divendres, 21 d’abril de 2017

La misteriosa desaparició

La foto d'avui és d'una d'aquelles caletes apartades i no gaire conegudes d'Eivissa. El cas és que en aquesta cala hi havia un pantalà molt bonic, amb molta gràcia, rematat per un parell de troncs molt fotogènics. Portava esperant molt de temps (més d'1 any) a poder anar-hi en el moment que el Sol quedés alineat amb el pantalà i tenia una foto en la meva ment que volia fer. Pacientment vaig esperar i ara fa unes setmanes vaig tenir l'ocasió d'anar en les condicions que jo volia. El cas és que després de caminar una estoneta en la foscor de la nit per arribar a temps a la sortida del Sol, quan vaig arribar, ja no el vaig trobar... Potser algun temporal se l'ha emportat al meu pantalà, potser... No sé cada quant actualitzen les fotos en el Google maps, però el cas és que després d'uns dos mesos de la sorpresa de la desaparició, el pantalà encara surt al mapa de Google... El que sí que és cert és que ja mai tindré la foto que volia fer.

Improvisant alguna cosa en la cala sense pantalà.

dimarts, 11 d’abril de 2017

Darreres cuetades

Ara fa un parell de setmanes vàrem pujar a Santa Fe aprofitant la (possiblement) darrera enfarinada de l'any. La boira no ens va voler acompanyar, però vàrem gaudir de la riera en tota la seva plenitud. Les darreres coetades de l'hivern. Aviat tot serà verd de nou i donarà començament a un nou cicle de vida. Nosaltres hi serem allà per fotografiar-ho, per descomptat.




diumenge, 2 d’abril de 2017

Epíleg i cirereta

Faré una darrera entrada amb fotos de llocs diferents de Feroe. No vull que aquestes fotos es queden al disc dur. Encara tinc moltes per processar i possiblement pujaré alguna més en un futur. Però amb aquesta entrada vull tancar la sèrie sobre el viatge.

1.- El guia. Ja cap el final del viatge vàrem anar a veure raconets que no teníem en el llistat de prioritaris. Casualment vàrem trobar aquesta balisa que donava el contrapunt ideal de color per fer fotos en un dia gris i apagat com aquell.


2.- El petit paradís. Fora dels llocs més visitats de Feroe es troba aquesta petita vall que, com totes les valls de l'arxipèlag, desemboca a la Mar. La carretera es retorça desesperadament per salvar el desnivell que dona pas a un petit paradís. En el petit paradís vàrem tenir uns moments de llum fantàstics. I en el petit paradís, després dels 3 primers desesperants dies de pluja constant, vàrem començar a somiar.



3.- Saksun. Aquest lloc es bonic. Si m'ho permeteu diré que és bonic de collons. Fins a quatre vegades vàrem pujar i fins a quatre vegades ens va negar la possibilitat de fer fotos: fred, vent, pluja, més vent, cel pla, molt més vent... Un llogaret perdut enmig del no res amb el què vàrem tenir una espècie de relació amor-odi.



4.- El gran salt. Aquest salt d'aigua és el més alt dels infinits salts que es poden trobar a les Feroe. Vàrem passar unes quantes vegades pel seu costat sense prestar-li gaire atenció. L'últim dia del viatge vàrem tornar a passar pel seu costat i, automàticament, ens vàrem aturar a fer fotos. Es com si tinguéssim un deute pendent amb ell.  


 5.- El pare troll. Un altre lloc que no portàvem controlat des de casa i que va ser una troballa casual. Un ullal de roca que s'aixeca orgullós cap al cel. La petita caseta us donarà una idea de les dimensions d'aquesta mola rocosa. Tant ens va agradar que hi vàrem tornar un altre dia.


6.- La cirereta. La cirereta del viatge varen ser les aurores. Tot i no ser el principal objectiu del viatge sabíem que era difícil, però que podríem trobar-les. La latitud de les illes per sota del cercle polar, i la presència gairebé constant de núvols fa difícil poder gaudir de les llums del Nord. Però la sort ens va acompanyar i va haver una nit que ens vàrem delectar d'un dels millors espectacles del món.


7.- El Dream Team. I ja per últim una foto del Dream Team en plena acció. Agrair als companys els bons moments i rises compartides. Crec que tots hem tornat amb bon material fotogràfic i amb una bona experiència viscuda. Moltes gràcies amics!!!