dissabte, 19 d’octubre de 2013

El tio Canya se'n va a descansar

Ahir a la nit, en la dues vegades lleial (i tantes vegades infidel a sí mateixa) ciutat de València, el tio Canya se'n va anar a descansar. Ens ha deixat el grup Al Tall, després de més de 40 anys de de música. Agrair a tots els seus components tots els anys de feina, de compromís i de dignificar una llengua i un poble. Hi havem uns quants que seguirem, en el dia a dia, al tall, perquè queda molt per fer (poder massa).

Canon 5D Mk II amb el Canon 17-40 a 21mm
f/8, 1/2s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode


CANT DE MAULETS

Eixiu tots de casa que la festa bull,
feu dolços de nata i coques de brull.
Polimenteu fustes, emblanquineu murs
perquè Carles d’Àustria, ha jurat els Furs.

Enrrameu de murta, places i carrers,
abastiu de piules, xavals i xiquets.
Aclariu la gola, amb vi i moscatell
que no hi ha qui pare, el pas dels maulets.

Vine Pilareta, que et pegue un sacsó,
els peixos en l’aigua i els amos al clot,
i si no l’empara, el Nostre Senyor,
tallarem la cua, a Felip de Borbó.

Si l’oratge es gira, en mal dels maulets
vindran altres dies que bufe bon vent.
Quant més curt ens lliguen, més perill tindran,
passeu-me la bota, i segui tocant. 

11 comentaris:

  1. Increïble la llum i color que has sabut captar, un bell homenatge a la gent ha estimat la terra.
    Aquesta setmana he estat a València, amb la gent que he parlat m’han fet sentir esperançat.

    ResponElimina
  2. Eduard, sense la terra no som gairebé res :-)

    ResponElimina
  3. No pares noi, aquest cop la sort ha portat el color, crec que hagués triat menys degradat per el cel però això son "modes" ;-)

    ResponElimina
  4. Per, la imatge és d'arxiu. I sí, tens raó amb el degradat. En les imatges de reflexe són especialment traidors :-)

    ResponElimina
  5. No sabría decirte por qué no me termina de convencer esta foto. No te digo que no tenga su atractivo, pero hay algo en ella que no termina de encajar, que le falta para componer una imagen redonda. Desde mi punto de vista, por supuesto. Creo que es una mezcla de composición y colores.
    Un abrazo

    ResponElimina
  6. Alfredo, respeto y tengo en consideración tu opinión. Soy consciente que no es una imagen extraordinària. Rasqué en el archivo para ilustrar el comentario sobre Al Tall y ésta me pareció correcta. Estos sitios a los que me lleva Vicente son difíciles para componer, ya que los cortes suelen ser dramáticos :-)

    ResponElimina

  7. A veure si ara em deixa comentar la foto.
    No sé per què no m'ha deixat comertarles.
    Doncs a mi si que m'agrada, sobretot perquè el grup Al Tall era un dels meus favorits i sempre els he seguit.
    Salutacions.

    ResponElimina
  8. Molt bona entrada, tocant un tema molt seriós, la dignificació d'un poble, a la qual cosa jo afegiria a la gent que ho fa amb el seu treball, amb la seua entrega diària, la seua suor lluitant pels seus a base de dedicació i serietat, eixos empresaris emprenedors, eixos treballadors del camp de tota la vida, els treballadors honrats, que paga els seus impostos, que estan treballant sense piular des de la joventut fins a la seua jubilació, sense politiquetjos sense enveges i que són feliços amb el que han guanyat amb el seu propi esforç, eixos que per sort encara abunden, i que gràcies a ells este poble encara seguix viu, encara que uns quants s'encaboten a matar-ho. La foto li va de perles Pepet, una imatge molt valenciana

    ResponElimina
  9. Ja, ja, veig que el tema ha arribat, especialment, al sector valencià. Una abraçada, amics :-)

    ResponElimina
  10. Hola, no conocía tu blog, me gustan tus trabajos, con tu permiso lo seguiré.
    Me encanta la luz y el colorido conseguido, me encantan los barcos y sus reflejos. excelente!!!
    un abrazodesde Bélgica, Hilde

    ResponElimina
  11. Gracias, Hilde. El bloc está aquí para cuando quieras ;-)

    ResponElimina