Assignatura pendent

Tot just fa un any vaig quedar amb una assignatura pendent. Aixi que calia treure's l'espina i mirar de superar l'assignatura.
Una matinada en un indret esplèndid on savent buscar l'hora adequada es pot escoltar el silenci i embaladir-se amb la llum.

Retorn

Quan aquesta entrada es publique jo estaré a Eivissa. Per diferents circumstàncies he estat vora mig any sense anar a s'illa. Ara tinc l'oportunitat de tornar i estar-hi uns quants dies. Tinc mono: mono de platja, mono de crepuscle i mono de nits clares estrellades. A veure si els Déus són propicis i puc tornar amb alguna bona imatge.

Mentrestant vos puje una foto d'aquest estiu. És la part Nord de l'illa en una matinada ben plàcida. Si vos fixeu cap al fons, tot just per on trenca el Sol, es veu el perfil de l'illa de Mallorca. Segur que el petit vaixell que s'endinsa cap a la immensitat de la mar acaba arribant a bon port després d'una travesa plena de vivències i nous reptes. El mateix que vos desitge en aquest 2016 que tot just acaba de començar. Salut!

Ala de colibrí



Molt sovint hi ha icones fotogràfiques que están retratades fins a la sacietat i que envaeixen les xarxes. Un exemple pot ser el pinet de la Mar Menuda de Tossa de Mar. Un lloc d'aquells fotografiat milions de vegades i del que podem trobar infinitat d'imatges amb molts diferents tipus de llum. Aquest pinet segurament s'ho té molt cregut: tothom ve a fer-li fotos! Deu ser un pi molt vanitós.

 

Tot just passejant un dia, no gaire lluny d'allà, vaig trovar un altre pinet molt semblant, però que mai havia vist fotografiat. Pot ser no és tan bonic, ni tan espectacular, però també té dret que algú el fotografie, no? Així que al cap d'uns dies vaig tornar en millor moment de llum per fer-li una foto. De fet, crec que me l'estime més que al pinet de Tossa, que em sembla una mica xulet. I és que sempre he tingut debilitat pels menystinguts, pels proscrits i per les flors marcides. 

 

Hoy me propongo fundar un partido de sueños,
talleres donde reparar alas de colibríes.
Se admiten tarados, enfermos, gordos sin amor,
tullidos, enanos, vampiros y días sin sol.

Hoy quiero a patrocinar el candor desahuciado,
esa crítica masa de Dios que no es pos ni moderna.
Se admiten proscritos, rabiosos, pueblos sin hogar,
desaparecidos deudores del banco mundial.

Por una calle
descascarada
por una mano
bien apretada.

Hoy voy a hacer asamblea de flores marchitas,
de deshechos de fiesta infantil, de piñatas usadas,
de sombras en pena -del reino de lo natural-
que otorgan licencia a cualquier artefacto de amar.

Por el levante,
por el poniente,
por el deseo,
por la simiente.

por tanta noche,
por el sol diario,
en compañía
y en solitario.

Ala de colibrí,
liviana y pura.
Ala de colibrí

para la cura.

 

Silvio



Un any més

Des d'aquest petit espai personal que és "Imatges i instants" us desitge a tots els que em seguiu unes bones festes i que el 2016 siga, com a mínim, magnífic. 

Va d'arbres

Continue procesant material del viatge a Alemanya, ja llunyà. I és que el temps passa volant. Les 3 fotos que pujaré avui corresponen a arbres peculiars, pel seu tamany o pel seu color. Com ja vos vaig dir en alguna entrada anterior sobre aquest viatge, la part exterior i més exposada de la fageda presentaba tonalitats de tardor. Per contra la part interior era encara ben verda.



El bosc de Jasmund és una gran fageda que mai ha arribat a explotar-se forestalment i conserva l'aspecte verge de les antigues fagedes que anys enrere varen cobrir gran part del continent europeu. Aquesta fageda està catalogada com a part de les fagedes primàries dels Càrpats i està considerada per l'UNESCO com a patrimoni de la humanitat.

Un bon lloc on perdre's i on no descarte tornar alguna vegada. Natura en estat pur.

 

 

Mar calmada

Un lloc d'aquells que tinc en especial estima. M'agrada tornar, de tant en tant, a fer fotos. És una platja d'aquelles totalment canviant on la quantitat de sorra determina que es puguin veure unes roques o altres i dona opció a múltiples composicions. La llum de l'altre dia no va ser especialment espectacular. La mar, que normalment dibuixa unes llargues onades sobre la sorra, estaba plana com mai l'havia vist aquí. Però bé, això va donar peu a jugar a buscar les transparències del fons. 

Vent

Aquell dia feia vent. Un vent bastant molest i que va impedir que entrés la boira al bosc. Les branques eren sacsejades constantment per ràfagues continues. Al principi em va semblar que era un vent molt emprenyador. Després vaig descubrir que m'oferia boniques imatges contrastant els troncs estàtics amb les branques mogudes. Una suau llum lateral va acabar d'adobar el momento.

Fins i tot els petits detalls adquirien una altra dimensió amb el moviment

Boires correderes

Boires berguedanes correderes, d'una albada de la semana pasada. Una matinada d'aquelles que va valdré la pena l'esforç d'aixecar-se i conduir una hora i mitja.

Des de lluny

La meua amiga Esther m'ha dit moltes vegades que Montserrat és una muntanya per fotografiar-la des de lluny. I la veritat és que aquesta muntanya inconfusible té un perfil molt peculiar i espectacular. 



Guarnit de tardor

Abans que acabe de morir el color de tardor de les muntanyes, aprofitaré per pujar una foto del nostre Pedraforca guarnit de tardor de fa unes setmanes. No és una gran imatge ni amb una llum espectacular. Però a mi em sembla ben bonica.