El país de la neu

Com molts dels que seguiu el bloc sabeu, aquesta darrera setmana, he estat pel nord de Noruega en un viatge fotogràfic. Ha estat una setmana magnífica i esgotadora alhora. La visió de llocs tan diferents del nostre entorn fa que veges fotografies a cada instant, a cada moment, convertint-se en una autèntica bogeria. Els teus ulls veuen les imatges molt més ràpid del que el teu cervell les pot pensar i procesar: Neu verge per tot arreu, una llum diferent i especial, unes montanyes immenses emergint directament del mar...  Tot plegat fa que l'experiència siga molt intensa.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 85mm

f/11, 1/30s, ISO 100, trípode

Saber dosificar les forces ha estat fonamental per sobreviure. Dormir ni que siga poques hores, però dormir. I menjar. Descansar de tant en tant i agafar algun día més lleuger. Així i tot estic molt cansat i saturat de fotografía. Amb la sensació que no necessitaré agafar la càmara en una temporadeta. D'altra banda es essencial compartir el viatge amb gent que vaja exactament al mateix rotllo i al mateix ritme que tú. I en aquest sentit tant el Pep Prats com el Pere Vila o el Pere Soler han estat una companyia immillorable. Gràcies, companys.

 Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 138mm

f/8, 1/250s, ISO 200, trípode

D'aquesta manera he tornat a casa amb més de 1000 fotos en les targes de memòria i molt poc temps per procesar-les. Aniré fent feina, a poc a poc, i començaré un seguit d'entrades al bloc amb comentaris i imatges del viatge. Evidentment amb tal maremagnum de fotos em resulta impossible recordar exactament si vaig utilitzar filtres en les fotos i, si els vaig fer servir, quins varen ser, per la qual cosa adjuntaré en les fotos només les dades exiff.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 70mm

f/11, 1/100s, ISO 100, trípode

Con dos piedras

Els que volteu de tant en tant per aquest bloc expiatori, ja sabeu que hi ha una teoria molt important en el món fotogràfic: la teoria de la pedra. Tot fotògraf/a que es precie ha d'incloure en les seves fotos una pedra en el primer pla (com més grossa millor) per donar profunditat a la imatge i efecte de perspectiva. Tot aquell que no pose aquesta pedra en primer pla, mai podrà fer una foto bona.
Avui vull anar un pas més enllà. Avui no posaré una, sino... Dues pedres. I, per què dues? Vos preguntareu molts. Perquè amb els temps de crisi (o estafa) que corren és molt més útil: Ens baixen el sou, ens treuen dies de vacances, no ens substitueixen quan falta algún company/a, ens deixen de pagar si ens posem malalts i no podem anar a la feina o, millor encara, ens fan anar a la feina malalts per no perdre el sou... I, a més a més, ens diuen allò de: Encara sort que tens feina. Com si la feina ens l'hagués regalat algú i no l'haguéssim guanyat amb molts anys d'esforç. La feina és un dret, no un privilegi.
Però com que aquí ningú obri la boca, sempre ens quedaran les dues pedres. Que cadascú faça amb elles el que millor li parega.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 45mm

f/11, 10s, ISO 100, degradat de 3 passos, trípode i cable

Catarroja descoberta

Hi ha un raconet de l'Albufera de València que és deliciós. És un lloc molt cuidadet (a diferència de gran part de la resta del Parc Natural) i amb un cromatisme molt xulo. És el port de Catarroja.



 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/8, 2.5s, ISO 1600, trípode i cable. Degradat invers de 3 passos mogut

Dissabte al matí hi vaig vindre a fer unes fotos. Les condicions varen ser difícils. Plovent a estones i amb un vent molt fort que arrissava l'aigua, malmetent els reflexes. Vaig haver de jugar amb un difícil equilibri entre temps d'exposició i ISO, en un intent de treure l'aigua planera, però intentant evitar trepidacions en la imatge ni barques mogudes.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/11, 2s, ISO 100, trípode i cable. Degradat invers de 3 passos mogut



El cel ben cobert, com podeu vore. Però a les postres no em desagrada com queda el contrast entre els grissos dels núvols i les barquetes de color, no?

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/11, 2s, ISO 100, trípode i cable. Degradat invers de 3 passos mogut

Per als que no sou de València i/o no heu visitat mai aquest indret vos l'he de recomanar per dos motius. El primer per fer unes fotos, és clar. El segon per fer-vos un arròs amb galeres en el restaurant "La Primitiva". Totes dues coses vos faran saltar les llàgrimes.

