diumenge, 25 d’agost del 2013

"Po ya que"

Els que treballem en l'àmbit sanitari convivim gairebé diariament amb el "po ya que". Un "po ya que" es una sol·licitud afegida generada en el context d'una consulta inicial, habitualment, urgent. Molt fàcil d'entendre. En primer lloc s'ha abordat i resolt la consulta inicial. Després apareix el "po ya que". Alguns exemples: "Po ya que he venido me miras también al hermano que tiene un grano", "po ya que estamos me haces una receta para la abuela", "po ya que le has mirado la garganta le miras también los pies planos"... Els "po ya ques" solen ser motiu d'enuig i displicència en el professional, així que us recomane intentar evitar-los.
I per què aquesta introducció tan absurda. Molt sencill, les fotos d'avui són "po ya que"

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 28mm
f/11, 1/6s, ISO 100, filtre degradat invers de 3 passos, trípode

Els qui em coneixeu ja sabeu que sempre he pensat que hi ha llocs que, de tant trillats que estan, no m'atreuen fotogràficament. Llocs que, de tant vore'ls en internet, no trobe cap gràcia en anar-hi a propòsit a fer fotos. Podríem fer una llarga llista: Las Catedrales, Barrika, Gaztelugatxe, las Sirenas, els nostres Frares... La Costa Quebrada... És cert que són llocs molt espectaculars i amb molt de potencial, però la saturació d'imatges que patim d'ells em desmotiva moltíssim. Crec que té molt de més mèrit trobar llocs "nous" o no tan explotats i ser capaç de fer allà bones fotos, encara que no siguen tan sensacionals.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 35 mm
f/8, 30s, ISO200, filtre degradat invers de 3 passos i degradat neutre de 10 passos, trípode

El principal motiu de la nostra fugaç visita a Cantabria va estar anar al parc de Cabarceno amb el nen. I malgrat ser una persona de principis no ho vaig poder evitar. "Po ya que" hem vingut a Cantabria me'n vaig a fer algunes fotos de la Arnia i els Urros. I la veritat és que el lloc no deixa indiferent a ningú.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 65 mm
f/11, 30s, ISO200, filtre degradat neutre de 10 passos, trípode

dimecres, 21 d’agost del 2013

Sobre el factor sort

Com cada any una part de les vacances ha transcorregut a Eivissa. Estiu i Eivissa en conjunció són sinònim de dificultat per fer fotos. Fer fotografia nocturna a l'illa en ple més d'Agost és quasibé un impossible. Però sempre hi ha racons amagats amb un accés més o menys complicat que et permeten, encara que semble mentida, estar a les fosques i en solitud. Així que em vaig animar a intentar caçar les Perseides d'enguany. De seguida em va venir al cap la localització idònia: apartada, sense llums "paràsites" properes i orientada cap el punt on previsiblement es produiria la major part dels meteors. La lluna es ponia  a una hora ideal per començar a fer fotos i el cel lluïa clar i net sense cap núvol. Ja només faltava que el "factor sort" fes acte de presència. La intenció era captar en una sola imatge 3 o més meteors en la zona cap a la que apunta l'arc de pedra.
Però com passa sovint en fotografia de natura, el "factor sort" no va acabar de funcionar. De unes 150 fotos només vaig captar unes 10 amb meteors, petits, i amb només un d'ells en cada foto. Per desesperació meua veia passar uns meteors espectaculars i ben brillants fora de l'enquadrament que havia triat :-)
Així i tot la bona estona la vaig passar igual i l'espectacle el vaig gaudir. I a l'any que ve hi haurà una altra oportunitat. Amb el decurs del temps he anat agafant-me aquestes coses amb molta filosofia. Abans m'empipava molt, ara gaudisc el moment i si aconseguisc la foto millor. Així que quan vaig començar a notar cert grau d'atròfia al dit a base de donar-li a l'interruptor de la llinterna per il·luminar pacientment totes i cadascuna de les fotos vaig decidir abandonar la sessió amb bones sensacions.

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, 4000 ISO, trípode i llinterna amb gel càlid

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, 4000 ISO, trípode i llinterna amb gel càlid

Per cert, al procesar les fotos m'he adonat d'una cosa en la què mai m'havia fixat. Ja sabia que les estrelles podien ser de diferent color. Però he observat que el rastre que deixen els meteors tenen diferents colors que van des del blavós/morat al blanc o el verd. Vos deixe uns retalls al 100% perquè ho observeu.