dimarts, 31 de desembre del 2013

La darrera

La darrera foto d'aquest any pertany a la que també ha estat la darrera sessió d'enguany. Aprofitant l'hora de sortida del Sol, ara es bona època per fer tirades més llargues de cotxe sense haver de matinar de forma inhumana. Amb la sempre grata companyia de l'Esther
Vos desitge un bon any i molt bones llums al llarg de 2014.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 20mm
f/8, 1s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode

dijous, 19 de desembre del 2013

Bones festes

A tots els que seguiu i entreu de tant en tant a aquest humil bloc vos desitge bones festes i millor any. Ho faig amb una imatge de la localització més espectacular que he pogut gaudir aquest 2013: Les Dents del Diable en l'illa de Senja. Gràcies per ser-hi.


diumenge, 15 de desembre del 2013

Els amants

La rutina més rutinària potser és el desplaçament fins el treball. Dia rere dia el mateix trajecte, a la mateixa hora i de la mateixa manera. Ja fa anys que jo vaig a treballar amb el tren. Això em permet fer el desplaçament d'anada al matí mig endormiscat encara. Puge, em sente al costat dels matixos desconeguts-coneguts de cada dia i mire per la finestra sense veure res. Van passant els mateixos pobles, els mateixos arbres, les mateixes fàbriques i no els pare la més mínima atenció, ja els he vist moltes vegades. És com una mena de deixar-me portar en una especie de sedació superficial que em deixa el cap en blanc i de la qual després no recorde res.
Però l'altre dia va passar una cosa.  Una cosa que va trencar la monotonia habitual. A l'estació de Sant Feliu vaig veure una pintada, una pintada que abans no hi era, una pintada que deia: "No hi havia a Sant Feliu dos amants com nosaltres". Immediatament el meu cervell es va activar. Va esclatar Estellés. I vaig començar a pensar en qui hauria fet aquella pintada. Serà una persona jove o gran? Com serà la seva amada o el seu amat? Serà una declaració d'amor? Serà un crit de desamor? I no puc parar d'imaginar històries passionals, enamoraments compulsius i rebolicades trames d'amor. Cada vegada que passe i veig la pintada el meu cervell s'activa i comence a imaginar una nova història d'amor. No puc parar...
Per favor, si algú coneix l'autor o autora de la pintada que el posse en contacte amb mi.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 55mm
f/11, 1/20s, ISO 100, degradat de 3 passos i trípode



No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.


Vicent Andrés Estellés

dimarts, 10 de desembre del 2013

Gola de Puchol

Després d'una llarga temporada sense poder anar a la meua terreta, per fi, he pogut retornar. I ha estat una bona oportunitat per retrobar-me amb els vells amics Vicent i José Luís. En aquesta ocassió també es va afegir l'agradable companyia de Marco. Sempre és un plaer compartir moments, conversa i esmorzar amb bona gent.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/11, 0.8s, 100 ISO, degradat invers de 3 passos i degradat neutre de 2 passos, trípode

dissabte, 30 de novembre del 2013

L'aneguet lleig

L'aneguet lleig de la fotografia de costa a Catalunya és tota la costa central. La magnificència de la Costa Brava i la peculiaritat del Delta de l'Ebre s'emporten gairebé tot el protagonisme. De tant en tant m'agrada provar de treure alguna cosa de l'aneguet lleig. Avui ho he tornat a intentar. Les vegades que he vingut m'ha cridat l'atenció el color de l'aigua en aquesta part de la costa. Té un verd esmeralda molt suau que és molt especial (peculiar diria jo). Normalment, en dies coberts i plujosos el mar es torna grissenc, de color plom. Però en aquesta part de la costa no és així. Avui m'ha sorprés com la Costa de Garraf manté el seu esmeralda malgrat que el dia no siga gaire lluidor.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/8, 1s, ISO 800, polaritzador i degradat neutre de 2 passos, trípode

diumenge, 24 de novembre del 2013

Cap Martinet

Durant molt de temps les meues sessions nocturnes han estat amb lluna nova, amb foscor total, intentant captar, d'aquesta manera, el màxim nombre possible d'estrelles. Això suposa que si vols que es veja mínimament algun element del terra l'has d'il·luminar, cosa que em resulta molt complicada perquè done una imatge natural. D'un temps a aquesta part que li vaig trobant el gust a sortir amb una lluna petita, quan està molt baixa, de manera que la il·luminació és més sencilla de fer i permet captar relleus i textures d'una manera  molt més natural. D'una sessió en Cap Martinet aquest estiu passat. 
Vos recomane vore les imatges en gran fent clic a sobre.

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 2000, trípode

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 25s, ISO 2000, trípode

diumenge, 17 de novembre del 2013

La fotografia de paisatge com a factor de risc d'obesitat

L’obesitat és una malaltia que afecta a les societats de l’abundància, com ara la nostra.  Hi ha factors de risc ben coneguts com el sedentarisme, la dieta inapropiada, la genètica o deixar de fumar.  Bé, doncs jo crec que he detectat un de no descrit: la fotografia de paisatge, especialment  la de les sortides de Sol.
D’un temps ençà , cada vegada que matine per fer la sortida de Sol, esmorze fins a 3 vegades. Abans de sortir sempre cau un cafè amb llet i unes galetes. No hi ha res com la cafeïna per mantenir la tensió d’aquests moments previs a la sessió on no saps què trobaràs ni les condicions que hi haurà ja que tot és fosc. Després de la sessió ve la baixada d’adrenalina, de vegades amb decepció i de vagades amb satisfacció. Ja ha passat el moment àlgid i, malgrat els resultats, sempre hi ha una davallada. És el moment d’esmorzar per la zona on haja sigut la sessió (tant si vaig sol com si vaig en companyia) Un bon entrepà i una dosi més de cafeïna (ara per compensar la baixada). Però encara hi ha més. En arribar a casa sovint estan tots esmorzant i és difícil resistir-se a no fer una altra picadeta d’alguna cosa (cafeïna inclosa sovint). Això implica que en unes 4-5 hores puc fer fins a 3 àpats. Si afegim que, normalment, les localitzacions de sortida de Sol tinc el costum de fer-les a prop del cotxe per estalviar temps de desplaçament i no haver de matinar encara més podem concloure que el balanç calòric és clarament positiu.
També és veritat que la mostra d’aquest estudi és únicament representativa de mi mateix i caldria fer un estudi amb una mostra més gran per arribar a aquestes conclusions.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/8, 1.3s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos i trípode

dimarts, 12 de novembre del 2013

Explorant nous indrets

Des de l'estiu que no havia tornat per Eivissa i aquest cap de setmana hi he tingut l'oportunitat. Tinc una llarga llista de llocs pendents d'explorar. Sembla mentida que una illa tan petita puga donar tants i tants racons per descobrir. La costa Nord, coneguda com "Es Amunts", està conformada per un seguit d'inaccessibles penya-segats. La dificultat d'accés als llocs fa que siga una de les parts millor conservades de l'illa. I són "Es Amunts" uns dels llocs que tinc pendents de coneixer a fons. 
El lloc que vaig coneixer aquest cap de setmana és dels que estaven marcats des de feia molt de temps. El primer contacte, com altres vegades, va ser a través d'una excursió familiar: per coneixer l'accés, veure el temps de caminada, i valorar possibles composicions amb llum del dia. També de fer alguna foto, ni que siga amb el mòbil. La bellesa del lloc és inqüestionable. Fa un temps va estar projectat construir en aquest indret i, afortunadament, això no es va produir. 


Ara ja només calia esperar el dia que pugués tornar, amb la grandària i alçada de lluna necessària i que no hi haguessin núvols. I va haver sort i totes aquestes condicions es varen donar a l'endemà mateix. Vaig decidir fer la baixada amb llum de dia, ja que moure's pel lloc té la seva dificultat perquè està ple de grans blocs de pedra que el cingle ha anat llançant. De fet trobar enquadraments és un repte entre tanta pedra. Vaig intentar aprofitar les darreres llums sobre Ses Margalides.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 40mm
f/11, 0.6s, ISO 100, filtre degradat neutre de 3 passos, trípode

Després, amb una mica de paciència, només va ser necessari esperar que la foscor guanyés terreny. Havia un fort onatge que no em va permetre arrimar-me gaire a l'aigua, però com que els enquadraments ja els tenia mitjanament vistos només va caldre fer alguna petita improvisació. 

