Síndrome d'abstinència

Feia 3 mesos que no anava a fer fotos al Mar. L'altre día, sobtadament, vaig sentir un "clic" a dintre meu i va fer acte d'aparició la síndrome d'abstinència. Avui he tingut l'oportunitat. Ha estat una bona estona, sense grans pretensions. Només prendre la dosi necessària per calmar els ànims.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/11, 0,6s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode i cable.

Cap al sud i cap al nord

CAP AL SUD

...con su corno francés

y su academia sueca

su salsa americana 

y sus llaves inglesas

con todos su misiles 

y sus enciclopedias

su guerra de galaxias

y su saña opulenta

con todos sus laureles

el norte es el que ordena

pero aquí abajo abajo

cerca de las raíces

es donde la memoria

ningún recuerdo omite

y hay quienes se desmueren

y hay quienes se desviven

y así entre todos logran

lo que era un imposible

que todo el mundo sepa

que el Sur también existe

                                                                    Mario Benedetti, de nou

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f 2.8, 30s, ISO3200, trípode, il·luminada amb llinterna

CAP AL NORD

Aquellos que allí ves, respondió su amo, de los brazos largos, que los suelen tener algunos de casi dos leguas. Mire vuestra merced, respondió Sancho, que aquellos que allí se parecen no son gigantes, sino molinos de viento, y lo que en ellos parecen brazos son las aspas, que volteadas del viento hacen andar la piedra del molino. Bien parece, respondió Don Quijote, que no estás cursado en esto de las aventuras; ellos son gigantes, y si tienes miedo quítate de ahí, y ponte en oración en el espacio que yo voy a entrar con ellos en fiera y desigual batalla.

                                                                         Miguel de Cervantes

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2.8, 1201s, ISO 200, trípode, té algunes pinzellades amb el frontal

No existen métodos para tocar el cielo

No existe esponja para lavar el cielo

pero aunque pudieras enjabonarlo

y luego echarle baldes y baldes de mar

y colgarlo al sol para que se seque

siempre faltaría el pájaro en silencio

no existen métodos para tocar el cielo

pero aunque te estiraras como una palma

y lograras rozarlo en tus delirios

y supieras al fin como es al tacto

siempre te faltaría la nube de algodón

no existe un puente para cruzar el cielo

pero aunque consiguieras llegar a la otra orilla

a fuerza de memoria y pronósticos

y comprobaras que no es tan difícil

siempre te faltaría el pino del crepúsculo

eso es por que se trata de un cielo que no es tuyo

aunque sea impetuoso y desgarrado

en cambio cuando llegue al que te pertenece

no lo querrás lavar ni tocar ni cruzar

pero estarán el pájaro y la nube y el pino.

                                                                                        Mario Benedetti

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm 

f/2.8, 639s, ISO 200, trípode

Dues justificacions

Com ja vaig dir, vaig marxar de vacances amb la idea de fer dues fotos molt concretes. En aquesta entrada donaré les justificacions (que no excuses) per què no les he fetes.

Quan ets un nen i vas a llocs, tens una percepció molt particular de les coses. Tot et sembla gran, immens, les distàncies et semblen interminables i la percepció del temps també és diferent. Jo tenia al cap un lloc que vaig freqüentar durant la meua infantesa. Un lloc amb uns arbres tremendament alts i unes siluetes molt peculiars, amb una carretera que passava a traves d'aquest bosc. 

Molts anys després he tornat a aquest lloc. Hi havia una foto que volia fer, amb un cotxe passant, amb rastres d'estrelles... tot entre aquests arbres tan peculiars... Però clar, jo tenía el record d'un nen. Els arbres continuen allà, són ben bonics, però ni son tan alts com recordava, ni recordava altres detalls que hi han que malmeten la foto (cables, una tanca...) Així vaig arribar al lloc em vaig adonar que no hi havia la foto que feía setmanes que anava rondant el meu cap. El lloc és preciós, però la foto no existeix més que al meu cap. Ara, potser, el repte és trobar un lloc per fer aquesta foto que tinc al cap.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode i cable. Il·luminada amb llinterna. 