Els 40 metres obstacles

Seguiré amb el fil de les darreres entrades. Avui pujaré fotos de la segona nit que vaig eixir per Eivissa. Per aquesta nit tenia previst visitar un vell amic: es paller des camp. Es aquesta peculiar roca que ja us he mostrat en més d'una ocassió. Fer fotos sense lluna en aquest indret és bastant "punyetero" perque hi arriben llums d'un hotel proper, perque la passada del far de Tagomago l'il·lumina intermitentment i perque la contaminació lumínica de Mallorca és omnipresent.

Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II

f/1.4, 25s, ISO 3200, trípode.

En realitat la foto que volia fer és la següent. Volia fer un contrapicat d'es paller amb el cel estrellat de fons. Així que vaig envoltar la roca i em vaig situar en la seua base. Al visionar els resultats en la càmara em vaig adonar que el resultat no reflectia, ni de bon tros, la grandesa de la pedra. Perque us feu una idea, la pedra "petita" i punxeguda a l'esquerra de la base farà 120-130 cm. Vaig pensar recòrrer a un clàssic. Introduir una figura humana per dimensionar el lloc. En aquell moment, en aquella hora, allà només hi havia una figura humana (no gaire agraciada, per cert) que era la meua. Vinga, anem per feina. Vaig preparar el temporitzador. Des de la càmara a la pedra hi havia uns 40 metres de pujada per una barda pedregosa i una petita grimpada. Concentració: 10 segons, tinc 10 segons. Clic. Pi, pi, pi.... Quan estava a mig camí vaig sentir l'oturador, quan vaig arribar a dalt, als pocs segons, el vaig tornar a sentir. Merda! Segon intent. Torna a baixar. Ara estiraré el cable del disparador tot el que puga per guanyar uns metres. Clic, uff, ufff!! Potser vaig guanayar 2 segons de temps, però ni de conya. A més havia de pujar amb el frontal per veure'm i sortia en la foto tot el meu recorregut super-il·luminat... El tercer intent sense el frontal per evitar crear tanta llum millor no explicar-lo, snifff...

Així que me'n vaig tornar amb la foto sense figura humana i amb el ferm propòsit de practicar més esport... o comprar-me un comandament a distància...

Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II

f/1.4, 25s, ISO 3200, trípode.

Bolet de pedra i reflexe de lluna

En l'anterior entrada us vaig mostrar dues sortides de lluna. La primera nit que vaig sortir la idea principal era venir a aquest lloc que ara us mostraré i al que ja li tenía clavat l'ull des de feia temps. Aquesta zona de la costa va ser excavada fa molt de temps per extreure roca i presenta unes formacions molt curioses amb dibuixos i relleus molt peculiars. Quan hi ha mala mar l'aigua salta per damunt de les pedres i es fan basses al seu interior. Volia venir amb una llum de lluna rasa, que li donés volum a la roca i aprofitar les basses per fer reflexes de les estrelles.

Així que, després de fotografiar la sortida de lluna, vaig venir cap aquí. Les basses no estaven tan plenes d'aigua com hagués volgut. Però, així i tot, algunes fotos vaig fer.

 Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II

f/2.8, 25s, ISO 1600, trípode i cable. Il·luminada lleument amb llinterna per aixecar una mica les ombres.

Per arribar aquí s'ha de fer una passejada de mitja hora. Quan vaig plegar vaig emprendre el camí de retorn caminant pausadament per la llarga platja. La serenor calmosa de la nit amb una mar planera em va captivar i vaig treure de nou tots els estris per intentar plasmar aquell moment en una imatge.

Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II

f/11, 25s, ISO 1600, trípode i cable. Il·luminada lateralment una mica amb llinterna.

Una d'aquelles nits que quan tornes a casa tens la sensació d'haver recarregat piles de debò.

La segona nit va ser més moguda, però això forma part de la següent entrada.

Dues sortides de lluna, dues

Aquest darrer cap de setmana he estat a Eivissa. Les visites periòdiques a l'illa es converteixen en una oportunitat magnífica per fer fotos ja que conjuguen dos importants elements: temps lliure i indrets preciosos. Aquesta vegada, a més a més, s'afegia l'alicient d'estrenar una nova joguina: el 24mm fixe.

Així que vaig atacar la nit per fer mil proves i familiaritzar-me amb el nou objectiu. Les dues nits que vaig fer fotos vaig gaudir de la sortida de lluna amb uns taronges ben encantadors. Tot un espectacle per la vista. La primera foto és la sortida de lluna de dijous passat i la segona la de divendres. Dues fotos molt semblants, però diferents. Dues sortides de lluna, dues...

Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4L II USM

f/1.4, 30s, ISO 800, trípode i cable 

Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4L II USM

f/2.8, 25s, ISO 6400, trípode i cable

Circumstàncies de la vida

Durant 5 anys, per raons de treball, vaig estar venint a aquest lloc cada dia. En aquell temps ni tenía càmara ni feia fotos. De fet vaig trepitjar la platja ben poques vegades. De casa al treball i del treball a casa. Quan pense la quantitat d'oportunitats, la quantitat de fotos que vaig deixar de fer em pose a tremolar. Circumstàncies de la vida.

Després he estat 4 anys més sense venir. Ara em queda a més d'hora i mitja de casa. Circumstàncies de la vida.

Ara, amb un mes de diferència he vingut dues vegades per circumstàncies de la vida...

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 29mm

f/16, 0,3s, ISO 100, polaritzador i degradat neutre de 2 passos. Trípode i cable

  Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 35mm

f/16, 0,3s, ISO 100, polaritzador i degradat neutre de 2 passos. Trípode i cable

A més a més l'amic Pere em va donar la clau de la porta de darrere. La zona noble :-)

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/11, 2s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas. Trípode i cable

Sols onades i núvols

Ja li vaig dir a l'Esther que, si jo venia, no comptés amb grans llums. La meua sort és ben limitada. Ella havia tingut un cel espectacular el dia anterior. Durant uns segons va semblar que els núvols s'obríen, la qual cosa ens hagués ofert un espectacle. Però no va ocòrrer. Així i tot vàrem gaudir d'un cel ben bonic i d'intentar treure profit amb només dos elements: onades i núvols.

 Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm

f/11, 1s, ISO 200, degradat neutre de 3 passos+degradat neutre d'1 pas, trípode i cable

 Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm

f/11, 0,4s, ISO 200, degradat neutre de 3 passos+degradat neutre d'1 pas, trípode i cable

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm

f/11, 0,6s, ISO 200, degradat neutre de 3 passos+degradat neutre d'1 pas, trípode i cable

Todo cambia

Hi ha cançons que, en algún moment de la vida, signifiquen molt. Després els hi perds la pista i passa molt i molt de temps fins que es tornen a creuar en el teu camí. Aquesta setmana he retrobat aquesta joieta, ja fins i tot  "la negra" fa anys que ens va deixar. Però aquesta és la grandesa de fer meravelles: que et sobreviuen i t'eternitzen.

Cambia lo superficial

Cambia también lo profundo

Cambia el modo de pensar

Cambia todo en este mundo

Cambia el clima con los años

Cambia el pastor su rebaño

Y así como todo cambia

Que yo cambie no es extraño

Cambia el mas fino brillante

De mano en mano su brillo

Cambia el nido el pajarillo

Cambia el sentir un amante

Cambia el rumbo el caminante

Aúnque esto le cause daño

Y así como todo cambia

Que yo cambie no es extraño

Cambia todo cambia

Cambia todo cambia

Cambia todo cambia

Cambia todo cambia

Cambia el sol en su carrera

Cuando la noche subsiste

Cambia la planta y se viste

De verde en la primavera

Cambia el pelaje la fiera

Cambia el cabello el anciano

Y así como todo cambia

Que yo cambie no es extraño

Pero no cambia mi amor

Por mas lejo que me encuentre

Ni el recuerdo ni el dolor

De mi pueblo y de mi gente

Lo que cambió ayer

Tendrá que cambiar mañana

Así como cambio yo

En esta tierra lejana

Cambia todo cambia
Cambia todo cambia

Cambia todo cambia

Cambia todo cambia

Pero no cambia mi amor...

                                                  Mercedes Sosa

Canon 5D MkII amb el 24-105

f/22, 1s, ISO 100, degradat invers de 3 passos,trípode

Efecte zooming

Pensat i fet

El pronòstic era de cel ras. Vaig pensar que no valia la pena matinar. Em vaig ficar al llit amb la idea de no eixir. Però, automàticament, vaig obrir un ull. Vaig mirar el despertador. Marcava les 6:00h. Vaig veure que arribava a fer les primeres llums. Així que vaig agafar el cotxe i vaig anar cap a la marjal, aquesta vegada en solitari. Com diu l'expressió valenciana: pensat i fet.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 58mm

f/11, 2.5s, ISO 200, degradat neutre invers de 3 passos i neutre d'1 pas "al reves" per baix, trípode i cable