diumenge, 17 de novembre de 2013

La fotografia de paisatge com a factor de risc d'obesitat

L’obesitat és una malaltia que afecta a les societats de l’abundància, com ara la nostra.  Hi ha factors de risc ben coneguts com el sedentarisme, la dieta inapropiada, la genètica o deixar de fumar.  Bé, doncs jo crec que he detectat un de no descrit: la fotografia de paisatge, especialment  la de les sortides de Sol.
D’un temps ençà , cada vegada que matine per fer la sortida de Sol, esmorze fins a 3 vegades. Abans de sortir sempre cau un cafè amb llet i unes galetes. No hi ha res com la cafeïna per mantenir la tensió d’aquests moments previs a la sessió on no saps què trobaràs ni les condicions que hi haurà ja que tot és fosc. Després de la sessió ve la baixada d’adrenalina, de vegades amb decepció i de vagades amb satisfacció. Ja ha passat el moment àlgid i, malgrat els resultats, sempre hi ha una davallada. És el moment d’esmorzar per la zona on haja sigut la sessió (tant si vaig sol com si vaig en companyia) Un bon entrepà i una dosi més de cafeïna (ara per compensar la baixada). Però encara hi ha més. En arribar a casa sovint estan tots esmorzant i és difícil resistir-se a no fer una altra picadeta d’alguna cosa (cafeïna inclosa sovint). Això implica que en unes 4-5 hores puc fer fins a 3 àpats. Si afegim que, normalment, les localitzacions de sortida de Sol tinc el costum de fer-les a prop del cotxe per estalviar temps de desplaçament i no haver de matinar encara més podem concloure que el balanç calòric és clarament positiu.
També és veritat que la mostra d’aquest estudi és únicament representativa de mi mateix i caldria fer un estudi amb una mostra més gran per arribar a aquestes conclusions.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/8, 1.3s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos i trípode

16 comentaris:

  1. Ja,ja, muy buenos, Pepet, la foto y el comentario. Pero no estoy de acuerdo, yo también hago paisajes con frecuencia y no paro de caminar con el equipo a cuestas. Nunca me paro más de unos minutos, y nada de tentempiés. Será por eso que peso menos de lo que debiera.
    Ya veo el partido que le estás sacando al Sayamg.
    Un abrazo

    ResponElimina

  2. Confesso que he pecat. El que et passa a tu és fidel reflex del que em passa a mi. Però ... que ens "quiten lo bailao".
    Molt bona la foto.
    Salut.

    ResponElimina
  3. Bona foto i bon lloc. Pel que fa a l'escrit i si vols tenir una altra mostra, a mi el còmput calòric em surt negatiu. La fotografia de paisatge és una bona pràctica des del punt de vista físic i psíquic ;-) Una abraçada

    ResponElimina
  4. Pepet jo habitualment ho faig dos cops tot i que a vegades ho he fet tres. Ssss, no li diguis a ningú.
    Precisament avui abans de llegir aquesta entrada he fet una cosa que no faig quasi mai, m'he pesat. He arribat a la conclussió que tinc que anar a menys a la costa i més a la muntanya!
    Salut!

    ResponElimina
  5. Vine amb mi a fer sortides de sol i ja veuràs com no guanyes pes :-D
    Surt allà a les 4:30 de casa amb un vas de llet i un parell de galetes, després d'uns 1200 metres de desnivell, allà dalt, un bon entrepà bé guanyat, no prenc café perquè no hi ha cafeteries, i ja a la baixada, me'n prenc u per a entrar en calor i donar una miqueta de cafeïna pel "body".
    Ara que ja hi ha neu cal començar amb aquestes sortides. Salut.

    ResponElimina
  6. Ja, ja, veig que la mostra s'amplia i la prevalencia de triple-esmorzadors és d'aproximadament el 50%. A més a més, són triple-esmorzadors els que m'imaginava abans de fer l'entrada i saludables els que també pensava que ho eren :-)

    ResponElimina
  7. Preciosa luz Pepet. Como has puesto el degradado al Samyang?. Interesante tu razonamiento, pero hay veces sobre todo en invierno que con el frio quemas mas calorias de lo que piensas, aunque no te muevas. Un saludo

    ResponElimina
  8. Jose, para el Samyang y otros objetivos "barrigones" sólo existe en el mercado la cara opción del sistema Lucroit con filtros Hitech.
    La verdad es que los Hitech dan una saturación de color muy maja, diferente de los Lee.
    Gracias por pasar :-)

    ResponElimina
  9. Bones Dr., jo n'acostumo a fer un, com a molt dos si el segon és "social" ;-)
    Poses f/8 amb el Samyang, suposo que amb el porta-filtres Lucroit posat... i aquí ve la pregunta: A aquesta obertura en el meu, el vinyeteig és molt considerable amb el porta-filtres, no he provat obertures més petites però si molts cops a f/8 i tinc que retallar fins que em queda a 17mm o més...no és així?

    ResponElimina
  10. Sí, Pere, al tancar diafragma enfosqueix les cantonades :-(

    ResponElimina
  11. Y despres recuperes la normalitat sentat al sillo de cara a lórdenador, per a reposar les fartaes no?
    jajaja
    Molt bona presa, el lloc pareix acollonant.
    Salut

    ResponElimina
  12. este foto es una maravilla, composición, color, luz y ese cielo! Qué bien trabajas este tipo de fotos, me parece increible. felicidades!
    un abrazo

    ResponElimina
  13. Je, je, molt bona, J Luis, aquesta se m'havia passat :-)

    Gracias Hilde. Hoy tendré un buen día gracias a tí :-)

    ResponElimina
  14. Preciosa imatge.Recordo unes galetes salades que portes de vegades que m'agraden molt!!!

    ResponElimina
  15. Gracias, ñoco, me alegra que te guste

    ResponElimina