Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris maresme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris maresme. Mostrar tots els missatges

dissabte, 7 d’octubre del 2017

Temps de rauxa

Els darrers dies han estat convulsos. La situació del país està arribant a un moment crític i això ha fet que aquests dies hagen estat molt intensos. Sentiments trobats, sensacions contradictòries, temps de rauxa.
Amb tota aquesta situació necessitava desconnectar-me, evadir-me per uns instants. Res millor que llevar-se ben d'hora, agafar la càmera i anar a buscar el mar. I, ves per on, avui les onades espetegaven amb força, amb molta força, contra la roca amb un soroll metafòric del que hem viscut i encara ens queda per viure.

dimecres, 9 de desembre del 2015

Mar calmada

Un lloc d'aquells que tinc en especial estima. M'agrada tornar, de tant en tant, a fer fotos. És una platja d'aquelles totalment canviant on la quantitat de sorra determina que es puguin veure unes roques o altres i dona opció a múltiples composicions. La llum de l'altre dia no va ser especialment espectacular. La mar, que normalment dibuixa unes llargues onades sobre la sorra, estaba plana com mai l'havia vist aquí. Però bé, això va donar peu a jugar a buscar les transparències del fons. 

diumenge, 29 de setembre del 2013

Inauguració de temporada

Ara el Sol ja comença a sortir per sota de l'Est i s'inaugura la temporada bona de marines a la costa central. A més a més ja no toca matinar gaire. Què més podem demanar?
Ahir vaig fer la primera sessió de la temporada amb una bona amiga.
Quan vàrem arribar la cosa no prometia massa, ja que el cel estava molt tapat. D'aquesta manera em vaig dedicar a fer exposicions llargues, aprofitant la poca llum que hi havia encara. 

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 33mm
f/8, 30s, ISO 100, degradat de 3 passos neutre, trípode

Però, com sempre, cal ser pacient i esperar. A trenc d'alba el Sol ens va regalar unes pinzellades de color ben boniques. D'aquelles que només duren uns minuts i que cal aprofitar. Aquesta platja té molt d'encant i tantes pedres que les composicions són infinites. Les onades trenquen molt aprop de la vora i sempre hi ha esclats d'aigua contra les roques. Després de 3 o 4 fotos des d'aquest punt l'equip va quedar ben xop, tot i estar parapetat darrere de les roques.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 19mm
f/11, 5s, ISO 100, degradat de 3 passos neutre, trípode

Els dies amb tants núvols tenen l'avantatge que es pot estar fent fotos més estona que en dies més nets. Així que la sessió es va allargar fins ben entrat el matí. Després un cafetó i cap a casa.
S'inaugura oficialment la temporada de marines!

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 20mm
f/22, 1/3s, ISO 100, degradat invers de 3 passos neutre, trípode

dimarts, 9 d’octubre del 2012

La roca

No gaire content amb els resultats de la sortida improvisada de dijous vaig decidir repetir dissabte al matí. El lloc triat va ser un lloc al què ja he dedicat vàries sessions. Havia pronòstic d'un 66% de núvols que, com veureu, la varen encertar de ple. Cada vegada estic més convençut que, consultar el pronòstic, serveix de ben poc. Anar a un lloc conegut té l'avantatge que saps el que trobaràs. Així i tot, de vegades, pots tenir sorpreses. Per exemple, l'any passat en aquest mateix lloc, no existia el braç de sorra tan característic que uneix la platja amb la roca. Enguany torna a ser-hi.
El primer enquadrament que volia fer és un "clàssic" del lloc. Sabia que sería un contrallum fort, així que vaig arribar ben d'hora per poder disparar.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 40mm
f/11, 2,5s, ISO 100, degradat invers de 3 passos en moviment i degradat d'1 pas per sota montat "del revés", trípode i cable.

