divendres, 26 de juliol del 2013

Per fi!

Aquest bloc romandrà en recès vacacional durant unes setmanes. En cas de necessitat imperiosa de veure bones fotos podeu recòrrer als blocs amics que apareixen en la columna de la dreta. Ens veiem a la tornada.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 55mm
f/11, 1/13s, ISO 200, degradat invers de 3 passos i trípode

dilluns, 15 de juliol del 2013

El món no s'acaba mai

Fa uns mesos vaig comentar en una entrada que el samyang 14mm era un dels meus objectius orfes. Només ha estat eixint a pasejar de nit i només l'havia fet servir a f 2.8. En el viatge a Noruega el vaig descobrir de día. Al fer-lo servir de nit rarament havia mirat pel visor amb ell per enquadrar. I mirar pel visor amb aquest objectiu montat és una passada, sembla que el món no s'acaba mai. Però tenia un factor limitant important amb ell per utilitzar-lo de dia. La impossibilitat d'aplicar filtres. Així que, després de rumiar-ho una temporada, m'he fet amb els filtres i el resultat crec que és més que satisfactori.
La foto no és una meravella. És fruït d'una sessió improvisada per provar-los. La part més propera del mur estava a uns dos pams de l'objectiu. Veure com queda tot enfocat amb aquestes distàncies és una passada. I com sempre la nitidesa de l'objectiu mostrant-se exquisida. Tinc el presentiment què això és el principi d'un gran amor...

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/11, 1/4s, ISO 100, degradat de 3 passos, trípode

dissabte, 6 de juliol del 2013

Hombre que mira a través de la niebla

 Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 32mm
f/8, 1/25s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode

Me cuesta como nunca

nombrar los árboles y las ventanas
y también el futuro y el dolor
el campanario está invisible y mudo
pero si se expresara
sus tañidos
serían de un fantasma melancólico

la esquina pierde su ángulo filoso
nadie diría que la crueldad existe

la sangre mártir es apenas
una pálida mancha de rencor
cómo cambian las cosas
en la niebla

los voraces no son
más que pobres seguros de sí mismos
los sádicos son colmos de ironía
los soberbios son proas
de algún coraje ajeno
los humildes en cambio no se ven

pero yo sé quién es quién
detrás de ese telón de incertidumbre
sé dónde está el abismo
sé dónde no está dios
sé dónde está la muerte
sé dónde no estás tú

la niebla no es olvido
sino postergación anticipada

ojalá que la espera
no desgaste mis sueños
ojalá que la niebla
no llegue a mis pulmones
y que vos muchachita
emerjas de ella
como un lindo recuerdo
que se convierte en rostro

y yo sepa por fin
que dejas para siempre
la espesura de ese aire maldito
cuando tus ojos encuentren y celebren
mi bienvenida que no tiene pausas

MARIO BENEDETTI

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 160mm
f/11, 1s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode