Darreres cuetades

Sembla que aquesta setmana l'hivern ja treu el nas per la cantonada. Les fotos de la sessió d'avui són de fa uns dies, de les darreres cuetades de la tardor. En pocs dies els ocres donaran pas als blancs i el cicle continuarà. Amb l'amic Eduard Marques vàrem agafar un trencall qualsevol buscant aquests colors. Una boira baixa feia que tot pogués acabar en un no res. Però al final els astres es varen alinear i vàrem tenir una preciosa llum natural de capvespre sobre el bosc.

D'estrena

Passejada matinal per l'Albufera de València fa un parell de setmanes. Aquesta sortida va servir per provar i estrenar la que serà la meva companya els propers anys, la 5D MkIV. De moment sembla que el guany de rang dinàmic és considerable i la capacitat d'aixecar ombres molt bona. Desitjós de provar l'ISO en condicions ;-)

La tardana tardor

Ja ha arribat la tardor, la cada vegada més tardana tardor. I amb ella el moment d'anar a buscar rieres i boscos, de fotografiar remolins de fulles. Un impuls anual del que és difícil escapar, ni que siga un dia. La riera de Santa Fe vestida amb les seves millors gales. 

Dale vida a los sueños que alimentan el alma

Dale vida a los sueños que alimentan el alma,

No los confundas nunca con realidades vanas.

Y aunque tu mente sienta necesidad, humana,

de conseguir las metas y de escalar montañas,

nunca rompas tus sueños, porque matas el alma.

Dale vida a tus sueños aunque te llamen loco,

no los dejes que mueran de hastío, poco a poco,

no les rompas las alas, que son de fantasía,

y déjalos que vuelen contigo en compañia.

Dale vida a tus sueños y, con ellos volando,

tocarás las estrellas y el viento, susurrando,

te contará secretos que para ti ha guardado

y sentirás el cuerpo con caricias, bañado,

del alma que despierta para estar a tu lado.

Dale vida a los sueños que tienes escondidos,

descubrirás que puedes vivir estos momentos

con los ojos abiertos y los miedos dormidos,

con los ojos cerrados y los sueños despiertos. 

Mario Benedetti

El molí

El meu amic Joan Sánchez és un buscador insaciable de ruïnes i llocs que conviden a la nocturnitat. I la veritat és que les comarques interiors són una font inesgotable d'ermites, masos, castells... Tresors de pedra seca. En aquesta ocasió vàrem visitar aquest molí fortificat medieval que, com tant altre patrimoni de la nostra terra, està molt malmès. Ens va acompanyar una preciosa llum rasant de lluna en quart creixent.

Viatge a Ítaca

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

Has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d’aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,

i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.

Has d’arribar-hi, és el teu destí,

però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,

que siguis vell quan fondegis l’illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t’ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca

t’hagi enganyat. Savi com bé t’has fet,

sabràs el que volen dir les ítaques.

Temps de rauxa

Els darrers dies han estat convulsos. La situació del país està arribant a un moment crític i això ha fet que aquests dies hagen estat molt intensos. Sentiments trobats, sensacions contradictòries, temps de rauxa.

Amb tota aquesta situació necessitava desconnectar-me, evadir-me per uns instants. Res millor que llevar-se ben d'hora, agafar la càmera i anar a buscar el mar. I, ves per on, avui les onades espetegaven amb força, amb molta força, contra la roca amb un soroll metafòric del que hem viscut i encara ens queda per viure.

Retrobant les boires

Tot just acaba l'estiu i ja entrem en la bona època. La temperatura ha començat a baixar i ja les boires han començat a fer acte de presència. Ja tenia moltes ganes de passejar pel bosc emboirat i a la mínima oportunitat que he tingut així ho he fet. Aquí teniu una petita mostra.

El lloc que vaig visitar és conegut i molt fotografiat, però no per això menys bonic. Cal intentar buscar nous enquadraments i noves lectures d'aquests llocs tan vists.

Però així i tot, és difícil resistir-se a fer l'enquadrament "clàssic" quan les condicions són bones...

Escocia (i III)

Faré una darrera entrada sobre les vacances escoceses per comentar com es pot gaudir de la fauna en aquest país. El meu fill i jo armats amb un telescopi terrestre i la guia de la SEO vàrem albirar i identificar més de 30 espècies d'aus, apart d'alguns mamífers. Amb el meu equip actual és complicat poder fer fotos dels ocells, així que ni ho vaig intentar. Però animalons més grossos sí que em vaig animar a fotografiar algun, i el més fàcil varen ser les foques. Sabíem que era bastant fàcil trobar-ne, però la primera setmana del viatge tot i buscar-les amb insistència no les vàrem veure. Com sol ocórrer, el dia que menys ho esperàvem en el lloc on menys ho esperàvem les vàrem trobar. I a partir d'aquí ja es va obrir la sort i vàrem poder gaudir de la seva observació en 3 ocasions, sempre estirades i endormiscades i com podeu comprovar en les imatges amb molt poques preocupacions.

Escòcia (II)

 Seguint amb les imatges del viatge d'aquest estiu pujaré una sèrie de fotos del que va ser (amb diferència) el més bonic de l'experiència. Parle de les Hèbrides Exteriors, un seguit d'illes amb un paisatge colpidor i on el mar és omnipresent. La pressió turística en les illes és infinitament menor que en els "punts calents" d'Escòcia i permet jornades de solitud i carreteres buides.

La part més septentrional de l'Illa de Lewis és rocosa i amb uns penyasegats plens de vida. Des d'aquest punt fins a Canadà no n'hi ha res més que mar...

 

L'altre atractiu de les illes són les platges: infinites, amb aigües turquesa, paradisíaques, solitàries... La baixada de la marea crea uns sorrals immensos que són dignes de veure.

Aquesta va ser la part del viatge que més vàrem gaudir. Vàrem anar saltant d'illa en illa fins a Benbecula. I va ser un error no seguir fins a la darrera illa, fins a Barra. Però, així i tot, el que vàrem gaudir va ser molt i temps hi haurà per tornar alguna altra vegada i fer el recorregut complet.