dimecres, 19 d’octubre del 2016

Ses dones

Es racó de ses dones és el nom d'aquesta apartada caleta d'Eivissa. A principis del segle passat homes i dones es banyaven en platges separades i, per descomptat, elles ho feien amb vestits acordes al pudor de l'època. Normalment les dones es banyaven en platges apartades i amagades, lluny de la vista impúdica dels mascles. De fet, per accedir a aquest raconet es va excavar un petit forat que es veu al fons de la foto per poder arribar-hi per terra. La cala te només que uns 20 metres de sorra i una bellesa esfereidora. Possiblemet el totem fal·lic que la presideix és tot un símbol dels temps que arribarien unes dècades després a l'illa.

dimecres, 12 d’octubre del 2016

Ara fa un any

Aquesta setmana fa un any de la meua escapada a la costa bàltica alemanya. Com sempre grans quantitas de fotos resten al disc dur esperant la seva oportunitat i, un any després, moltes d'elles allà estan, descansant. L'altre dia em vaig animar a fer una ullada i veure que podia fer amb el material que encara romania verge. 
Després d'un viatge amb les vivències fresques tot s'atabala al cap i predomina la sensació global que ens haja produït aquella aventura. Amb el decurs del temps les sensacions es van refredant i veiem les imatges d'una manera més objectiva. M'ha sorprés, al revisar la carpeta d'aquell viatge, que dels 5 dies que hi vaig estar només m'agraden fotos del darrer. Els 4 primers dies hi ha fotos, però no em convencen. Fins i tot hi ha algun dia que es podria considerar "perdut", amb poques fotos i que podrien anar a la paperera. La sensació quan vaig tornar no va ser la mateixa, potser perquè el dia bo havia estat el darrer. 
I és que aquell dia va ser un dels dies fotogràficament més intensos de la meua vida. Primer la pluja va remullar els arbres creant unes tonalitats metàl·liques als troncs ben boniques. I després aquella boira, densa, espesa com pòques vegades... i aquella passejada que mai no oblidaré...





dimecres, 5 d’octubre del 2016

Catalunya des de l'aire

Una sessió d'aquelles complicada i de les que tornes a casa de buit. En arribar al lloc les boires eren massa altes i espesses. A més a més feia un vent que tombava. Vaig seure pacientment a dintre del cotxe esperant a veure com evolucionava la llum, però el matí era gris i el vent impossible. Amb prou feines vaig montar l'equip i encara vaig esgarrapar alguna imatge. El millor va ser una sensació que no sentia des de feia molt de temps... vaig passar fred.