diumenge, 22 de setembre de 2013

Optimitzant la nit

Preparar un viatge fotogràfic és, segurament, tan apassionant com fer després les fotografies. Aquest darrer viatge per terres de Terol tenia un objectiu bàsicament nocturn. Vaig triar uns dies amb la lluna en quart creixent, ja que volia fer moltes fotos de roques i la idea era que la llum de lluna els hi donés la sensació de relleu i volum, però sense la potència de la lluna plena que genera aquelles ombres tan profundes. A més a més, en les dates triades, la lluna es ponia a una hora raonable, la qual cosa possibilitava també fer fotos sense la seva presència. Un altre element que va determinar les dates va ser el saber que alguns dels elements que volia fotografiar estaven il·luminats a la nit. Afortunadament, amb una trucada a l'ajuntament, vaig saber que (gràcies a la crisi) això només passava els caps de setmana. Així que els dies de viatge haurien de ser laborals.

De tots és sabut que anar a fer fotos de nit sense saver què és el que es farà és sinònim de fracàs. Tenia clares vàries possibles localitzacions i, al ser terreny desconegut, vaig decidir explorar-les de dia, com pertoca.   Aquest primer lloc era el que més m'agradava del que havia vist per internet. Venir amb llum de dia permet trobar el lloc (molt important), veure on es pot deixar el cotxe (no menys important) i, si cal, deixar alguna fita o senyal que ens oriente en la foscor per arribar al lloc. Un cop en el lloc vaig estar valorant tots els possibles enquadraments i veient quin seria l'objectiu que faria servir. Vaig estar fent fotos amb el Sol en una posició molt semblant a la que ocuparia la lluna a l'hora que pensava venir a la nit (això va ser casualitat). I em vaig adonar de la utilitat d'aquest fet, ja que havia unes ombres d'un arbre enmig de l'enquadrament i que varen determinar que canviés l'hora de la meua visita nocturna. Així que vaig venir al lloc a l'hora planificada i en una mica més de mitja hora tenia la feina feta.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/4, 30s, ISO 4000, trípode

 En uns 20 minuts estava en la següent localització. Aquesta pedra no tenia gaire clar com fer-la. Vaig decidir venir amb els últims rajos de lluna i vore com quedaven les ombres i si no em convencia fer les fotos quan la lluna ja s'hagués amagat. Al final la decissió va ser fotografiar la posta de lluna sobre les montanyes del fons il·luminant amb la llinterna la roca per compensar el contrallum tan gran. L'enquadrament que havia pensat de dia no permetia fer la posta de lluna. Però va ser molt sencill, sobre el terreny, improvisar el canvi. Alguns intents sense lluna no em varen convéncer i vaig decidir marxar.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/8, 30s, ISO 6400, trípode, llinterna amb gel càlid

Encara havia una tercera localització a 15 minuts de cotxe i uns 20 minuts caminant. Era la que pensava que tenia menys possibilitats donat que el poble estava molt aprop i la contaminació lumínica, segurament, seria insalvable. Però un cop has vingut a un lloc llunyà no queda més remei que intentar-ho. Vaig estar provant enquadraments d'esquenes a la llum del poble, però va ser impossible treure res decent, així que no pujaré cap foto per no ferir els ulls de ningú. Aquesta localització era el castell (que ja l'haveu vist en l'anterior entrada).

En total vaig estar unes 3 hores fent fotos. 3 localitzacions en una nit pense que és un bon balanç i més encara en aquest temps de rècord. Definitivament: L'optimització de les sessions nocturnes s'aconsegueix treballant-la de dia.

16 comentaris:

  1. La primera tiene una fuerza visual enorme, me encanta. Estoy contigo, las nocturnas hay que planificarlas y "verlas" de dia. Un saludo

    ResponElimina
  2. Com diu l'amic José, la primera té una força visual brutal. Grans consell per els que vulguin iniciar-se en el mon de la nit.
    Bona entrada.

    ResponElimina
  3. Sí, Jose, la primera es la que más me gusta. No supe encuadrar en el segundo lugar sin cortar algún chopo por algún lado.

    Gràcies per passar, Pere. Ja veus, uns a Islàndia i uns altres a Terol :-)

    ResponElimina
  4. Jo també em quedo amb la primera i el seu impacte.
    Per Teról no hi han homes amb serres?

    ResponElimina
  5. Una lluna estrellada! com mola!
    La il·luminació de la primera és molt guapa, m'agrada molt.

    ResponElimina
  6. tremendsa la primera Pepet, el trabajo previo dio buenos frutos
    Saludos

    ResponElimina
  7. Jo també em quedo amb la primera.
    Em sembla que les teves reflexions en veu alta em sonen d'alguna cosa. La planificació és primordial, però gairebé mai et surten les coses com havies calculat al principi i cal tenir reflexos per saber aprofitar al màxim el que tenes davant.
    Salut.

    ResponElimina
  8. Gràcies a tots/es per passar i deixar la vostra :-)

    ResponElimina
  9. Muy potente el encuadre de la primera ... y me gustan mucho esas nubes, que le dan una nota de distinción al firmamento.
    Saludos

    ResponElimina
  10. Buen trabajo. Y ese lobo que aúlla a la luna, o a las estrellas que parece que luna no había, te ha quedado bien guapo.
    Un abrazo

    ResponElimina
  11. Gracias por pasar, Juan Carlos, yo también pienso que en las nocturnas algunas nubes (no demsiadas) le dan vidilla al cielo.

    Alfredo, repásate el texto, que sí que había luna ;-)
    Otro abrazo

    ResponElimina
  12. La primera és tremenda, aquestes crestes són impressionants, i especialment conforme les has interpretat. El segon lloc crec que és massa complex, molts elements.

    Un post molt didàctic, realment és important conèixer les localitzacions i les seves possibilitats, de dia.

    Salutacións

    ResponElimina
  13. També m'ha fet molt goig la primera. És veritat l aimportància de laplanificació, pero fin sque no tingui una càmera que em permita utilitzar aquests ISOS, no ho intentaré.
    Per cert, ¿no has pensat mai en fer-te amb un GPS? Va molt be per a la nit.
    Salut.

    ResponElimina
  14. Sorry, Pepet, mi catalá es tirando a mediocre.
    Pues entonces mejor aún, que ya se sabe que los lobos es a la luna a quién aúllan.
    Un abrazo

    ResponElimina
  15. Crec que aquesta sortida l'has disfrutat per partida triple, preparant, executant i explicant.
    La primera és molt guapa.
    Salut!

    ResponElimina
  16. Alba, Chabier, Jordi, gràcies per comentar.
    Alfredo mientras no me aúllen a mi... Un saludo ;-)

    ResponElimina