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 1600, trípode

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 3200, trípode


Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 3200, trípode

dimarts, 5 de novembre del 2013

Maridant

Dues de les coses que sempre m'ha agradat maridar és romànic amb estrelles. Poder, el fotografiar edificis mil·lenaris amb el cosmos de fons, té una dimensió de misteri i d'eternitat. No sé, però sempre m'ha agradat. Aquest cap de setmana he tornat a tindre l'oportunitat.
PD.- En aquesta entrada m'he prohibit dir dues paraules: tardor i contaminació lumínica :-)

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode

divendres, 25 d’octubre del 2013

Sant tornem-hi

Aquest és un lloc d'aquells dels què és molt difícil tornar sense res. No sé per què, però sempre que hi he vingut he tingut llum interessant. A més a més, és un d'aquells llocs en què la varietat de llums que he trobat ha estat de lo més diferent. Ho podeu comprovar aquíaquí. Aquesta imatge d'avui és recent, amb un insòlit Lloret en màniga curta a l'octubre i acribillat pels mosquits.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 28mm
f/8, 5s, ISO 100, polaritzador, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas per al cel, trípode

dissabte, 19 d’octubre del 2013

El tio Canya se'n va a descansar

Ahir a la nit, en la dues vegades lleial (i tantes vegades infidel a sí mateixa) ciutat de València, el tio Canya se'n va anar a descansar. Ens ha deixat el grup Al Tall, després de més de 40 anys de de música. Agrair a tots els seus components tots els anys de feina, de compromís i de dignificar una llengua i un poble. Hi havem uns quants que seguirem, en el dia a dia, al tall, perquè queda molt per fer (poder massa).

Canon 5D Mk II amb el Canon 17-40 a 21mm
f/8, 1/2s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode


CANT DE MAULETS

Eixiu tots de casa que la festa bull,
feu dolços de nata i coques de brull.
Polimenteu fustes, emblanquineu murs
perquè Carles d’Àustria, ha jurat els Furs.

Enrrameu de murta, places i carrers,
abastiu de piules, xavals i xiquets.
Aclariu la gola, amb vi i moscatell
que no hi ha qui pare, el pas dels maulets.

Vine Pilareta, que et pegue un sacsó,
els peixos en l’aigua i els amos al clot,
i si no l’empara, el Nostre Senyor,
tallarem la cua, a Felip de Borbó.

Si l’oratge es gira, en mal dels maulets
vindran altres dies que bufe bon vent.
Quant més curt ens lliguen, més perill tindran,
passeu-me la bota, i segui tocant. 

diumenge, 13 d’octubre del 2013

Pujar l'ISO escurça el patiment del fotògraf

En un part si es detecta que el fetus te disconfort es mira d'accelerar el procés per tal de treure'l més ràpidament del que trigaria en sortir de forma natural. Moltes vegades en aquests casos els ginecòlegs ajuden a l'expulsió del fetus amb una eina digna d'una sala de tortures medieval anomenada forceps. Després els ginecòlegs quan fan els informes solen escriure: "part finalitzat amb forceps per escuçar el patiment del fetus". És una d'aquelles expresions fetes que és bastant habitual llegir en informes.
Jo tenia una companya ginecòloga molt partidiaria dels parts naturals que deia que això era una tonteria. I que el ginecòleg aplicava el forceps moltes vegades per "escurçar el patiment del ginecòleg" i acabar abans amb el tema. Vull pensar que era una exageració. Així i tot sembla que, del patiment de la mare, no s'enrecorda ningú.
I per què tota aquesta introducció tan absurda? Quina aplicació té en el món de la fotografia?
Moltes vegades fem exposicions d'1 o 2 segons. Això ho pot suportar qualsevol, no? Tic-tac i la foto ja està feta. Per exemple la següent imatge.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 47mm
f/8, 1.6s, ISO 100, degradat de 3 passos i degradat d'1 pas per al cel, trípode 