L'altra justificació sembla injustificable, si bé és humanament comprensible: mandra. La foto estava pensada, aquesta setmana ja havia lluna per il·luminar aquella escena tan gran i el lloc bé s'ho mereixia. Però després de 6 sessions de nocturnes per la Serranía de Albarracín el cansament va fer aparició i el xip de la fotografia es va apaivagar en el meu interior. Així que em vaig dedicar durant uns dies al dolce farniente i la vida de turista. Va haver, de totes maneres, dos factors que varen ser determinants en el fet de no fer la foto. Un va ser adonarme'n que havia de conduir durant més d'una hora per una carretera endiablada a les fosques. L'altre va ser més desmotivador encara: la foto estava feta i es comercialitzava com a postal...

Això sí, aquests dies de descans m'han vingut fenomenal i amb el material que tinc dels dies que vaig eixir ja tinc entreteniment.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2.8, 30s, ISO 3200, trípode i cable. Il·luminada amb llinterna. 

El retorn

El pitjor de les vacances és que arriba un moment què s'acaben.... Ja estic retornat . De les dues fotos que portava idea de fer no n'he fet cap (je,je...) per diversos motius, però n'he fet d'altres.

En aquesta entrada vull agrair al company Jaime (Drakis), gran amant i coneixedor de la Sierra de Albarracín, la seua ajuda i consell sobre localitzacions, així com l'agradable nit que vàrem compartir sota un cel increïble. Dona gust coneixer gent amb les idees tan clares.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2.8, 30s, ISO 3200, trípode i cable.

Stand by

Bé, ha arribat l'hora de fer una pausa vacacional. Aquest any ha estat llarg i dur. Entre retallades, tissorades i altres podes quasibé que ens deixen en calçotets/calces. És molt trist veure com  NO pots fer el teu treball bé  per manca de mitjans i mala planificació d'uns quants inèptes que ens governen. Després de molts anys preparant-me per fer un treball de qualitat comence a tenir la sensació de ser un llebrer en una gossera... La desmotivació m'envolta. Veure la facilitat amb la que es desmantellen gunays socials que varen costar molts anys d'assolir fa plantejar-se moltes coses dels polítics i d'allò que anomenen "mercats".
Si més no, ara, venen uns dies de desconnexió. El bloc quedarà en pausa. I faré fotos que, de moment, és una d'aquelles coses que encara manté encesa la flama de la il·lusió i la superació. Me'n vaig amb la idea de fer dues fotos molt concretes en dos llocs molt concrets. Espere tenir una mica de sort amb la meteorologia i poder-vos-les ensenyar a la tornada.
Mentrestant vos deixe amb una sortida de Sol en  es paller.
Salut! ! !

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 28mm

f/11, 1/5s, ISO 100, trípode i cable. 

No recorde els filtres, però el degradat iinvers de 3 passos segur (no sé si algun altre)

Amb llum de lluna

Una de l'altre día, millor dit de l'altra nit. Amb llum de lluna. Aquest enquadrament em va valdre un bon bany nocturn, ja que les onades trencaven amb força contra la roca. És el que té el 14mm, que t'has d'acostar molt...

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2,8, 30s, ISO 1600, trípode i cable.

Un lloc dues visions

A mis soledades voy,

de mis soledades vengo,

porque para andar conmigo

me bastan mis pensamientos.

¡No sé qué tiene la aldea

donde vivo y donde muero,

que con venir de mí mismo

no puedo venir más lejos!

Ni estoy bien ni mal conmigo;

mas dice mi entendimiento

que un hombre que todo es alma

está cautivo en su cuerpo.

Entiendo lo que me basta,

y solamente no entiendo

cómo se sufre a sí mismo

un ignorante soberbio.

No me precio de entendido,

de desdichado me precio,

que los que no son dichosos,

¿cómo pueden ser discretos?

Dijeron que antiguamente

se fue la verdad al cielo;

tal la pusieron los hombres

que desde entonces no ha vuelto.

                                                            Lope de Vega

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 80mm

f/11, 1/30s, ISO 100, trípode i cable

L'altra visió la podeu veure aquí

Escapada medieval

Sempre m'han atret els monestirs.
Recorde la primera vegada que vaig visitar Poblet, ja fa més d'una decena d'anys. Era hivern, feia fred i ja era fosc. Vàrem entrar a l'esglèsia amb la intenció d'assistir a "completes", l'última oració del día. Una llum tènue ens va permetre, amb prou feines, arribar i seure en les primeres fileres de bancs. Ningú més hi havia al temple, només nosaltres dos una mica encongits en la solitud d'aquella nau gòtica. Silenci i foscor. El toc d'una campana va anunciar l'entrada dels monjos per a l'oració. Solemnement, en fila, amb els seus hàbits cistercencs varen anar ocupant el seu lloc. He de reconeixer que, quan varen començar els càntics, un calfred em va recòrrer tota l'esquena. Aquella sensació que, de vegades, ens agafa de sorpresa als que no som creients. Vàrem assistir en silenci a tota la litúrgia amb la impressió d'haver retrocedit més de cinc cents anys en el temps.
Ahir vaig tenir el privilegi de fotografiar un indret de similars característiques, però, inexplicablement, en un estat d'abandó molt trist. Si més no, l'Esther i jo ens vàrem sentir una mica protagonistes d'alguna novel·la d'Umberto Eco i, fins i tot, en algún moment ens va semblar sentir les passes de l'abadessa pel claustre...

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2,8, 30s, ISO 3200, trípode i cable. Il·luminació amb llinterna.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 40mm
f/4, 1400s, ISO200, trípode i cable. Il·luminada amb llinterna

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2,8, 30s, ISO 3200, trípode i cable. Il·luminació amb llinterna.

Guía de fotografía insular estival

Com cada estiu hem anat a passar uns dies de les vacances a Eivissa. L'estiu és la pitjor època, amb diferència, per fer fotos a l'illa. El principal factor que influeix és la climatologia, amb una calitxa molt molesta i uns nuvols baixos que, normalment, fan la guitza durant bona part del día (i de la nit). A aquest factor es sumen uns altres "típicament" estivals i que jo anomene "els enemics estiuencs del fotògraf de paisatge". Contra la climatologia poc es pot fer, però contra aquests darrers factors s'ha d'actuar amb inteligència i els pots controlar mínimament.
Anem a repassar els enemics estiuencs i a veure què podem fer amb ells:
- La gent. Millor dit: la gentada. És clar que s'ha d'anar "a la contra de la gent". La posta de Sol és una mala aposta per l'estiu ja que els llocs més emblemàtics solen estar a petar de gent per veure la posta de Sol. Per contra a les 6:30h que ix el Sol aquests dies no trobes absolutament ningú a les platges.
La gentada també fa que la sorra aparega trepitjada, si anem a la banda de l'illa que bufa el vent trobarem més onades que hauran esborrat, en part, totes aquestes petjades.
Obviament s'han d'evitar les 2-3 platges que tenen moltes possibilitats que hi haja guiris dormint la mona.
- Els iots. Normalemt fondegen en cales tancades i en la vessant contraria des d'on bufa el vent. A les 6:30 del matí no hi ha iots navegant. S'ha de buscar platges obertes en la banda de l'illa que ve el vent.
-Les boies. Apareixen en les platges en les que hi ha navegació (llocs per atracar iots o barques, platges amb llocs de patinets d'aigua...) aquest factor és molt imprevisible i canviant d'any en any en les mateixes platges. Convé fer una ullada a la platja escollida el día d'abans per comprovar aquest tema.
- Les gandules. Una autèntica invasió. No es pot fer res, apareixen en gairebé totes les platges. No podrem fer fotos incloent la part més interior de les platges perquè són inevitables. Podem trobar-lis utilitat, per això, com ara deixar a sobre la motxil·la i que no es pringue de sorra o estirar-nos una estoneta mentres fem una llarga exposició, je, je...
- Les màquines de neteja de les platges. No solen matinar tant com el fotògraf, però jo vaig coincidir un día amb elles treballant. Porten uns focus molt potents i fan un soroll insuportable que li treu tot l'encant a la sessió. Així i tot es poden fer fotos, no són gran problema. La segona foto que puge tenia la màquina per darrere meu. El senyor conductor va tenir l'amabilitat de respectar "el meu territori" i em va envoltar quan va arribar a la meva alçada.
Com que els factors no són totalment controlables convé que eixim de casa amb una idea clara del lloc que volem visitar, però sempre amb un "pla B" present per si hi ha qualsevol inconvenient o imprevist.
Les dos fotos d'avui són fruit de 2 "plans B" de dos dies diferents.
Així i tot l'estiu és la pitjor època, però si aneu igualment no deixeu la càmera en casa.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm

f/16, 0,3s, ISO 100, degradt invers de 3 passos mogut davant l'objectiu, trípode i cable 

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/11, 1/5s, ISO 100, degradt invers de 3 passos mogut davant l'objectiu, trípode i cable