Quan encara l'hivern no ha acabat, sembla que la primavera ja té presa per obrir-se pas. La Mediterrània comença a florir i s'albira no gaire lluny un nou temps.
Ametllers florits, jugant amb les llums i les ombres.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris flors. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris flors. Mostrar tots els missatges
dimarts, 26 de febrer del 2019
dijous, 19 de maig del 2016
Passejades primaverals (2)
Continuant una mica en la línia de l'anterior entrada vos pujaré algunes fotos fetes els darrers dies. Són fotos de diferents dies durant passejades primaverals. La veritat és que els camps estan espectaculars i trobar motius no és gaire difícil. Tot i que no sóc gaire de floretes els darrers dies me les he anat trobant i fotografiant. Pasejades primaverals, segona entrega.
dimecres, 23 d’abril del 2014
From London
Ja fa temps que tinc molt clar que els viatges familiars són per a gaudir-los amb els meus i no per fer fotos. Són dos elements que no fan bona combinació i, personalment per mi, la família és molt més important que la fotografia. Així i tot en els viatges familiars sempre he carregat amb l'equip i he anat tirant fotos d'aquelles de circumstància. Això m'ha fet recòrrer moltes ciutats europees i algunes americanes amb 5-6 Kg de pes a l'espatlla durant jornades maratonianes, amb el conseqüent patiment dels meus discs intervertebrals.
Però després d'un temps rumiant-ho m'he decidit a comprar una compacta "bona". D'aquelles que pots fer servir en manual i disparar en RAW. La triada ha estat la Canon Powershot G16. I quina millor ocassió per provar-la a fons que les vacances de Setmana Santa amb un viatge a Londres. Així que les fotos d'avui se'n surten una mica d ela temàtica habitual del bloc.
De tots és sabut que les compactes poden fer fotos comparables a una reflex en situacions de "bona llum". Però és que aquesta maquineta m'ha sorprés per la seva resposta en situacions més arriscades de llum com ara en contrallums forts. Sembla mentida com han millorat aquests petits sensors i el rang dinàmic que poden arribar a treure en aquestes condicions.
En situacions de poca llum també m'ha sorprés la dignitat amb la què salva el repte i la contenció del soroll. Encara recorde les nocturnes de la meva anterior compacta que pareixien una paella de cigrons.
Ja fa un dos anys que em vaig vendre l'objectiu macro. Potser li tornaré a agafar el gustet "gràcies" a la meva nova amiga.
Puc dir que el viatge ha estat perfecte i que, a més a més, he gaudit fent fotos. He gaudit fent fotos com al principi "clic", "clic", "clic". Sense preocuparme de filtres ni del trípode i sense descollar-me caminant per Londres. I és que, voleu que vos diga un secret...? Totes les fotos que he pujat estan tirades en "Automàtic" i en JPEG i estàn tal cual la càmara les ha captat.
Poder ha arribat el moment de vendre la reflex.
dimarts, 15 de novembre del 2011
La vaga del tapaculos
Avui farem una entrada diferent. Dedicaré una foto. Una foto d'aquelles fetes durant les primeres setmanes de tindre la primera reflex, quan tens tot un món per recorrer. Una "foto-pifia" d'aquelles que ara mires i t'avergonyeixes i que mai mostraries a ningú. Però avui, malgrat el trangol, val la pena mostrar-la i dedicar-la.
Va ser fa uns anys, varen venir uns amics de València i vàrem anar al Montseny. Tot passejant per la fageda vàrem vore un arbust amb uns fruits. Ella, molt de la Serranía, em va dir: "D'això també hi ha al meu poble i li diuen "tapaculos". Després em va explicar que aquest nom és per les propietats que té aquesta planta per curar la diarrea. Com podeu comprovar un nom molt ilustratiu sobre les propietats terapèutiques de la planta. Em va demanar que li fes una foto i la "foto-pifia" és aquesta:
I ara venen les dedicatòries. Dedicatòries crítiques (de crisi). Dedicatòries per tots aquells que estan esfonsant i desmantelant la sanitat pública.
Vull dedicar un tapaculos per als polítics. Per als passats, per als presents i possiblement i malaurada per als futurs. Independentment del seu color o signe. Per fer servir la sanitat com una eina per treure rèdit electoral. Per malbaratar recursos i diners. Per no actuar amb criteris estrictament d'eficiència sanitària, gestionant amb interessos partidistes i no d'interés general els recursos. On són els brillants gestors que han malbaratat diners les darreres dècades en sanitat? No tenen cap responsabilitat? Estaríem en la mateixa situació si haguessin estalviat diners quan hi havien? Un tapaculos per desprestigiar la professió amb els sous més baixos d'Europa i de l'estat i, a sobre, rebaixar-los entorn a un 10%. Per fer contractes porqueria mileuristes per professionals que han hagut d'accedir a la universitat amb notes excel·lents i han dedicat 10 anys de la seua vida a formar-se. Per actuar amb criteris economicistes en un tema en que hi ha moltes coses que no es poden comptar o valorar de forma objectiva, on no tot és ni blanc ni negre. Per no deixar als professionals llibertat per organitzar el seu treball. En realitat, molts tapaculos per als polítics.
Un altre "tapaculos" per als "abusuaris". Algú ho ha de dir, no és políticament correcte, però algú ho ha de dir. Per la gent que abusa del sistema. Per la gent que accedeix quan vol, com vol i per què vol. Perquè el nen va a futbol o perquè la nena té música i no li ve bé una altra hora. Per la gent que considera que venir sense cita per qualsevol motiu és venir "d'urgència" i això li dona dret a tot. Per la gent que colapsa els serveis impedint que puga accedir algun altre que, realment, ho pot necessitar. Perquè aquestos també són responsables de la situació actual de la sanitat i de les retallades, ja que els polítics no li han volgut posar fre a aquesta situació. Un "tapaculos".
Un "tapaculos" per als sindicats sanitaris. Per tots ells, els de "classe" i els "corporatius". Per no saber defensar el sistema públic conjuntament ni els interessos dels seus treballadors. Per no saber arribar a un acord de mínims comú, deixant-nos als treballadors venuts a l'empresa. Un "tapaculos" per als lliberats sindicals, que quan arriba l'hora de la veritat continuen absents. Per ser uns pringats un "tapaculos" per cadascun dels sindicats. Per fer-nos anar a la vaga amb el nas tapat perquè tot el que fan fa pudor de merda. Un altre "tapaculos", hala!
Un "tapaculos" per als mals professionals. Afortunadament cada vegada menys, però que encara existeixen. Per als que no exerceixen el seu treball amb criteris científics, per als que no es reciclen i s'esforcen per estar al día. Per als que entronitzats en la seua plaça en propietat exerceixen els "drets adquirits" amb menyspreu envers els seus companys, egoistament. Per als que tenen en la sanitat pública una plataforma per a la seua privada. Per aquestos, també, un "tapaculos".
Ui! Que agust m'he quedat repartint "tapaculos"
Va ser fa uns anys, varen venir uns amics de València i vàrem anar al Montseny. Tot passejant per la fageda vàrem vore un arbust amb uns fruits. Ella, molt de la Serranía, em va dir: "D'això també hi ha al meu poble i li diuen "tapaculos". Després em va explicar que aquest nom és per les propietats que té aquesta planta per curar la diarrea. Com podeu comprovar un nom molt ilustratiu sobre les propietats terapèutiques de la planta. Em va demanar que li fes una foto i la "foto-pifia" és aquesta:
Avui no hi han exiff que estic de vaga
I ara venen les dedicatòries. Dedicatòries crítiques (de crisi). Dedicatòries per tots aquells que estan esfonsant i desmantelant la sanitat pública.
Vull dedicar un tapaculos per als polítics. Per als passats, per als presents i possiblement i malaurada per als futurs. Independentment del seu color o signe. Per fer servir la sanitat com una eina per treure rèdit electoral. Per malbaratar recursos i diners. Per no actuar amb criteris estrictament d'eficiència sanitària, gestionant amb interessos partidistes i no d'interés general els recursos. On són els brillants gestors que han malbaratat diners les darreres dècades en sanitat? No tenen cap responsabilitat? Estaríem en la mateixa situació si haguessin estalviat diners quan hi havien? Un tapaculos per desprestigiar la professió amb els sous més baixos d'Europa i de l'estat i, a sobre, rebaixar-los entorn a un 10%. Per fer contractes porqueria mileuristes per professionals que han hagut d'accedir a la universitat amb notes excel·lents i han dedicat 10 anys de la seua vida a formar-se. Per actuar amb criteris economicistes en un tema en que hi ha moltes coses que no es poden comptar o valorar de forma objectiva, on no tot és ni blanc ni negre. Per no deixar als professionals llibertat per organitzar el seu treball. En realitat, molts tapaculos per als polítics.
Un altre "tapaculos" per als "abusuaris". Algú ho ha de dir, no és políticament correcte, però algú ho ha de dir. Per la gent que abusa del sistema. Per la gent que accedeix quan vol, com vol i per què vol. Perquè el nen va a futbol o perquè la nena té música i no li ve bé una altra hora. Per la gent que considera que venir sense cita per qualsevol motiu és venir "d'urgència" i això li dona dret a tot. Per la gent que colapsa els serveis impedint que puga accedir algun altre que, realment, ho pot necessitar. Perquè aquestos també són responsables de la situació actual de la sanitat i de les retallades, ja que els polítics no li han volgut posar fre a aquesta situació. Un "tapaculos".
