Un barredor de tristezas

Si me dijeran pide un deseo

preferiría un rabo de nube,

un torbellino en el suelo

y una gran ira que sube.

Un barredor de tristezas,

un aguacero en venganza

que cuando escampe parezca

nuestra esperanza.

Si me dijeran pide un deseo,

preferiría un rabo de nube,

que se llevara lo feo

y nos dejara el querube.

Un barredor de tristezas,

un aguacero en venganza

que cuando escampe parezca

nuestra esperanza.

                                                                                   Silvio Rodriguez



Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 24mm

f/11, 1,3s, ISO 100, filtre degradat neutre de 3 pasos, trípode i cable disparador

A corre-cuita

Després d'uns dies d'inactivitat avui tocava sortir.  He començat malament: el despertador no ha sonat (o sí?) i quan m'he alçat del llit només faltaven 45 minuts per la sortida del Sol. Així que tot el que tenía pensat se n'ha anat en orris. He agafat els trastos a corre-cuita i he sortit disparat cap al mar. El pronòstic no era gaire favorable, com així ha estat. Cap núvol s'ha presentat a la cita. Menys mal que vaig tindre una adolescència complicada i estic acostumat a que em deixen plantat.El lloc tampoc és cap meravella, però és el que tenia aprop per intentar salvar la situació. Malgrat que siga aprofitant unes boies...

Canon 5D MkII amb el 17-40 canon a 24mm

f/8, 10s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable

El Carraixet

Una imatge presa en terres valencianes. La millor terreta del món, je,je...
Vaig quedar per fer la sessió amb l'amic Vicent. Feia uns 25 anys que no venia a aquest lloc (com passen els anys...). El cel no va acompanyar tant com l'anterior vegada que vàrem quedar per fer fotos. El lloc tampoc va ser gran cosa per les expectatives que ens havíem creat. Així i tot hi ha alguna que es pot salvar...

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 67mm

f/8, 1/10s, ISO 100, filtre degradat neutre de 3 passos, trípode i cable disparador.

Sense Sol

Amb aquesta imatge tancarem la sèrie de la darrera collita de fotos eivissenques. Un any després vaig tornar a un indret que ja us he mostrat. L'any passat no vaig veure eixir el Sol per sobre de la mar per uns pocs dies. Com que enguany vàrem anar bastants dies abans vaig tornar amb la idea de fer la mateixa foto de l'any passat, però incloent el Sol. I allà hi era jo, una hora abans de l'eixida de l'astre... però... de Sol res de res... que hi farem. Doncs farem una cosa que normalment no m'agrada per paisatge, bé, en realitat farem dues coses que no m'agraden. Passar la foto a blanc i negre i deixar-la en format quadrat.
Per cert, aquest lloc m'està esperant per fer una bona sessió de nocturnes, independentment que el proper estiu intentem repetir l'eixida amb Sol.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 19mm

f/11, 20s, ISO 100. Degradat neutre de 3 passos. Trípode, cable.

En el jardin de la noche

En el jardín de la noche

hay una rosa, luminosa

que me mira fijamente a los ojos.

Parpadea y me quiere decir cosas

—tantas cosas que no sé—,

y es cuando alargo los brazos

para llevarle mis manos, tan abiertas

que casi me siento llegar con el pie.

Pero yo,

quiero ser de noche el dueño

de los ojos de la altura,

y he de fundir la montura

para galopar mi sueño.

Volaré,

tengo que domar el fuego

para cabalgar seguro

en la bestia de futuro

que me lleve a donde quiero.

En el jardín de la noche

hay una rosa, luminosa

que me mira fijamente a los ojos.

Parpadea y me quiere decir cosas

—tantas cosas que no sé—,

y es cuando alargo los brazos

para llevarle mis manos, tan abiertas

que casi me siento llegar.

Volaré,

volaré al jardín del cielo

en un pájaro violento,

en un corredor del viento,

en un caballo de fuego.

Volaré,

quiero ser de noche el dueño

de los ojos de la altura

y he de fundir la montura

para galopar mi sueño.

                                                                                       Silvio Rodríguez

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 23mm

f/4, 30s, ISO 1600, trípode, cable disparador, mirall alçat, solitud

Senzillament

Senzillament se'n va la vida, i arriba

com un cabdell que el vent desfila, i fina.

Som actors a voltes,

espectadors a voltes,

senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l'onada, acaba,

i potser, en el deixar-se vèncer, comença.

La platja enamorada

no sap l'espera llarga

i obre els braços no fos cas, l'onada avui volgués queda's.

Així només, em deixo que tu em deixis;

només així, et deixo que ara em deixis.

Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre

i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.

Molt blanca...

Sovint és quan el sol declina que el mires.

Ell, pesarós, sap que, si minva, l'estimes.

Arribem tard a voltes

sense saber que a voltes

el fràgil art d'un gest senzill, podria dir-te que...

Només així, em deixo que tu em deixis;

així només, et deixo que ara em deixis.

Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre

i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.

Molt blanc...

                                                                                         Lluís Llach

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/11, 5s, ISO 400, filtre degradat invers de 3 passos i gegradat neutre de 2 passos, trípode, cable disparador.

Més roques peculiars

Bé, doncs ja que anem de roques eivissenques, continuarem. Aquestes també haurien d'anar a la sèrie de "roques peculiars" a contrallum i llarga exposició. És un lloc al que li tenia ganes des de feia molt de temps. La gentilesa de Joan Costa ha fet possibles aquestes fotos i vull mostrar des d'aquest espai el meu agraïment. Vaig gaudir d'un cel suau i ben bonic i vaig estar una bona estona apretant el disparador. Un cop vistes les imatges a casa he vist que he tornat amb els enquadraments "clàssics" d'aquest lloc. La veritat és que vaig estar fent fotos quasibé sense pensar, apurant els segons que durava el cel acolorit. Quan fotografie un lloc que he vist moltes vegades abans en fotos em costa molt fer alguna cosa diferent al que he vist. Bo, ara ja tinc al disc dur aquests enquadraments i el lloc controlat. Ja no cal més que tornar i intentar ser creatiu.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 25mm

f/11, 14s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode i cable.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 40mm
f/11, 7s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode i cable

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 28mm

f/11, 14s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode i cable.

M'aclame a tu II

Fa uns mesos vaig pujar una foto d'una roca "emblemàtica" d'Eivissa al bloc. Va ser una foto que volía fer i que tenía pensada des de feia temps.
Un dels matins que vaig sortir aquest agost vaig anar a una de les platges que més m'agrada fotografiar. Com a mostra quatre botons: un, dos, tres i quatre. Portava una idea molt concreta del que volia fer. Però les condicions no varen ser les més addients i, després de tornar-me boig amb els filtres una bona estona, vaig parir un xurro (en realitat més d'un). Llavors vaig recordar la foto del maig. Com que aquesta platja també té una de les roques "peculiars" de l'illa, vaig montar el degradat de 10 passos i vaig decidir repetir l'experiència. M'estic plantejant fer una sèrie completa sobre roques "peculiars" de l'illa d'aquesta manera.

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 121mm

f/11, 240s, ISO100, filtre neutre de 10 passos i degradat neutre de 2 passos. Trípode i cable.

Els cementiris

Bo, ja estem retornats de les vacances. Començarem pel final, pel viatge familiar.
L'any passat vaig pujar una foto trobada durant el viatge per la Selva Negra. Enguany s'han repetit les circumstàncies: la càmera ha vingut, però jo feia de pare, parella i amic i les fotos les anava fent sobre la marxa i condicionat pels altres. Tenia el propòsit de matinar algun día, però la bona cuina, el bon vi i la bona companyia ho han impedit. En fi, no només de fotografía s'ha de nodrir l'esperit...
Us pujaré unes fotos de dos dels llocs que he visitat i que m'ha resultat molt impactants: Els cementiris de la segona guerra mundial.
Primer vàrem visitar el cementiri americà de St James. El dia era ennuvolat, el lloc silenciós i la visió del lloc, realment, colpidora. Veure que havia tombes que encara eren visitades em va impressionar fortament.

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 105mm

f/8, 1/60s, ISO100, polaritzador

 Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a  200mm

f/4, 1/400s, ISO100, polaritzador

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 138mm
f/8, 1/125s, ISO100, polaritzador

Després ens vàrem traslladar al cementiri alemany de Huisness. Allà va començar a espurnejar. El cementiri és molt més sobri, es nota quins vàren ser els perdedors, però no per això deixa de ser un lloc digne. La lectura de les cartes d'alguns soldats alemanys a les seves famílies uns dies abans de morir va ser estremidora.

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 24mm
f/8, 1/50s, ISO100, polaritzador

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 32mm

f/4, 1/15s, ISO800

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 65mm

f/4, 1/15s, ISO800

Al sortir del segon cementiri vàrem tenir un debat. Només uns anys després d'acabada la guerra mundial tots el morts varen tenir dret a  una sepultura digna. Fins i tot els caiguts en territori hostil, reposen en locs dignes. Segurament el màxim de la reconciliació hagués estat crear un cementiri únic per tots els morts, d'un i d'altre bandol, però així i tot, en la circumstància actual, no es deshonra la memòria de cap de les víctimes. Qualsevol familiar que vulgui visitar l'avi o el besavi que va morir a la guerra sap on trobar-lo.

Com és possible que més de 70 anys després d'acabada la guerra civil això no siga possible en el nostre país?

Després del debat vàrem continuar fent de turistes.

La boira inesperada

Sessió ajornada en dues ocassions per motius meteorològics, esperant el dia adequat. Localització estudiada. Pronòstic del temps favorable: núvols dispersos, el que volem. Pronòstic consultat fins en 3 webs del temps. Ve l'Esther a recollir-me a les 5:00 AM. El cel pinta bé al sortir. Arribem al parking. Fem la pujada d'aproximadament mitja hora caminant, més alguns minuts extra per dubtar a les fosques sobre el camí a agafar. Arribem a la localització i... 

ENTRA LA BOIRA!!!

La boira que cap web havia pronosticat, je, je... Ens estem xerrant quasibé una hora amb l'esperança que els núvols escampen i tenir al nostre abast la vista que voliem. Però avui no va a ser el día que farem la foto que volem. Finalment treiem la càmera per fer alguna foto testimonial.

Com hem comentat ja podem marcar un "dia de mala sort" en el "haber". Estadísticament tenim més possibilitats que les coses vagen millor en la propera sortida.

Aprofite l'entrada per deixar el bloc en "stand by" fins la tornada de vacances, que espere siguen profitoses.

Bon estiu.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 (estrena) a 105mm

f/11, 1/10s, ISO100, trípode i cable. Degradat neutre de 3 passos.