dissabte, 30 d’abril del 2011

L'error

Avui no ha estat una bona jornada. Després de fer l'esforç d'alçar-me del llit a les 4:45 he tornat a casa amb 4 o 5 fotos i, cap d'elles, és la que pensava fer. Tots sabem que quan cometem un error ens ha de servir per aprendre i no repetir-lo. Però l'especie humana es caracteritza per ensopegar varies vegades en la mateixa pedra. Qualsevol sap que és molt arriscat arribar a un lloc desconegut a les fosques per trobar una localització, a no ser que siga una localització molt fàcil. Doncs Pepet, aquest que us escriu, ha comés aquest error més d'una vegada. I avui ha estat la darrera vegada que ho ha fet. He estat voltant amb el cotxe, cercant el camí que havia d'agafar, mentre el dia aclaria i les oportunitats anaven, inversament, minvant. Finalment he trobat el lloc, però no era l'hora bona per fer la foto. Com a consol puc pensar que, de totes maneres, la llum tampoc ha estat gran cosa avui i que no hi havia ni mig núvol...
Per contra he tret el macro (que per cert, tenia teranyines) i he intentat fer alguna cosa per tornar a casa, si més no, amb alguna foto. Encara que no fos la foto que volía fer.

Canon 5D MkII amb el Canon 100mm macro
f/16, 1/8s, ISO 800, trípode i cable 

dimecres, 27 d’abril del 2011

Setmana Santa Marinera

De manera puntual faré una escapada del paisatge per mostrar un esdeveniment que feia anys que no gaudia i que he pogut assaborir aquests passats dies: la setmana santa del meu poble. 
Una celebració impregnada per la llum de la Mediterrània i, que a diferència de la major part d'aquestes celebracions, té el color com a protagonista. L'exuberància valenciana i la música com a elements distintius. Si, a més a més, podem contemplar aquest esdeveniment submergit en l'encant de l'arquitectura popular del barri, tenim la barreja perfecta.
Un servidor no és home de fe, però sap valorar el contingut plàstic i cultural d'aquesta celebració. Així que li pese a qui li pese: Salvarem el Cabanyal!




dilluns, 18 d’abril del 2011

El miracle

Anant a treballar, cada dia, passava per aquell lloc. Conduïa amb la justa capacitat de reacció que dona un glop de cafeïna i l'estrés matiner d'arribar a l'hora a la feina. Normalment mai passava res i molts dies varen anar omplint, anònims, el cistell del temps que se'ns ha donat per fer encara no sé ben bé quina cosa. Però, algunes vegades, es produïa el miracle. Això sí que m'acabava de despertar. Recorde haver aturat el cotxe en aquella corba molts matins. Recorde haver baixat i contemplar embadalit aquell miracle. Recorde permetre'm el luxe d'arribar al treball uns minuts tard. I recorde haver pensat que el temps que se'ns ha donat, potser, només té sentit si saps apreciar meravelles com aquella.
L'altre dia, després de molt de temps, vaig tornar a aquell lloc. I es va tornar a produir el miracle. Vaig gaudir de l'espectacle, dels meus pensaments i d'una bona companyia, aquelles coses que donen sentit a la vida.

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 200mm
f/16, 1/4s, ISO 100, degradat invers de 3 + degradat neutre de 2 passos, trípode, cable.

dilluns, 11 d’abril del 2011

La dona d'aigua

En temps llunyans l’hereu de la masia de Can Blanc quedà adormit sota una alzina carregada d’anys.
De sobte, el despertà una veu meravellosa que recitava melodiosament :

«Si l’aigua és plata, la mia és amor
la mia amor, menina,
la mia amor,
no pas mon cor, menina,
no pas mon cor,
que tot és or.

Si l’aire és gebre,
la mia amor,
no pas mon cor, menina,
no pas mon cor,
que tot és foc».

El xicot, encuriosit i atret per la veu encisadora, no s’ho va pensar més i se n’anà cap al gorg d’on provenia. En arribar-hi, es trobà amb una donzella, bella com el sol, que s’emmirallava a l’aigua mentre anava cantant la dolça melodia. El jove se n’enamorà al moment i li proposà maridatge. La noia acceptà, però abans li posà una condició : Mai no havia de preguntar-li el seu origen, afegint que no se li ocorregués anomenar-la «Dona d’aigua». El noi va estar-hi d’acord. Es casaren i foren molt feliços.

Passà el temps i un dia malaurat, el matrimoni es discutí, i el marit enfurismat, va retreure a l’esposa el seu origen ignorat motejant-la «Dona d’aigua». Mai que no ho hagués dit. Tan punt ho va sentir la noia, esporuguida, marxà rabent de casa. Va ésser inútil que el marit la seguís desesperat. Desaparegué per sempre més.

D’aleshores ençà, el lloc on el jove trobà la misteriosa donzella s’anomena «la dona d’aigua».

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 22mm
f/11, 0,8s, ISO 800, degradat neutre de 2 passos, trípode, cable i una mica d'equilibri

dijous, 7 d’abril del 2011

Compartir moments

Compartir moments amb bons amics és un plaer. Compartir moments, indrets, rises, llum, ... És curiós com es pot coneixer gent gràcies a aquesta cosa virtual d'internet que, d'altra manera, mai haguera conegut. Gent maca, bona gent. Moltes gràcies a tots i totes.

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 70mm
f/8, 1,6s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode i cable.


dilluns, 4 d’abril del 2011

Rhapsody in blue

Potser ara no teniu gaire temps. No importa. Quan tingueu oportunitat escolteu-la sencera. Feu-ho amb els ulls tancats i deixeu volar la ment. Jo no ho feia des de fa molt temps i m'ha tornat a conmoure, com tantes altres vegades.
Si voleu també podeu fer una ullada a la foto, però evidentment no és comparable a aquesta obra mestra...

Rhapsody in blue by George Gershwin

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/11, 60s, ISO 100, degradat invers de 3 passos i neutre de 10 passos, trípode i cable.