El problema ve quan ja n'hem fet unes quantes d'aquestes fotos i ens plantegem: "Vaig a montar el degradat de 10 passos". Ho fem i veiem que ens surt una exposició de més de 10 minuts. Abans jo era molt pacient i esperava el que calgués. ISO 100 i a esperar. Però en tot aquest temps , moltes vegades, perds l'ocassió de fer alguna imatge més. La qual cosa, tenint en compte com és d'efímera la bona llum, te delicte. Així que darrerament, quan monte el 10 passos, puje l'ISO sense compasió de manera que les exposicions no siguen superiors a 1 o 2 minuts. Quan ho faig recorde a la meua ex-companya i la seua frase. I pense: "pujar l'ISO escurça el patiment del fotògraf". El que no em queda tan clar és en aquest tema és quin paper té el fotògraf: el de ginecòleg, el de fetus o el de mare.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 73mm
f/8, 118s, ISO 500, degradat de 3 passos per al cel i degradat de 10 passos, trípode 

D'una agradable sessió junt a l'Esther i en Jorge

dimarts, 8 d’octubre del 2013

Deixant passar uns minuts, deixant passar uns pensaments

Deixant passar uns minuts, deixant passar uns pensaments, en aquell moment tan especial què el dia deixa pas a la nit, quan encara queda claredat al cel, però les primeres estrelles comencen a aguaitar. I, fins i tot, la lluna comença a fer palés el seu protagonisme. Una mica així com qui prudentment demana permís per entrar en la teva vida.

Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II
f/2.8, 20s, ISO 800, trípode i degradat neutre d'1 pas per al cel

Deixant passar uns minuts, deixant passar uns pensaments, la foscor comença a guanyar la partida i, ara sí, la Lluna es converteix en la reina. La senyora indiscutible de la nit. La dolça companya d'emocions. Qui gosaria trencar tanta harmonia?

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 29mm
f/4, 15s, ISO 5000, trípode

Deixant passar uns minuts, deixant passar uns pensaments, arriba també el moment què la Lluna s'acomiada lentament, però inexorable. És un d'aquells finals dolorós, però al mateix temps necessaris. I és així com guanya pas l'univers, les estrelles, els planetes. Tot el cosmos immers en el silenci fugicer i punyent de la nit.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode

Deixant passar uns minuts, deixant passar uns pensaments, veig el món girar, com una baldufa impenitent i provocadora. Com un record inacabable i sorprenent. Amagat i tendre, llunyà record. Record que ja no serà, però romandrà.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 2705s, ISO 200, trípode

diumenge, 29 de setembre del 2013

Inauguració de temporada

Ara el Sol ja comença a sortir per sota de l'Est i s'inaugura la temporada bona de marines a la costa central. A més a més ja no toca matinar gaire. Què més podem demanar?
Ahir vaig fer la primera sessió de la temporada amb una bona amiga.
Quan vàrem arribar la cosa no prometia massa, ja que el cel estava molt tapat. D'aquesta manera em vaig dedicar a fer exposicions llargues, aprofitant la poca llum que hi havia encara. 

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 33mm
f/8, 30s, ISO 100, degradat de 3 passos neutre, trípode

Però, com sempre, cal ser pacient i esperar. A trenc d'alba el Sol ens va regalar unes pinzellades de color ben boniques. D'aquelles que només duren uns minuts i que cal aprofitar. Aquesta platja té molt d'encant i tantes pedres que les composicions són infinites. Les onades trenquen molt aprop de la vora i sempre hi ha esclats d'aigua contra les roques. Després de 3 o 4 fotos des d'aquest punt l'equip va quedar ben xop, tot i estar parapetat darrere de les roques.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 19mm
f/11, 5s, ISO 100, degradat de 3 passos neutre, trípode

Els dies amb tants núvols tenen l'avantatge que es pot estar fent fotos més estona que en dies més nets. Així que la sessió es va allargar fins ben entrat el matí. Després un cafetó i cap a casa.
S'inaugura oficialment la temporada de marines!

