dimarts, 17 de setembre del 2013

Postals des de l'Aragó

"Aragón toca a poco más de 25 soledades por Kilómetro cuadrado. Cada cual campa libre en el hueco que le tocó en suerte un poco perdido, un poco solo en general.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 23mm
f/8, 1/100s, ISO 100, polaritzador, a pols

Porque una de las peores heridas de esta piel sin curtir es la emigración. La de esos habitantes que, antes de sentirse definitivamente abandonados, deciden ellos abandonar sus pueblos y dejarlos vacios."

JA Labordeta


 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 40mm
f/8, 1/100s, ISO 100, polaritzador, a pols

Segurament si dins de l'Aragó parlem de Teruel tots els comentaris de Labordeta es multipliquen. Tornar a aquesta terra és una d'aquelles coses que sempre necessite fer de tant en tant. La immensitat d'aquesta terra nua, només vestida de roca, on encara és possible acaronar el silenci i fer kilómetres d'estretes  carreteres sense veure ningú durant hores, té un fort atractiu per mi. Natura agresta en estat pur. Descarnada, dura i seductora alhora.
Imaginar com de dura havia de ser la vida per aquestes contrades no fa massa anys em fa venir esgarrifances. Una terra d'aquelles que curteix els seus habitants, on es fa realitat allò de "adaptar-se o morir". Ara, durant uns dies, he tingut l'oportunitat de tornar i gaudir, pam a pam, totes aquestes sensacions. Intentar transmetreu, a traves d'imatges, tot un repte.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 31mm
f/11, 1/5s, ISO 100, polaritzador i degradat neutre de 2 passos, trípode

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/11, 2,5s, ISO 100, degradat invers de 3 passos en moviment, trípode

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 34mm
f/11, 1/2s, ISO 100, polaritzador i degradat neutre de 2 passos, trípode

14 comentaris:

  1. Buen reportaje. Refleja una tierra dura y áspera.
    Un abrazo

    ResponElimina
  2. Coincideixo totalment amb el pensament de Labordeta.
    Deu ser dur marxar d'allà on tens les arrels.
    I com t'he dit al facebook....es bo! Em decidit campar cadascu per la seva omplint de vivències,experiéncies i imatges aquesta gran familia de fotografs. Ara aixó si,com tota bona familia una vegada a l'any si més no,ens hauríem de reunir.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Dura y aspera, pero muy bella, Alfredo.

    je, je, bona lectura, Esther. Tampoc estaria gens malament 2 cops a l'any, no?

    ResponElimina
  4. Las dos últimas son una preciosidad Pepet. Un saludo

    ResponElimina
  5. Molt bé captada l'essència d'aquesta meravellosa terra.
    Salutacions.

    ResponElimina
  6. De esta tierra hermosa, dura y salvaje, haremos un hogar... y un paisaje (J. A. Labordeta)
    M'has tocat la fibra :-D, una volta per Aragó :-)
    A la meva comarca, Sobrarbe, tenim menys habitants per km2 que el Sàhara, que ja és dir. Aixó sí, uns paisatges espectaculars he he.
    M'encanta Terol, part de la meva familia era d'allí, i estic enamorat de llocs com el Matarranya -on comparten la vostra hermosa llengua- o Albarracín.
    La tercera potser que sigui Montoro? O potser Villarluengo?
    Salut.

    ResponElimina
  7. Gràcies per comentar, Vicent. Una terra ben aprop de VLC des que existeix l'autovia :-)

    Gràcies per comentar, chabi. Jo sóc un enamorat de Terol des de fa molts i molts anys: Javalambre, Gúdar, el maestrat, la serrania de Albarracín...
    Per cert, la tercera són els "Organos de Montoro", un dels objectius del viatge

    ResponElimina
  8. Com que postals Pepet? és un reportatge magnífic, unes preses buscades, d'una terra singular, amb unes característiques que mostres a la perfeción, sobren els comentaris elles parlen per si soles.
    Enhorabona, molt bona feina
    Salutacions

    ResponElimina
  9. Gràcies, Jose Luis. Com li he dit al Vicent ja veig que vosaltres feu les vostres incursions des del Sud de tant en tant.
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. L'última està molt guapa amb els tons ataronjats i els volums de la llum lateral. Bona feina!

    ResponElimina
  11. Vaya colorido...un abrazo desde murcia

    ResponElimina