dimecres, 2 de novembre del 2011

Ara sí que ha arribat la tardor

Una de les coses que més em va impressionar de Catalunya, quan vaig venir a viure, són els boscs. Vindre de terra de secà, d'ametllers, oliveres i pins i trobar boscos com les fagedes és, realment, una experiència trencadora. Un bosc que mai és igual, que amb cada estació té el seu encant. La primera vegada que vaig pujar a Santa Fe era febrer i la nuesa impenitent dels arbres em va colpir.
Avui de forma quasibé improvisada ("Pensat i fet" que diuen a la meua terra) he anat a buscar la tardor aquesta que sembla que no arriba mai enguany.
Una passejada pel baix Montseny per un indret que feia temps que no visitava ha estat encisadora. Però els arbres encara no estaven vestits de color.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 23mm
f/8, 0,8s, ISO 200, polaritzador, trípode i cable

Així que he decidit guanyar alçada i allà sí que he trobat tota l'esplendor tardorenca que buscava. No he vist ningú en tot el dia. Quan he arribat a dalt eren les 14:00h. Ha arribat un moment que he vist que quedava ben poca llum. He mirat el rellotge i eren les 17:30. Crec que han estat les 3 hores i mitja més curtes de la meua vida.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 36mm
f/8, 0,8s, ISO 200, polaritzador, degradat neutre de 3 pasos aplicat en moviment, trípode i cable
 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 34mm
f/8, 0,4s, ISO 400, polaritzador, trípode i cable
 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 105mm
f/8, 1,3s, ISO 800, polaritzador, trípode i cable

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/8, 0,5s, ISO 1600, polaritzador, degradat de 3 passos neutre en moviment, trípode i cable