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 20mm
f/22, 1/3s, ISO 100, degradat invers de 3 passos neutre, trípode

diumenge, 22 de setembre del 2013

Optimitzant la nit

Preparar un viatge fotogràfic és, segurament, tan apassionant com fer després les fotografies. Aquest darrer viatge per terres de Terol tenia un objectiu bàsicament nocturn. Vaig triar uns dies amb la lluna en quart creixent, ja que volia fer moltes fotos de roques i la idea era que la llum de lluna els hi donés la sensació de relleu i volum, però sense la potència de la lluna plena que genera aquelles ombres tan profundes. A més a més, en les dates triades, la lluna es ponia a una hora raonable, la qual cosa possibilitava també fer fotos sense la seva presència. Un altre element que va determinar les dates va ser el saber que alguns dels elements que volia fotografiar estaven il·luminats a la nit. Afortunadament, amb una trucada a l'ajuntament, vaig saber que (gràcies a la crisi) això només passava els caps de setmana. Així que els dies de viatge haurien de ser laborals.

De tots és sabut que anar a fer fotos de nit sense saver què és el que es farà és sinònim de fracàs. Tenia clares vàries possibles localitzacions i, al ser terreny desconegut, vaig decidir explorar-les de dia, com pertoca.   Aquest primer lloc era el que més m'agradava del que havia vist per internet. Venir amb llum de dia permet trobar el lloc (molt important), veure on es pot deixar el cotxe (no menys important) i, si cal, deixar alguna fita o senyal que ens oriente en la foscor per arribar al lloc. Un cop en el lloc vaig estar valorant tots els possibles enquadraments i veient quin seria l'objectiu que faria servir. Vaig estar fent fotos amb el Sol en una posició molt semblant a la que ocuparia la lluna a l'hora que pensava venir a la nit (això va ser casualitat). I em vaig adonar de la utilitat d'aquest fet, ja que havia unes ombres d'un arbre enmig de l'enquadrament i que varen determinar que canviés l'hora de la meua visita nocturna. Així que vaig venir al lloc a l'hora planificada i en una mica més de mitja hora tenia la feina feta.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/4, 30s, ISO 4000, trípode

 En uns 20 minuts estava en la següent localització. Aquesta pedra no tenia gaire clar com fer-la. Vaig decidir venir amb els últims rajos de lluna i vore com quedaven les ombres i si no em convencia fer les fotos quan la lluna ja s'hagués amagat. Al final la decissió va ser fotografiar la posta de lluna sobre les montanyes del fons il·luminant amb la llinterna la roca per compensar el contrallum tan gran. L'enquadrament que havia pensat de dia no permetia fer la posta de lluna. Però va ser molt sencill, sobre el terreny, improvisar el canvi. Alguns intents sense lluna no em varen convéncer i vaig decidir marxar.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/8, 30s, ISO 6400, trípode, llinterna amb gel càlid

Encara havia una tercera localització a 15 minuts de cotxe i uns 20 minuts caminant. Era la que pensava que tenia menys possibilitats donat que el poble estava molt aprop i la contaminació lumínica, segurament, seria insalvable. Però un cop has vingut a un lloc llunyà no queda més remei que intentar-ho. Vaig estar provant enquadraments d'esquenes a la llum del poble, però va ser impossible treure res decent, així que no pujaré cap foto per no ferir els ulls de ningú. Aquesta localització era el castell (que ja l'haveu vist en l'anterior entrada).

En total vaig estar unes 3 hores fent fotos. 3 localitzacions en una nit pense que és un bon balanç i més encara en aquest temps de rècord. Definitivament: L'optimització de les sessions nocturnes s'aconsegueix treballant-la de dia.

dimarts, 17 de setembre del 2013

Postals des de l'Aragó

"Aragón toca a poco más de 25 soledades por Kilómetro cuadrado. Cada cual campa libre en el hueco que le tocó en suerte un poco perdido, un poco solo en general.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 23mm
f/8, 1/100s, ISO 100, polaritzador, a pols

Porque una de las peores heridas de esta piel sin curtir es la emigración. La de esos habitantes que, antes de sentirse definitivamente abandonados, deciden ellos abandonar sus pueblos y dejarlos vacios."

