dimecres, 22 d’abril de 2015

La noia

Aquell dia vaig sortir de casa amb dos objectius. Primer i més important: veure sortir la lluna sobre el mar i gaudir-ho. Segon i també important: Fotografiar-ho.
Vaig tirar cap als Esculls d'en Racó, vaig treure l'equip i em vaig menjar el bocata mentre esperaba que arribés el moment. A poc a poc la gent que hi havia va anar desapareixent, aliena a l'espectacle que estaba a punt de començar, era l'hora de sopar. Però va haver una noia que es va quedar rondant per allà, passejant i llegint un llibre.
Quan va arribar l'hora vaig entrar en acció: clic, clic... uns passos més a la dreta, clic, clic... Una mica més d'ISO, clic, clic...
Va haver un moment que la noia va venir al meu costat i em va dir: "Que bonic, oi?"
"Sí" - li vaig contestar. I mirant pel visor vaig continuar, clic, clic.....
Al cap d'un moment vaig veure que la noia havia desaparegut. "Tant que li agradava si que ha durat poc veient tot això", vaig pensar, clic, clic...
Però de sobte la noia va tornar a apareixer. Portava una compacta en la mà. Es va posar al meu costat i va començar a fer fotos, clic, clic...