divendres, 31 d’octubre del 2014

Llum d'Octubre

La llum d'octubre en Eivissa sol ser mágica i tindre un encant especial. Aquest Octubre no ha pogut ser d'una altra manera. Els cels son nets i diàfans i tenen una transparencia meravellosa. Ja fa molt de temps que he pensat que és el millor més per fotografiar l'illa.

El raconet de la foto d'avui és un petit bombó amagat de la costa Sud. És un d'aquells llocs que la presió urbanística ha aillat més encara. Les cases que s'han construit al seu voltant han eliminat l'accés natural a la cala i ara cal arribar saltant de roca en roca com les cabres. És un lloc que m'agrada visitar de tant en tant. Com tota la costa és d'accés públic i lliure i ningú ho pot impedir perquè, a més amés, no cal travesar cap finca privada per arribar.
Ja fa uns anys vaig venir a aquest lloc a fer la sortida de Sol. Al poc d'arribar a la platja va baixar un paio d'una de les cases i em va dir en anglès que jo no podía estar allà. Pel seu aspecte ros i immaculat vaig intuir que aquell individu no parlava cap llengua llatina. Com que la meva principal preocupació era no perdre les llums i no estar discutint sobre la llei de costes amb aquell personatge li vaig dir que jo només sabia parlar en català i que no l'entenia. Li vaig girar l'esquena, vaig plantar el trípode i vaig seguir fent fotos. Segurament em va donar per imposible i va marxar.
Tinc la intuició que "els propietaris", en algún moment, faran alguna cosa per tallar el precari camí que ara porta fins aquí. Jo pensé seguir venint tantes vegades com em vinga en gana.
 
f/11, 4s, ISO 100, degradat de 3 passos per al cel

dissabte, 25 d’octubre del 2014

Roca i núvols

Vos puje una nova remesa de boires alemanyes. Boira i núvols varen ser una constant els dies que hi varem anar per aquelles contrades. Per qüestions del destí, els darrers mesos, estic fotografiant més boires que en tota la meua vida.

 f/8, 1/125s, ISO 100
 f/11, 15s, ISO 100
f/8, 1/100s, ISO 100

diumenge, 19 d’octubre del 2014

El llogaret perdut

A pas de tortuga vaig procesant fotos de les passades vacances. La veritat és que el temps és un bé molt escàs darrerament. No se si se'n pot comprar una mica...
Aquest lloc que avui vos mostre és un d'aquells llocs poc coneguts, dels que no surt en cap guia, però que té un encant molt i molt especial. A pocs metres passa la carretera per on tots els turistes van i tornen dels "llocs estrella", i aquest raconet queda apartadet, mig amagat, i tranquil. Vaig tindre dues oportunitats per fer una sessió. Cap de les dues vaig tenir la llum que jo desitjava. Però passejar sol per aquest lloc sota una fina pluja és una d'aquelles coses que recorde amb més plaer del viatge.

 f/11, 1,6s, ISO 100

f/8, 1/50s, ISO 400

f/8, 1/30s, ISO 400

diumenge, 12 d’octubre del 2014

Una mica de tot

 La idea inicial era una cosa totalment diferent del que va pasar després. Anant cap a la localització inicial vàrem començar a travesar espesos bancs de boira que no entraven ni en el pronòstic meteorològic ni en els plans inicials. Així que, canvi de plans: a guanyar alçada i a intentar fer alguna cosa per sobre dels núvols. Malgrat estar en un entorn molt humanitzat les boires varen donar bastant joc.
 
f/11, 1/3s, ISO 100, degradat de 3 passos 

 f/11, 0,4s, ISO 100, degradat de 3 passos

Ja amb el Sol bastant alt i pensant en la retirada, una aveteda amb un joc de llums i ombres ben bònic ens va fer aturar el cotxe i tornar a treure tots els estris. Em vaig dedicar a fer dues coses que gairebé mai faig: detalls i ficar moviment en les imatges. No sé si les següents imatges són "anades d'olla" o no, però és el que vaig estar fent durant una bona estona. La qüestió és que dedicar temps a alguna cosa diferent de l'habitual em va satisfer més que les boires inicials.
Tot això amb la compañía de l'Esther.
 
 f/11, 0,4s, ISO 100, una mica de vent
 
f/16, 1/4s, ISO 100, zooming

dimarts, 7 d’octubre del 2014

Es paller des camp

Torne a portar al bloc la imatge d'una icona fotográfica a l'illa d'Eivissa: Es paller des camp. Un monòlit imponent ubicat en un lloc encantador i de gran bellesa. A l'estiu el Sol surt més amunt i es pot fotografiar "des de l'altre costat". Vos deixe dues imatges d'aquest estiu: una des de dalt i una altra des de baix. Això sí, totes dues amb els cels que vaig tenir durant 10 dies seguits...
 
 f/8, 1/13s, ISO 100

f/8, 1/4s, ISO 100
 
No fa gaire vaig llegir una entrada de Jose Fernandez al seu bloc comentant la caiguda de diversos monòlits de la costa asturiana per la força del mar. Sovint hem parlat de la "bassa mediterrània" comparant amb el Cantàbric. En el bloc "Ibiza a Pie de Foto" vaig veure no fa massa temps una imatge des paller des camp de fa uns 50-60 anys que em va deixar bocabadat. Es pot veure com l'acció de la natura ha anat malmetent la mole rocosa i fa presagiar que arribarà un moment que l'estructura completa s'acabarà desplomant. Sembla que la Mediterrània tampoc és tan dòcil. Espere, no obstant, poder seguir fotografiant-lo durant molts anys més.
 
 f/22, 13s, ISO 100