JA Labordeta


 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 40mm
f/8, 1/100s, ISO 100, polaritzador, a pols

Segurament si dins de l'Aragó parlem de Teruel tots els comentaris de Labordeta es multipliquen. Tornar a aquesta terra és una d'aquelles coses que sempre necessite fer de tant en tant. La immensitat d'aquesta terra nua, només vestida de roca, on encara és possible acaronar el silenci i fer kilómetres d'estretes  carreteres sense veure ningú durant hores, té un fort atractiu per mi. Natura agresta en estat pur. Descarnada, dura i seductora alhora.
Imaginar com de dura havia de ser la vida per aquestes contrades no fa massa anys em fa venir esgarrifances. Una terra d'aquelles que curteix els seus habitants, on es fa realitat allò de "adaptar-se o morir". Ara, durant uns dies, he tingut l'oportunitat de tornar i gaudir, pam a pam, totes aquestes sensacions. Intentar transmetreu, a traves d'imatges, tot un repte.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 31mm
f/11, 1/5s, ISO 100, polaritzador i degradat neutre de 2 passos, trípode

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/11, 2,5s, ISO 100, degradat invers de 3 passos en moviment, trípode

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 34mm
f/11, 1/2s, ISO 100, polaritzador i degradat neutre de 2 passos, trípode

dimarts, 10 de setembre del 2013

Asturias, paraiso natural: "poyaque"

Per tal de no cansar massa, pujaré una darrera foto d'Asturies. Un d'aquells llocs arxi-coneguts. Però "poyaque" vaig a Asturies aniré a fer-hi unes fotos. Per saber el significat del concepte "poyaque" cal consultar unes entrades abans en aquest mateix bloc.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 19mm
f/11, 1s, ISO 100, degradat invers de 3 passos i trípode

divendres, 6 de setembre del 2013

Asturias, paraiso natural: Montanya

Només vaig fer una escapada a montanya i va ser a "un clàssic": Lagos de Covadonga. Un d'aquells llocs conegut per molts de nosaltres per tardes èpiques de ciclisme allà pels 80s. Molt abans que tot això del doping ho esquitxes tot. 
A l'estiu l'accés en cotxe està restringit des de les 8:30 AM. Jo era per allà dalt cap a les 6:00, tot sol, amb un silenci absolut només trencat per algun ocell o alguna esquella esporàdica. Vaig estar fent fotos tranquilament. Cap a les 8:00 va començar a arribar la marabunta de cotxes que puja abans que tanquen l'accés. I la tranquilitat es va acabar, i les fotos també. Vaig marxar pensant que potser no estigués malament tancar l'accés totalment. Malgrat que jo hagués hagut de pujar caminant...

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/8, 1/5s, ISO 100, filtro degradat neutre de 3 passos, trípode 

Com que la llum no va acompanyar especialment, em vaig dedicar a intentar captar alguns detalls. Sempre m'han agradat els reflexes en aigua arrisada i els dibuixos que s'hi formen. Vaig estar una bona estona entretingut.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm
f/8, 1/160s, ISO 800, a pols 

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm
f/8, 1/200s, ISO 800, a pols 

diumenge, 1 de setembre del 2013

Asturias, paraiso natural: Mar

Seguim pujant imatges preses durant les passades (cada cop més llunyanes) vacances. Intentant buscar racons i platges que no siguen les més vistes d'Asturies. Vos puje dues fotos: una d'un dia amb molts núvols (més freda) i una altra d'un dia radicalment distint (més calentona). El que és cert és que aquesta terra és una preciositat.
Agrair també al company José Fernández els consells i orientacions a l'hora de buscar localitzacions.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 21mm
f/11, 0,5s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/11, 0,6s, ISO 100, degradat invers neutre de 3 passos, trípode

diumenge, 25 d’agost del 2013

"Po ya que"

