dilluns, 29 de setembre del 2014

Una bona matinada

Dissabte al matí vaig gaudir d'una bona sessió. Una d'aquelles en què trobes que ha valgut la pena fer més d'una hora d'anada i una altra de tornada en cotxe, per gaudir només durant mitja horeta. Les boires que anàvem buscant varen esdevenir més aviat boirines, però ens varen regalar un espectacle ben maco. Amb la grata companyia de l'Esther que em va portar a aquest lloc meravellós.

 f/11, 8s, ISO 100, degradat invers de 3 passos

 f/11, 8s, ISO 100, degradat invers de 3 passos

f/11, 1/4s, ISO 100, degradat invers de 3 passos

dimarts, 23 de setembre del 2014

Tagomago

Tagomago és un illot al Nord-Est d'Eivissa. Per la seva situació i el seu perfil característic dona molt de joc fotogràficament en sortides de Sol i de Lluna. De fet ja us l'he portat a aquest bloc en moltes ocassions. Per exemple en aquestes dues mostres: una i dues.
Com tots els illots que envolten Eivissa, Tagomago hauria de ser un lloc pel qual s'hauria de tenir especial cura. És lloc de nidificació d'aus marines i està envoltada d'uns fons marins d'indubtable valua. Per tant presenta un frágil equilibri ecològic que cal preservar per les futures generacions.
Als anys 80 ja va ser font d'una important polémica quan les autoritats vàren permetre la construcció d'un habitatge en la seva superficie. Tot això després d'un fosc embolic sobre la propietat d'aquesta petita illa i que la va posar en mans d'empreses d'origen alemany.
En l'actualitat l'illa és "propietat" d'un especulador immobiliari alemany que està emparellat amb una coneguda i "trasnochada vedette" votant del PP. A poc que busqueu per internet trobareu que l'illa es promociona amb el lema: "Alquila tu isla privada". L'habitatge dels anys 80 a esdevingut una mansió de luxe sobre la qual han sortit glamurosos reportatges en la revista Hola. Pel mòdic preu de entre 100000 i 250000 euros podeu llogar tota l'illa durant una setmana i fer en ella el que vos rote, gaudint d'un servei d'helicòpter privat per si l'illot se vos queda petit i voleu anar a fer un tomb per Eivissa. Coneguts futbolistes i no tan coneguts "empresaris" rusos han gaudit de festes multitudinàries en aquest lloc.
A diferencia dels anys 80 en l'actualitat l'illot és Àrea Natural d´Especial Interès (ANEI) per part del Govern balear, és zona de protecció per la llei de costes, és Lloc d´Interès Comunitari (LIC) i Zona d´Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per la Unió Europea, també el pla territorial del Consell el protegeix.  Malgrat totes aquestes proteccions el "propietari" (para chulo mi pirulo) ha anat fent noves construccions sense cap permís ni llicència amb el silenci de les autoritats.
Eivissa: l'illa que no va saber trovar el seu model turístic. I es que no sé que em repugna més, el turisme "low cost" de discoteca i pastilles o el de guant blanc, caviar i "Beach Club". El que sí que està clar és quin partit polític ha permés totes aquestes barbaritats i com molts militants seus (ex-ministres terratinents inclosos) han tret profit econòmic personal. El problema és el de sempre: continúen guanyany i amb majoria absoluta...
Des d'aquest humil bloc vull enviar tot el meu suport als grups ecologistes i la gent que s'està movent per lluitar contra la barbarie, en aquest i en molts altres casos similars.
Per si en voleu saber més.

f/8, 1/13s, ISO 400, degradat neutre de 2 passos

dimarts, 16 de setembre del 2014

El jardí

La segona part del viatge d'aquest estiu per terres germanes ens va portar a un altre racó encisador: Berchtesgaden. Tot i no tenir les vistes tan impressionants què vàrem gaudir en Grainau l'entorn no deixa de ser espectacular. En aquest allotjament no teniem balcó des del què fer fotos. Per contra teniem un estri molt important: rentaplats. Recorde que estaba carregant el rentaplats amb la meua meticulositat característica quan, de sobte, vaig albirar per la finestra com s'estava posant el cel. Tot d'una vaig deixar la feina, vaig agafar l'equip a correcuita i em vaig posar a disparar com un boig des del jardí. No hi ha res com tindre rentaplats... i jardí, és clar.  De nou el plaer de fer fotos "des de casa".

f/8, 1/15s, ISO 400


dijous, 11 de setembre del 2014

Ara és l'hora


Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,
no tinc altra veritat,
ni enganys ni cap gran misteri,
si tu hi vas, també hi vaig.
No tinc país
sense tu,
tampoc tinc demà...
així doncs per sempre
mantinc el repte,
només si hi vas jo hi vaig.

Jo hi sóc si també vols ser-hi
tan sols per fer un camí junts,
pel goig de seguir petjades
que ens han dut molt lluny.
Pel plaer d'un demà que engresqui
perquè ens hi trobem a gust
refent l'art de viure
poder conviure
el somni d'un món més just.

Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.

De res no valen banderes
que no ens facin d'abrigall
pel fred de la llarga espera
del gran nom, llibertat.
Que sense tu
no ens serveix
cap senyera ardent,
ni símbols ni gestes
t'han de sotmetre,
tu ets qui mou el vent.

Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
i res no serà senzill
però tot el camí que esperi
tindrà un nom i un sentit.
El goig d'enlairar aquest somni
on tots hi trobem un lloc,
bastir una drecera
que ja per sempre
ens porti a un món millor joiós.

Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
si no res no em lliga aquí
que sense tu no sé entendre
cap demà ni cap país...
Proclamo que les banderes,
símbols, pàtries i demés,
tan sols quan a tu et serveixen
me'ls estimo i me'ls faig meus.

Serem només si el coratge
ens fa anar més lluny d'aquí,
serem només si ens exalta
guanyar tant per compartir,
serem sols un país lliure
si som lliures els seus fills,
serem només si volem
i aquest repte ens fa més rics.

Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.
 
                                                                      LLUÍS LLACH


divendres, 5 de setembre del 2014

El balcó

El Zugspitze és la montanya més alta d'Alemanya. Aquest estiu hem tingut el privilegi de voltar per la zona i, malgrat ser un lloc molt humanitzat, gaudir de paisatges incomparables. Vàrem pasar quatre nits en una casa que tenia un balcó. Un balcó que tenia vistes directament al colós. Això va produir que passés moltes estones al balcó, amb el tele tirant fum. Tota una sort, poder fer fotos així des de "casa". Les fotos que venen a continuació són de diferents dies, totes elles fetes des del balcó, fins i tot alguna d'elles en calçotets estant... La desfilada de núvols era continua conjugant-se en una dansa perpètua sobre aquella roca. Tot un luxe, tot un privilegi.

1/60s, f/8, ISO 100

1/8s, f/8, ISO 100

1/100s, f/8, ISO 100

 30s, f/11, ISO 100
 1/125s, f/8, ISO 100