dissabte, 7 d’octubre de 2017

Temps de rauxa

Els darrers dies han estat convulsos. La situació del país està arribant a un moment crític i això ha fet que aquests dies hagen estat molt intensos. Sentiments trobats, sensacions contradictòries, temps de rauxa.
Amb tota aquesta situació necessitava desconnectar-me, evadir-me per uns instants. Res millor que llevar-se ben d'hora, agafar la càmera i anar a buscar el mar. I, ves per on, avui les onades espetegaven amb força, amb molta força, contra la roca amb un soroll metafòric del que hem viscut i encara ens queda per viure.

13 comentaris:

  1. A mi em costa molt poder fotografiar, estic molt torbat i no puc concentrar-me. Esperem que no sigui llarg...
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'ha vingut molt bé que em donés l'airet de primera hora en la cara...

      Elimina
  2. Bonita imagen, con la salpicadura iluminada por los primeros rayos del Sol y esa luz tan contrastada e intensa. Espero que todo se solucione satisfactoriamente ...
    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un saludo Juan Carlos, agradezco mucho tu comentario. Un abrazo y cuando quieras tienes casa en Barcelona :-)

      Elimina
    2. Muchas gracias. Este año tenía previsto haber ido con ocasión de la Festa al Cel, pero como terminó celebrandose en Lleida se me fastidiaron los planes. Cuando vaya, ten por seguro que te llamo y nos ponemos cara.
      Saludos

      Elimina
  3. Hauré de seguir el teu exemple, fins i tot em costa dormir bé, lo únic que em distreu del tema és agafar la càmara una estoneta. Avui n'he acabat de revelar un parell d'aquest estiu que he penjat al blog, de moment és lo únic que he pogut fer per esbargir l'esperit!
    Per cert, la foto molt guapa amb aquest espatec en primer plà, costa molt enganxar-los i a més amb tant bona llum com ho has fet tu!

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Apa, a fotografiar! I cadascú a defensar les seves idees des del respecte

      Elimina
  4. Pepet has tret petroli d'on no hi havia res, una gran imatge.
    Aquests dies l'angoixa és present i jo no agafo la càmera des de finals d'agost, seguiré els teus consells i a veure si aquest cap de setmana puc fer alguna escapadeta.

    ResponElimina
  5. No estic massa d'acord, Jordi. El lloc és molt xulo i uns minuts abans va haver un cel espatarrant...
    Ànims i a aplicar la fototeràpia ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pepet, potser no m'he explicat bé, quan dic: (has tret petroli d'on no hi havia res)
      Em refereixo, que habitualment busquem grans pedres, com més altes millor i ben afilades. També si és possible envoltades d'aigua, podríem dir que aquest indret fotografiat no estaria dins els estàndards que la majoria busca.

      Això no impedeix que t'ha quedat una imatge rodona i ben maca, amb cel espectacular que hi havia, aquesta llum màgica amb l'espetec de l'onada.

      Ah i també s'agraeix veure indrets nous o diferents dels super fotografiats que tots ja sabem.
      Salut!

      Elimina
    2. Ok, entesos. Encara que aquest lloc jo el tinc moooolt fotografiat, ja, ja....

      Elimina