Ja fa temps que tinc molt clar que els viatges familiars són per a gaudir-los amb els meus i no per fer fotos. Són dos elements que no fan bona combinació i, personalment per mi, la família és molt més important que la fotografia. Així i tot en els viatges familiars sempre he carregat amb l'equip i he anat tirant fotos d'aquelles de circumstància. Això m'ha fet recòrrer moltes ciutats europees i algunes americanes amb 5-6 Kg de pes a l'espatlla durant jornades maratonianes, amb el conseqüent patiment dels meus discs intervertebrals.
Però després d'un temps rumiant-ho m'he decidit a comprar una compacta "bona". D'aquelles que pots fer servir en manual i disparar en RAW. La triada ha estat la Canon Powershot G16. I quina millor ocassió per provar-la a fons que les vacances de Setmana Santa amb un viatge a Londres. Així que les fotos d'avui se'n surten una mica d ela temàtica habitual del bloc.
De tots és sabut que les compactes poden fer fotos comparables a una reflex en situacions de "bona llum". Però és que aquesta maquineta m'ha sorprés per la seva resposta en situacions més arriscades de llum com ara en contrallums forts. Sembla mentida com han millorat aquests petits sensors i el rang dinàmic que poden arribar a treure en aquestes condicions.
En situacions de poca llum també m'ha sorprés la dignitat amb la què salva el repte i la contenció del soroll. Encara recorde les nocturnes de la meva anterior compacta que pareixien una paella de cigrons.
Ja fa un dos anys que em vaig vendre l'objectiu macro. Potser li tornaré a agafar el gustet "gràcies" a la meva nova amiga.
Puc dir que el viatge ha estat perfecte i que, a més a més, he gaudit fent fotos. He gaudit fent fotos com al principi "clic", "clic", "clic". Sense preocuparme de filtres ni del trípode i sense descollar-me caminant per Londres. I és que, voleu que vos diga un secret...? Totes les fotos que he pujat estan tirades en "Automàtic" i en JPEG i estàn tal cual la càmara les ha captat.
Poder ha arribat el moment de vendre la reflex.
