Cel potent

La localització d'avui és una d'aquelles clássica per veure postes de Sol a l'illa d'Eivissa. A les tardes es congrega en aquest lloc una gentada, sobre tot durant la tempòrada turística, que fa que no sigui un lloc còmode per fer fotos de la posta. Per contra, al matí, quan surt el Sol just per l'altra part de l'illa no es troba a ningú i es pot gaudir de la bellesa i espectacularitat de l'indret en silenci i solitud. 

Aquell matí va haver un cel potent, molt potent. La seqüència de fotos conté diferents enquadraments i es cronològica, per poder apreciar com va anar canviant l'aspecte del cel d'una manera realment hermosa.

Mar i cel

Posta de Sol en un lloc al qual mai havia vingut a fer fotos. Es tracta d'una platja urbana i, com era d'esperar, tot i estar fora d'estació alta, hi havia gent i això em va condicionar molt els enquadraments que vaig fer (res a veure amb el que portava en ment). En aquestes situacions el millor sempre és tirar cap a alguna raconada i fer la teva apartat de la gent que, normalment, no dubta gens ni mica en posar-se enmig, trepitjar la sorra, fer soroll... Cada vegada més necessite silenci per concentrar-me a l'hora de fotografiar.

Un cop amagat el Sol vaig estar pel lloc fent llargues exposicions mentres la foscor anava lentament avançant. Però el cel estava bastant descafeïnat i tampoc ha sortit gran cosa. Així i tot aquí hi ha dues a títol testimonial.

Estrenant l'any

Quina millor manera per començar l'any que fent fotos! I així ha estat. Durant la primera setmana de l'any, que he estat de vacances, he pogut gaudir d'unes quantes sessions acompanyat del mar. Les fotos d'avui són d'un lloc amagadet que té una força especial, sobre tot si l'onatge colpeja les roques amb decissió, com va ser el cas d'aquell dia. Seguim.

Bones festes

Escapada empordanesa

Dos fotografies d'una intensa jornada ornitològica per terres empordaneses de la mà d'un guía insuperable. El dia va acabar de la millor manera possible: amb una posta de Sol d'aquelles memorable. 

Darreres cuetades de tardor

Caminar solitari pel bosc quan encara és negra nit i el gamarús crida amagat entre el fullatge és una experiència corprenedora. Veure com despunta l'alba i les llums van guanyant pas a poc a poc és una experiència gairebé mística. 

Els colors de la tardor es comencen a mostrar i la ment viatja entre troncs i fulles buscant enquadraments i imatges que intenten transmetre la bellesa del que s'està veient. Havia anunci de boires i allà que vaig marxar buscant la conjunció màgica: boira+fageda+tardor. Però les boires varen quedar ancorades lluny, a la vall, i no es varen presentar a la cita.

Tot i això, captar com els primers rajos d'aquell dia comencen a acaronar el fullam més alt dels fajos mentre els troncs encara romanen en la foscor resulta un exercici entretingut que acaba d'arrodonir una bona matinal de fotografía.

A la sortida

A la sortida del sol,

t'esperaré.

Allà on tu saps que t'espere,

a lo darrer.

Ovidi Montllor

Retrobant les matinades

Temps de retrobament amb les matinades en solitari. Salitre a la cara (i als filtres...), serenor i immersió en l'espai que t'envolta. Gaudir de la natura i gaudir la natura. I esperar, i buscar, i saber trobar. I tornar cap a casa amb satisfacció als ulls i pau al cor. I sabent que repetiràs i repetiràs les matinades, perquè són part del motor de la teva vida.

La metàfora de la natura

Aquestes fotos són de fa uns dies, d'una escapada a l'Estany d'Ivars. Les terres de Lleida tenen al seu bell-mig aquest oasi que és ple de vida. Ens va sorprende la quantitat de cabussons emplomallats que hi havia i vàrem gaudir dels seus anar i venir durant una bona estona.
Els polls d'aquest any ja s'han convertit en joves i aviat hauran de buscar-se la vida per sí mateixos. Cada jove anava acompanyat d'un adult i feien pràctiques per pescar contínuament. Els adults empenyien als joves a que fiquessin el cap sota l'aigua i busquessin peixos. Tota una metàfora sobre la vida.
I allà estava jo, amb el meu jove al costat, parlant i aprenent coses junts... I pensant en aquestes metàfores que la natura ens regala.

Començar de zero

Fa poc d'un mes que vàrem tornar de Feroe, però sembla que haja passat molt més temps. Pujaré una última tria de fotos del passat viatge en portes de començar la segona part de les vacances. 

Feroe és un lloc feréstec, on sentir el contacte amb la natura és molt fàcil: espais amplis, elements meteorològics, i a l'estiu, fauna a dojo... Tot i haver anat en "temporada alta" aquesta darrera vegada, és fàcil trobar llocs on meravellar-se dels paisatges en solitud i silenci. la presència de turistes és puntual i tan sols es pot donar una mica més de presència humana en els llocs més emblemàtics com ara Mykines o Gasadalur.

La infraestructura per rebre al viatger és molt minsa i el país té per explotar el gran potencial que suposa el seu atractiu turístic. Tenen la sort d'haver de començar pràcticament de zero. Espere i desitge que siguen intel·ligents i ho sàpiguen gestionar de manera raonable i, sobretot, sostenible; i que no s'acaben convertint en una altra Islàndia o Lofoten... El temps dirà.