dimarts, 24 de novembre del 2015

Boires correderes

Boires berguedanes correderes, d'una albada de la semana pasada. Una matinada d'aquelles que va valdré la pena l'esforç d'aixecar-se i conduir una hora i mitja.

dimecres, 18 de novembre del 2015

Des de lluny

La meua amiga Esther m'ha dit moltes vegades que Montserrat és una muntanya per fotografiar-la des de lluny. I la veritat és que aquesta muntanya inconfusible té un perfil molt peculiar i espectacular. 



divendres, 13 de novembre del 2015

Guarnit de tardor

Abans que acabe de morir el color de tardor de les muntanyes, aprofitaré per pujar una foto del nostre Pedraforca guarnit de tardor de fa unes setmanes. No és una gran imatge ni amb una llum espectacular. Però a mi em sembla ben bonica.

dimarts, 10 de novembre del 2015

El ball de troncs (i 2)

En la darrera entrada vos vaig explicar una sessió llarguíssima de fotografía, bosc i boira. Vaig pujar 3 fotos amb enquadraments tancats. Avui pujaré 3 fotos del mateix dia, però amb els enquadraments fets amb l'angular, buscant una visió més amplia de l'ambient. El ball de troncs d'aquell bosc és realment meravellós. Els senderols conviden a entrar-hi i perdre's en aquell espectacle magnífic.


Vaig venir buscant la tardor, però vaig arribar potser amb una semana d'antelació. Si ja és difícil encertar-la amb els boscos propers a casa imagineu com és de difícil encertar-la amb els boscos que hi són a més de 2000Km. Vaig observar, no obstant, un fet que mai m'havia adonat. Els faigs comencen a canviar la fulla abans en els llocs més exposats. D'aquesta manera, els arbres que estaven arran de mar ja tenien bonics colors (com podeu comprobar dues entrades abans d'aquesta). Tanmateix les fulles més superiors dels arbres ja han canviat de color, mentres que les que están més protegides cap a l'interior encara estan més verdes que un enciam. Així i tot aquest bosc té una bellesa especial.


I ja, per acabar i no cansar amb aquesta sessió maratoniana que vaig viure, vos pujaré una imatge del fotògraf admirant embadalit l'espectacle que la natura li va oferir aquell dia que difícilment oblidarà.


dimecres, 4 de novembre del 2015

El ball de troncs

Aquell dia el pronòstic del temps no era gens prometedor. Així i tot, quan estàs lluny de casa, cal aprofitar i intentar treure el màxim de les situacions perquè és posible que no hi tornes a anar a aquell lloc mai més.
A les 8:00 del matí vaig començar a caminar sota una fina pluja. Una hora i mitja després estava en la localització triada: els penyasegats. La pluja combinada amb un persistent vent va fer infructuosa l'opció de fer fotos malgrat que el que tenia davant meu era preciós. Així que després d'uns pocs intents on era imposible sortir-se'n amb els filtres, la cámara i el paraigua vaig decidir marxar. El dia prometia ben poc, ja que el pronòstic del temps per la tarda encara era pitjor. Vaig endinsar-me en el bosc i una mica més a recer del vent vaig fer algunes fotos sota el paraigua amb la compacta. I em vaig posar a caminar, tot sol, per aquell bosc encantador. La passejada per sí sola ja valia el seu pes en or tot i que que no hi hagués fet cap foto.
Però va haver un moment on es va produir el miracle: va parar de ploure i va entrar la boira. Una boira espesa, d'aquelles de tallar amb ganivet.


I amb la boira va arribar la pèrdua de la noció del temps. Caminar, mirar, cercar composicions. El ball de troncs de la fageda se m'oferia amb totra la seva esplendor. Durant uns instants un cervató em va estar observant encuriosit. Segurament algún follet també em mirava.


Aquests darrers dies he llegit en diferents blocs de fotògrafs amics com els absorbeix el bosc i com passa el temps quan estàs a dintre seu. Doncs aquell dia va haver un moment que vaig veure que començava a enfosquir. Vaig apretar el pas per tornar. Quan vaig seure al cotxe vaig notar que les cames em pesaven. Eren les 18:00. Havia passat 10 hores a dintre del bosc, no m'havia assegut en tot el dia i només que havia menjat unes galetetes a migdia.