dimecres, 28 de novembre del 2018

Darreres cuetades de tardor

Caminar solitari pel bosc quan encara és negra nit i el gamarús crida amagat entre el fullatge és una experiència corprenedora. Veure com despunta l'alba i les llums van guanyant pas a poc a poc és una experiència gairebé mística. 


Els colors de la tardor es comencen a mostrar i la ment viatja entre troncs i fulles buscant enquadraments i imatges que intenten transmetre la bellesa del que s'està veient. Havia anunci de boires i allà que vaig marxar buscant la conjunció màgica: boira+fageda+tardor. Però les boires varen quedar ancorades lluny, a la vall, i no es varen presentar a la cita.



Tot i això, captar com els primers rajos d'aquell dia comencen a acaronar el fullam més alt dels fajos mentre els troncs encara romanen en la foscor resulta un exercici entretingut que acaba d'arrodonir una bona matinal de fotografía.



dimecres, 21 de novembre del 2018

A la sortida

A la sortida del sol,
t'esperaré.


Allà on tu saps que t'espere,
a lo darrer.

Ovidi Montllor

dimecres, 14 de novembre del 2018

Retrobant les matinades

Temps de retrobament amb les matinades en solitari. Salitre a la cara (i als filtres...), serenor i immersió en l'espai que t'envolta. Gaudir de la natura i gaudir la natura. I esperar, i buscar, i saber trobar. I tornar cap a casa amb satisfacció als ulls i pau al cor. I sabent que repetiràs i repetiràs les matinades, perquè són part del motor de la teva vida.