris tant,

però corre amb mi.

                                                        Joan Isaac

Canon 400D amb tamron 17-50 a 50mm

f/8, 1/4s, ISO 100, trípode

Dormida

Portava dos anys dormida. I de sobte, un dia qualsevol, la vida va brotar de nou des de dintre seu. Dos anys després va esclatar i ens va regalar un munt de flors. Pensavem que no ho faria mai, però ho va fer. Només dormia. Ara fa dos anys que dorm de nou. Esperarem...

Canon 400D amb el tamron 17-50 a 47mm

f/8, 20s, ISO 100, trípode

Aquesta foto és fruit d'una vesprada de pluja i avorriment. L'exposició està feta en una habitació a les fosques, pintant la flor amb una llinterna per tal d'aconseguir el fons negre.

S'espartar

El seu nom ho diu tot: l'illa de l'espart. Antigament s'hi anava a collir espart que servia per fer múltiples estris imprescindibles, aleshores, per la vida quotidiana. Tècniques i oficis que s'han anat perdent.
Avui és una reserva natural que rep una forta pressió, sobretot els mesos d'estiu.
Dins dels illots de ponent és el que té un perfil més peculiar i la seva imatge va lligada al tancament del dia. Les postes de sol eivissenques són especialment vistoses a l'octubre, quan ja han marxat les multituds i les plujes han netejat l'ambient de la calima estiuenca.

Canon 400D amb tamron 17-50 a 31mm

f/8, 1/5s, ISO 100, trípode