Un "tapaculos" per als sindicats sanitaris. Per tots ells, els de "classe" i els "corporatius". Per no saber defensar el sistema públic conjuntament ni els interessos dels seus treballadors. Per no saber arribar a un acord de mínims comú, deixant-nos als treballadors venuts a l'empresa. Un "tapaculos" per als lliberats sindicals, que quan arriba l'hora de la veritat continuen absents. Per ser uns pringats un "tapaculos" per cadascun dels sindicats. Per fer-nos anar a la vaga amb el nas tapat perquè tot el que fan fa pudor de merda. Un altre "tapaculos", hala!
Un "tapaculos" per als mals professionals. Afortunadament cada vegada menys, però que encara existeixen. Per als que no exerceixen el seu treball amb criteris científics, per als que no es reciclen i s'esforcen per estar al día. Per als que entronitzats en la seua plaça en propietat exerceixen els "drets adquirits" amb menyspreu envers els seus companys, egoistament. Per als que tenen en la sanitat pública una plataforma per a la seua privada. Per aquestos, també, un "tapaculos".
Ui! Que agust m'he quedat repartint "tapaculos"
dissabte, 30 d’abril del 2011
L'error
Avui no ha estat una bona jornada. Després de fer l'esforç d'alçar-me del llit a les 4:45 he tornat a casa amb 4 o 5 fotos i, cap d'elles, és la que pensava fer. Tots sabem que quan cometem un error ens ha de servir per aprendre i no repetir-lo. Però l'especie humana es caracteritza per ensopegar varies vegades en la mateixa pedra. Qualsevol sap que és molt arriscat arribar a un lloc desconegut a les fosques per trobar una localització, a no ser que siga una localització molt fàcil. Doncs Pepet, aquest que us escriu, ha comés aquest error més d'una vegada. I avui ha estat la darrera vegada que ho ha fet. He estat voltant amb el cotxe, cercant el camí que havia d'agafar, mentre el dia aclaria i les oportunitats anaven, inversament, minvant. Finalment he trobat el lloc, però no era l'hora bona per fer la foto. Com a consol puc pensar que, de totes maneres, la llum tampoc ha estat gran cosa avui i que no hi havia ni mig núvol...
Per contra he tret el macro (que per cert, tenia teranyines) i he intentat fer alguna cosa per tornar a casa, si més no, amb alguna foto. Encara que no fos la foto que volía fer.
Per contra he tret el macro (que per cert, tenia teranyines) i he intentat fer alguna cosa per tornar a casa, si més no, amb alguna foto. Encara que no fos la foto que volía fer.
Canon 5D MkII amb el Canon 100mm macro
f/16, 1/8s, ISO 800, trípode i cable
divendres, 23 d’abril del 2010
Sant Jordi
Sempre recordaré el meu primer día de Sant Jordi. Allà pels voltants de 2002, acabava d'arribar a Catalunya. Recorde la gent al carrer, les parades de roses i llibres per tot arreu, els gegants, els castellers, els balcons quatribarrats, els nens petits mirant-s'ho tot bocabadats... I tot això un dia laborable... És un dia que per entendre'l s'ha de viure. Bona diada per tothom.
Sant Jordi duu una rosa mig desclosa
pintada de vermell i de neguit.
Catalunya és el nom d’aquesta rosa
i sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha donat gaudis i penes
i ell se l’estima fins que sap a on;
i amb ella té més sang a dins les venes
per poder vèncer tots els dracs del món
Josep Mª de Sagarra
Josep Mª de Sagarra
Canon 400D amb el tamron 17-50
f/8, 30s, ISO 100, trípode
Rosa del dia de St Jordi pintada amb una llinterna en una habitació a les fosques
dilluns, 15 de març del 2010
Dormida
Portava dos anys dormida. I de sobte, un dia qualsevol, la vida va brotar de nou des de dintre seu. Dos anys després va esclatar i ens va regalar un munt de flors. Pensavem que no ho faria mai, però ho va fer. Només dormia. Ara fa dos anys que dorm de nou. Esperarem...
Canon 400D amb el tamron 17-50 a 47mm
f/8, 20s, ISO 100, trípode
Aquesta foto és fruit d'una vesprada de pluja i avorriment. L'exposició està feta en una habitació a les fosques, pintant la flor amb una llinterna per tal d'aconseguir el fons negre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)