Els que treballem en l'àmbit sanitari convivim gairebé diariament amb el "po ya que". Un "po ya que" es una sol·licitud afegida generada en el context d'una consulta inicial, habitualment, urgent. Molt fàcil d'entendre. En primer lloc s'ha abordat i resolt la consulta inicial. Després apareix el "po ya que". Alguns exemples: "Po ya que he venido me miras también al hermano que tiene un grano", "po ya que estamos me haces una receta para la abuela", "po ya que le has mirado la garganta le miras también los pies planos"... Els "po ya ques" solen ser motiu d'enuig i displicència en el professional, així que us recomane intentar evitar-los.
I per què aquesta introducció tan absurda. Molt sencill, les fotos d'avui són "po ya que"

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 28mm
f/11, 1/6s, ISO 100, filtre degradat invers de 3 passos, trípode

Els qui em coneixeu ja sabeu que sempre he pensat que hi ha llocs que, de tant trillats que estan, no m'atreuen fotogràficament. Llocs que, de tant vore'ls en internet, no trobe cap gràcia en anar-hi a propòsit a fer fotos. Podríem fer una llarga llista: Las Catedrales, Barrika, Gaztelugatxe, las Sirenas, els nostres Frares... La Costa Quebrada... És cert que són llocs molt espectaculars i amb molt de potencial, però la saturació d'imatges que patim d'ells em desmotiva moltíssim. Crec que té molt de més mèrit trobar llocs "nous" o no tan explotats i ser capaç de fer allà bones fotos, encara que no siguen tan sensacionals.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 35 mm
f/8, 30s, ISO200, filtre degradat invers de 3 passos i degradat neutre de 10 passos, trípode

El principal motiu de la nostra fugaç visita a Cantabria va estar anar al parc de Cabarceno amb el nen. I malgrat ser una persona de principis no ho vaig poder evitar. "Po ya que" hem vingut a Cantabria me'n vaig a fer algunes fotos de la Arnia i els Urros. I la veritat és que el lloc no deixa indiferent a ningú.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 65 mm
f/11, 30s, ISO200, filtre degradat neutre de 10 passos, trípode

dimecres, 21 d’agost del 2013

Sobre el factor sort

Com cada any una part de les vacances ha transcorregut a Eivissa. Estiu i Eivissa en conjunció són sinònim de dificultat per fer fotos. Fer fotografia nocturna a l'illa en ple més d'Agost és quasibé un impossible. Però sempre hi ha racons amagats amb un accés més o menys complicat que et permeten, encara que semble mentida, estar a les fosques i en solitud. Així que em vaig animar a intentar caçar les Perseides d'enguany. De seguida em va venir al cap la localització idònia: apartada, sense llums "paràsites" properes i orientada cap el punt on previsiblement es produiria la major part dels meteors. La lluna es ponia  a una hora ideal per començar a fer fotos i el cel lluïa clar i net sense cap núvol. Ja només faltava que el "factor sort" fes acte de presència. La intenció era captar en una sola imatge 3 o més meteors en la zona cap a la que apunta l'arc de pedra.
Però com passa sovint en fotografia de natura, el "factor sort" no va acabar de funcionar. De unes 150 fotos només vaig captar unes 10 amb meteors, petits, i amb només un d'ells en cada foto. Per desesperació meua veia passar uns meteors espectaculars i ben brillants fora de l'enquadrament que havia triat :-)
Així i tot la bona estona la vaig passar igual i l'espectacle el vaig gaudir. I a l'any que ve hi haurà una altra oportunitat. Amb el decurs del temps he anat agafant-me aquestes coses amb molta filosofia. Abans m'empipava molt, ara gaudisc el moment i si aconseguisc la foto millor. Així que quan vaig començar a notar cert grau d'atròfia al dit a base de donar-li a l'interruptor de la llinterna per il·luminar pacientment totes i cadascuna de les fotos vaig decidir abandonar la sessió amb bones sensacions.

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, 4000 ISO, trípode i llinterna amb gel càlid

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, 4000 ISO, trípode i llinterna amb gel càlid

Per cert, al procesar les fotos m'he adonat d'una cosa en la què mai m'havia fixat. Ja sabia que les estrelles podien ser de diferent color. Però he observat que el rastre que deixen els meteors tenen diferents colors que van des del blavós/morat al blanc o el verd. Vos deixe uns retalls al 100% perquè ho observeu.



divendres, 26 de juliol del 2013

Per fi!

Aquest bloc romandrà en recès vacacional durant unes setmanes. En cas de necessitat imperiosa de veure bones fotos podeu recòrrer als blocs amics que apareixen en la columna de la dreta. Ens veiem a la tornada.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 55mm
f/11, 1/13s, ISO 200, degradat invers de 3 passos i trípode

dilluns, 15 de juliol del 2013

El món no s'acaba mai

Fa uns mesos vaig comentar en una entrada que el samyang 14mm era un dels meus objectius orfes. Només ha estat eixint a pasejar de nit i només l'havia fet servir a f 2.8. En el viatge a Noruega el vaig descobrir de día. Al fer-lo servir de nit rarament havia mirat pel visor amb ell per enquadrar. I mirar pel visor amb aquest objectiu montat és una passada, sembla que el món no s'acaba mai. Però tenia un factor limitant important amb ell per utilitzar-lo de dia. La impossibilitat d'aplicar filtres. Així que, després de rumiar-ho una temporada, m'he fet amb els filtres i el resultat crec que és més que satisfactori.
La foto no és una meravella. És fruït d'una sessió improvisada per provar-los. La part més propera del mur estava a uns dos pams de l'objectiu. Veure com queda tot enfocat amb aquestes distàncies és una passada. I com sempre la nitidesa de l'objectiu mostrant-se exquisida. Tinc el presentiment què això és el principi d'un gran amor...

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/11, 1/4s, ISO 100, degradat de 3 passos, trípode

dissabte, 6 de juliol del 2013

Hombre que mira a través de la niebla

 Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 32mm
f/8, 1/25s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode

Me cuesta como nunca

nombrar los árboles y las ventanas
y también el futuro y el dolor
el campanario está invisible y mudo
pero si se expresara
sus tañidos
serían de un fantasma melancólico

la esquina pierde su ángulo filoso
nadie diría que la crueldad existe

la sangre mártir es apenas
una pálida mancha de rencor
cómo cambian las cosas
en la niebla

los voraces no son
más que pobres seguros de sí mismos
los sádicos son colmos de ironía
los soberbios son proas
de algún coraje ajeno
los humildes en cambio no se ven

pero yo sé quién es quién
detrás de ese telón de incertidumbre
sé dónde está el abismo
sé dónde no está dios
sé dónde está la muerte
sé dónde no estás tú

la niebla no es olvido
sino postergación anticipada

ojalá que la espera
no desgaste mis sueños
ojalá que la niebla
no llegue a mis pulmones
y que vos muchachita
emerjas de ella
como un lindo recuerdo
que se convierte en rostro

y yo sepa por fin
que dejas para siempre
la espesura de ese aire maldito
cuando tus ojos encuentren y celebren
mi bienvenida que no tiene pausas

MARIO BENEDETTI

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 160mm
f/11, 1s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode

dimarts, 25 de juny del 2013

Decidir per on tallar

Fer fotografies implica prendre decissions. Decidir què incloure en la imatge i què no, decidir un punt de vista més alt (o més baix), decidir quin és el moment òptim de llum per disparar, decidir per on tallar...
Aquest lloc té la peculiaritat de la gran quantitat de troncs caiguts, la qual cosa complica bastant les composicions. Decidir per on tallar és un repte. Per un  moment el Sol va treure tímidament el nas i va il·luminar la part del fons de la imatge. I jo vull creure que els troncs tracen un camí en ziga-zaga que ens porten a aquell clar del bosc il·luminat.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 28mm
f/8, 1/4s, ISO 800, polaritzador, trípode