Quan ja la llum és va fer intractable en aquella direcció vaig intentar alguna cosa nova des del mateix lloc, evitant el lloc per on eixia el Sol.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 29mm
f/11, 0,4s, ISO 200, degradat invers de 3 passos en moviment i degradat d'1 pas per sota montat "del revés", trípode i cable.

Ja sabia que, al final de la platja hi ha unes roques on esclaten les onades amb força fent esquitxos. Volia fer una foto amb llum rasant sobre la roca i una onada avançant per la platja i petant contra la roca de primer pla. Després d'uns quants intents amb diferents velocitats i esperar pacientment l'onada adequada, vaig aconseguir l'onada que volia. 
 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 35mm
f/11, 1/13s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable.

En aquest cas vaig fer les fotos que portava pensades des de casa. Només em va trair el Maldonado amb els núvols. 
Un alte repte és anar a un lloc conegut a fer enquadraments diferents. Però aquest resta pendent per un altre día i a tenir unes bones botes d'aigua.

divendres, 3 d’agost del 2012

Amb llum de lluna

Una de l'altre día, millor dit de l'altra nit. Amb llum de lluna. Aquest enquadrament em va valdre un bon bany nocturn, ja que les onades trencaven amb força contra la roca. És el que té el 14mm, que t'has d'acostar molt...

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2,8, 30s, ISO 1600, trípode i cable.

diumenge, 26 de febrer del 2012

Necesito del mar porque me enseña...

NECESITO del mar porque me enseña:
no sé si aprendo música o conciencia:
no sé si es ola sola o ser profundo
o sólo ronca voz o deslumbrante
suposición de peces y navios.
El hecho es que hasta cuando estoy dormido
de algún modo magnético circulo
en la universidad del oleaje.
No son sólo las conchas trituradas
como si algún planeta tembloroso
participara paulatina muerte,
no, del fragmento reconstruyo el día,
de una racha de sal la estalactita
y de una cucharada el dios inmenso.

Lo que antes me enseñó lo guardo! Es aire,
incesante viento, agua y arena.

Parece poco para el hombre joven
que aquí llegó a vivir con sus incendios,
y sin embargo el pulso que subía
y bajaba a su abismo,
el frío del azul que crepitaba,
el desmoronamiento de la estrella,
el tierno desplegarse de la ola
despilfarrando nieve con la espuma,
el poder quieto, allí, determinado
como un trono de piedra en lo profundo,
substituyó el recinto en que crecían
tristeza terca, amontonando olvido,
y cambió bruscamente mi existencia:
di mi adhesión al puro movimiento.

                                                                                         Pablo Neruda

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105
f/8, 2,5s, ISO 100, degradat invers de 3 passos en moviment, trípode i cable

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Impregnar-se

D'un temps ençà he vist que sortir a fotografiar s'havia convertit en una activitat una mica agobiant. Arribava als llocs i em posava a disparar compulsivament més preocupat de qüestions tècniques que de captar la màgia d'un moment. L'altre día li comentava al Pere Soler l'important que és impregnar-se del lloc abans de començar la nostra tasca fotogràfica.
Dissabte vaig gaudir d'aquesta sensació que, darrerament, havia perdut. Arribar al lloc quan encara alguns estels ornamenten el firmament. Caminar i ensumar l'olor de salitre. Deixar-se esquitxar la cara per les gotes en suspensió que la mar de fons ens regala. Oblidar-se de retallades i altres missèries de la vida quotidiana. Impregnar-se del lloc, a poc a poc, escoltant el cant repetitiu de les onades. Pujar un turonet i contemplar tot això...
Lentament una suau llum daurada comença a banyar l'entorn. Ha arribat el moment de treure la càmera i plantar el trípode.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/8, 0,4s, ISO 800, degradat invers de 3 passos, trípode i cable

Deixar que les composicions vagen apareixent de manera espontània. Ja coneixem el lloc després d'una bona estona allà i l'instint ens portarà als llocs on ens hem de posar. Cada onada té un encant diferent, un dibuix sobre la sorra distint.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 21mm
f/11, 1s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable

Saber-se espectador d'un espectacle irrepetible. D'una funció que mai més serà exactament igual. I comprendre que és impossible captar tota aquella bellesa en una trista imatge congelada. Només arranquem trocets minusculs d'un moment màgic. És la nostra virtud i la nostra missèria.
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 36mm
f/16, 0,6s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable

Aprofitar la dolça calidesa dels primers rajos del Sol daurant les roques, besant la sorra. Estimar el lloc, estimar l'instant i estimar les imatges que hem robat al nou día.
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/16, 0,4s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode i cable

I, quan comprenem que el nostre moment fotogràfic ha acabat, seure una estoneta i tornar a contemplar, a ensumar, a escoltar... Totes les imatges d'avui, totes les imatges de les més de cent entrades anteriors d'aquest bloc, per mi, no tenen cap valor sense haver viscut totes aquestes sensacions.

dilluns, 18 d’abril del 2011

El miracle

Anant a treballar, cada dia, passava per aquell lloc. Conduïa amb la justa capacitat de reacció que dona un glop de cafeïna i l'estrés matiner d'arribar a l'hora a la feina. Normalment mai passava res i molts dies varen anar omplint, anònims, el cistell del temps que se'ns ha donat per fer encara no sé ben bé quina cosa. Però, algunes vegades, es produïa el miracle. Això sí que m'acabava de despertar. Recorde haver aturat el cotxe en aquella corba molts matins. Recorde haver baixat i contemplar embadalit aquell miracle. Recorde permetre'm el luxe d'arribar al treball uns minuts tard. I recorde haver pensat que el temps que se'ns ha donat, potser, només té sentit si saps apreciar meravelles com aquella.
L'altre dia, després de molt de temps, vaig tornar a aquell lloc. I es va tornar a produir el miracle. Vaig gaudir de l'espectacle, dels meus pensaments i d'una bona companyia, aquelles coses que donen sentit a la vida.

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 200mm
f/16, 1/4s, ISO 100, degradat invers de 3 + degradat neutre de 2 passos, trípode, cable.

diumenge, 19 de desembre del 2010

Repetir

Tornar una i altra vegada al mateix lloc és una forma de comprovar com, segons la llum, pot semblar cada vegada un lloc diferent. És increïble com poden canviar tots els matisos de color, de textures, de sensacions... A més a més, repetir localitzacions, és un bon exercici per forçar-se a trobar noves composicions i treure suc d'allà on pensaves que ja no hi havia res.
Aquest lloc és el mateix que el de la darrera entrada. Vaig tornar amb la idea de veure sortir el Sol, pero les circumstàncies van ser ben diferents...
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/11, 0,5s, ISO 100, trípode i cable. Impermeable.

dimarts, 7 de desembre del 2010

Amb gran tranquilitat

Últimes llums del día sobre un bell indret i amb bona companyia. El cel no va acompanyar gaire, però vàrem poder assaborir uns daurats preciosos sobre la sorra que gaudeix l'hivern amb gran tranquilitat .
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 40mm
f/8, 1/15s, ISO 100, filtre polaritzador, trípode+cable.

dimecres, 17 de febrer del 2010

Un so diferent...

Les platges de la costa brava tenen un so característic que, a més a més, es diferent entre cadascuna d'elles. El gruix de la sorra, que en alguns casos deixa de ser sorra per passar a ser "pedretes", determina que, les onades, en el seu anar i venir, facen rodar aquesta sorra produint un so ben relaxant. Cada platja, en funció del gruix de la seua sorra té un so peculiar. En alguns casos podríem saber en quina platja estem tan sols escoltant.
Aquest so és una de les coses que més em va sorprendre quan vaig venir a viure al Principat. Mai havia vist, millor dit escoltat, una cosa així, acostumat a les platges de sorra fina de la meua infantesa.
Canon 400D amb tamron 17-50 a 21mm
f/11 i 1.6seg ISO 100. Trípode