divendres, 28 de febrer del 2014

Fotografiar envoltat de gent

Hi ha uns quants llocs a Eivissa "emblemàtics" per anar a vore la posta de Sol. Un d'ells són les platges de Comte, un lloc realment bonic i amb un potencial fotogràfic molt gran, ja que tenim com a decoració tots els Illots de Ponent al fons. 
Crec que mai he fet una posta de Sol en aquest lloc tot sol, sempre hi ha gent. La foto d'avui és d'un divendres qualsevol d'un mes de novembre qualsevol, temporada baixa a més no poder. Així i tot hi havia gent. Fer fotos amb gent al voltant pot resultar molt incòmode. Aquest dia recorde una parelleta darrere meu i un grup de xiques una mica més enllà. En aquesta ocassió ningú es va posar enmig (cosa que altres vegades si que m'ha passat), però les xiques anaven amb un gos que va passar corrent un parell de vegades entre les pates del trípode. Els hi vaig haver de demanar, diplomàticament, que subjectessen el gos, perquè si la càmara queia podia ser un problema... Ho van fer, però així i tot, estar envoltat de gent en aquestes circumstàncies em resulta incòmode: sents les converses, els comentaris que fan de tú, no em puc concentrar.
La posta de Sol va haver un moment que prometia ben poc, recorde haver sentit comentaris de la gent de darrere: "Vaya mierda". El Sol es va ocultar darrere d'uns núvols i tot va quedar gris. Però sobtadament, quan el Sol ja era sota l'horitzó, es va pintar una línea vermella increïble i tot va guanyar vida: clic, clic... Per un instant vaig notar que no sentia ningú. Vaig girar el cap i estava tot sol, tots havien marxat.
Vaig recordar les paraules que una vegada em va dir un amic amb el que sortia a fer fotos per Eivissa: "No te preocupes, cuando llega lo mejor todos se han ido y solo quedamos los fotógrafos".
Carpe diem.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 33mm
f/8, 1,3s, ISO 400, degradat invers de 3 passos per al cel, trípode

diumenge, 23 de febrer del 2014

Nou intent a Montserrat

Les fotos d'avui són fruit d'una sortida "express". Montserrat s'està convertint últimament en tot un repte. Camí cap allà el cel pintava prometedor. L'arribada va ser molt justa, ja amb el Sol sobre l'horitzó. Baixar ràpidament del cotxe i començar la feina: clic, clic...

 Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm
f/11, 1,3s, ISO 100, polaritzador, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas per al cel, trípode

A sobre de la montanya hi havia uns núvols bastant xulos. El Sol es ponia per la dreta. La possibilitat què els núvols agafassen color era bastant elevada. Però només va haver uns breus moments on, tímidament, el cel és va acolorir una mica.

 Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 106mm
f/11, 10s, ISO 100, polaritzador, degradat neutre de 3 passos per al cel, trípode

Com sempre convé fer una ullada al darrere i... vet tú per on, però allà hi havia tot un espectacle de color. L'objectiu al davant i el cel desitjable al darrere, realment descoratjador. Sessió fotogràfica en temps rècord: entre la primera foto i la darrera hi ha menys de mitja hora. Al cotxe i cap a casa. Ja hi haurà més oportunitats...
Sessió compartida amb l'Esther Bahí.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 111mm
f/11, 5s, ISO 100, degradat invers de 3 passos per al cel, trípode

dijous, 13 de febrer del 2014

Vida

Santiago Feliu: trovador, poeta i cantant. Descanse en pau.

Vida, traes entre las manos vivas
la esperanza y un motivo
para que tu sed resulte
para todos un camino.

Vida, la guerra tendrá un sentido
de renacimiento y sueños,
sueños que harán del hombre
un humano, un buen destino.

Vida, te buscamos desde siempre
y, ahora, somos toda una razón armada
desde el alma hasta tu vientre.

Vida, porque es el verdadero trecho
para que tu pecho rompa este cielo gris.

Vida, a la muerte le queda un tiro
y un corazón te defiende
y hace de tus alas grandes
una historia para siempre por el amor.

Vida, vendrás quemando el eco
que quiera tener lo viejo,
quien no tuvo nunca manos
ni palabras por tu triunfo.

Vida, los verdaderos hombres
sólo son gigantes brazos
que le nacen a la tierra
y se van a la montaña.

Vida, la montaña está en la sangre,
en tantas calles,
la montaña está pariendo el porvenir
de este planeta.

Vida, de este planeta indio y negro y blanco,
poderoso y pobres,
todos al final.

Vida, a la muerte le queda un tiro
y un corazón te defiende
y hace de tus alas grandes
una historia para siempre por el amor.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/11, 3,2s, ISO 100, polaritzador i degradat neutre de 2 passos per al cel, trípode

dissabte, 8 de febrer del 2014

La montanya que es resisteix

Avui al matí he tirat cap a Montserrat. Una localització propera, però que se'm resisteix. No acabe de treure res que em satisfaga del tot. L'Esther Bahí diu que Montserrat és una montanya per fotografiar-la de lluny. Potser té raó. Des d'aprop i des d'un punt més baix que les agulles és realment difícil trobar enquadraments atractius i la falta de primers plans interessants és palesa. Després d'una bona caminada a les fosques i d'estar una llarga estona buscant alguna cosa que incloure en la imatge, apart de les agulles, he trobat aquest pi. Com que se'm tirava el temps al damunt m'he decidit definitivament per ell.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 22mm
f/11, 13s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas en moviment i retirats uns 2 segons abans d'acabar l'exposició, trípode 

El cel s'ha pintat de color i la llum ha estat molt xula. Ha hagut un moment que tot ha agafat un to càlid increïble. Ja sé que les fotos tiren a magenta, però he intentat ser el més fidel possible al que he vist. I és que ha durat pocs segons, però tot ha agafat uns tons molt intensos.
Seguiré intentant trobar punts de vista de la montanya màgica.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 50mm
f/11, 6s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas en moviment, trípode 

diumenge, 2 de febrer del 2014

Un bon matí

Ja feia més de dos anys que havia promés a l'Esther Bahí que la portaria a aquest lloc. El temps més que córrer, vola. Però, per fi, aquest dissabte passat va arribar l'ocassió. Sóc una persona complidora, si bé els terminis poden ser bastant dilatats...
En arribar el cel prometia ben poc, en realitat no prometia res. A més a més una lleugera brisa arrrisava l'aigua malmetent el reflexe. 

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/8, 30s, ISO 200, polaritzador, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas per al cel, trípode

Afortunadament, al poc temps, l'aire es va aturar completament i va arribar el moment de montar el tele i aprofitar l'efecte de difusor que ens estaven oferint els núvols.

 Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm
f/11, 0,5s, ISO 200, trípode

 Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 93mm
f/11, 0,5s, ISO 200, trípode

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 93mm
f/11, 0,5s, ISO 200, trípode 

Quan ens vàrem cansar de disparar vàrem plegar. Però el matí encara ens guardava una sorpresa. Una cirereta per arrodonir la jornada: Unes suaus boires pentinant els camps de vinya.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 155mm
f/11, 1/8s, ISO 200, degradat de 3 passos per al cel, trípode