dissabte, 30 de novembre del 2013

L'aneguet lleig

L'aneguet lleig de la fotografia de costa a Catalunya és tota la costa central. La magnificència de la Costa Brava i la peculiaritat del Delta de l'Ebre s'emporten gairebé tot el protagonisme. De tant en tant m'agrada provar de treure alguna cosa de l'aneguet lleig. Avui ho he tornat a intentar. Les vegades que he vingut m'ha cridat l'atenció el color de l'aigua en aquesta part de la costa. Té un verd esmeralda molt suau que és molt especial (peculiar diria jo). Normalment, en dies coberts i plujosos el mar es torna grissenc, de color plom. Però en aquesta part de la costa no és així. Avui m'ha sorprés com la Costa de Garraf manté el seu esmeralda malgrat que el dia no siga gaire lluidor.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/8, 1s, ISO 800, polaritzador i degradat neutre de 2 passos, trípode

diumenge, 24 de novembre del 2013

Cap Martinet

Durant molt de temps les meues sessions nocturnes han estat amb lluna nova, amb foscor total, intentant captar, d'aquesta manera, el màxim nombre possible d'estrelles. Això suposa que si vols que es veja mínimament algun element del terra l'has d'il·luminar, cosa que em resulta molt complicada perquè done una imatge natural. D'un temps a aquesta part que li vaig trobant el gust a sortir amb una lluna petita, quan està molt baixa, de manera que la il·luminació és més sencilla de fer i permet captar relleus i textures d'una manera  molt més natural. D'una sessió en Cap Martinet aquest estiu passat. 
Vos recomane vore les imatges en gran fent clic a sobre.

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 2000, trípode

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 25s, ISO 2000, trípode

diumenge, 17 de novembre del 2013

La fotografia de paisatge com a factor de risc d'obesitat

L’obesitat és una malaltia que afecta a les societats de l’abundància, com ara la nostra.  Hi ha factors de risc ben coneguts com el sedentarisme, la dieta inapropiada, la genètica o deixar de fumar.  Bé, doncs jo crec que he detectat un de no descrit: la fotografia de paisatge, especialment  la de les sortides de Sol.
D’un temps ençà , cada vegada que matine per fer la sortida de Sol, esmorze fins a 3 vegades. Abans de sortir sempre cau un cafè amb llet i unes galetes. No hi ha res com la cafeïna per mantenir la tensió d’aquests moments previs a la sessió on no saps què trobaràs ni les condicions que hi haurà ja que tot és fosc. Després de la sessió ve la baixada d’adrenalina, de vegades amb decepció i de vagades amb satisfacció. Ja ha passat el moment àlgid i, malgrat els resultats, sempre hi ha una davallada. És el moment d’esmorzar per la zona on haja sigut la sessió (tant si vaig sol com si vaig en companyia) Un bon entrepà i una dosi més de cafeïna (ara per compensar la baixada). Però encara hi ha més. En arribar a casa sovint estan tots esmorzant i és difícil resistir-se a no fer una altra picadeta d’alguna cosa (cafeïna inclosa sovint). Això implica que en unes 4-5 hores puc fer fins a 3 àpats. Si afegim que, normalment, les localitzacions de sortida de Sol tinc el costum de fer-les a prop del cotxe per estalviar temps de desplaçament i no haver de matinar encara més podem concloure que el balanç calòric és clarament positiu.
També és veritat que la mostra d’aquest estudi és únicament representativa de mi mateix i caldria fer un estudi amb una mostra més gran per arribar a aquestes conclusions.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/8, 1.3s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos i trípode

dimarts, 12 de novembre del 2013

Explorant nous indrets

Des de l'estiu que no havia tornat per Eivissa i aquest cap de setmana hi he tingut l'oportunitat. Tinc una llarga llista de llocs pendents d'explorar. Sembla mentida que una illa tan petita puga donar tants i tants racons per descobrir. La costa Nord, coneguda com "Es Amunts", està conformada per un seguit d'inaccessibles penya-segats. La dificultat d'accés als llocs fa que siga una de les parts millor conservades de l'illa. I són "Es Amunts" uns dels llocs que tinc pendents de coneixer a fons. 
El lloc que vaig coneixer aquest cap de setmana és dels que estaven marcats des de feia molt de temps. El primer contacte, com altres vegades, va ser a través d'una excursió familiar: per coneixer l'accés, veure el temps de caminada, i valorar possibles composicions amb llum del dia. També de fer alguna foto, ni que siga amb el mòbil. La bellesa del lloc és inqüestionable. Fa un temps va estar projectat construir en aquest indret i, afortunadament, això no es va produir. 


Ara ja només calia esperar el dia que pugués tornar, amb la grandària i alçada de lluna necessària i que no hi haguessin núvols. I va haver sort i totes aquestes condicions es varen donar a l'endemà mateix. Vaig decidir fer la baixada amb llum de dia, ja que moure's pel lloc té la seva dificultat perquè està ple de grans blocs de pedra que el cingle ha anat llançant. De fet trobar enquadraments és un repte entre tanta pedra. Vaig intentar aprofitar les darreres llums sobre Ses Margalides.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 40mm
f/11, 0.6s, ISO 100, filtre degradat neutre de 3 passos, trípode

Després, amb una mica de paciència, només va ser necessari esperar que la foscor guanyés terreny. Havia un fort onatge que no em va permetre arrimar-me gaire a l'aigua, però com que els enquadraments ja els tenia mitjanament vistos només va caldre fer alguna petita improvisació. 

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 1600, trípode

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 3200, trípode


Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 3200, trípode

dimarts, 5 de novembre del 2013

Maridant

Dues de les coses que sempre m'ha agradat maridar és romànic amb estrelles. Poder, el fotografiar edificis mil·lenaris amb el cosmos de fons, té una dimensió de misteri i d'eternitat. No sé, però sempre m'ha agradat. Aquest cap de setmana he tornat a tindre l'oportunitat.
PD.- En aquesta entrada m'he prohibit dir dues paraules: tardor i contaminació lumínica :-)

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode