Fotografiar envoltat de gent

Hi ha uns quants llocs a Eivissa "emblemàtics" per anar a vore la posta de Sol. Un d'ells són les platges de Comte, un lloc realment bonic i amb un potencial fotogràfic molt gran, ja que tenim com a decoració tots els Illots de Ponent al fons. 

Crec que mai he fet una posta de Sol en aquest lloc tot sol, sempre hi ha gent. La foto d'avui és d'un divendres qualsevol d'un mes de novembre qualsevol, temporada baixa a més no poder. Així i tot hi havia gent. Fer fotos amb gent al voltant pot resultar molt incòmode. Aquest dia recorde una parelleta darrere meu i un grup de xiques una mica més enllà. En aquesta ocassió ningú es va posar enmig (cosa que altres vegades si que m'ha passat), però les xiques anaven amb un gos que va passar corrent un parell de vegades entre les pates del trípode. Els hi vaig haver de demanar, diplomàticament, que subjectessen el gos, perquè si la càmara queia podia ser un problema... Ho van fer, però així i tot, estar envoltat de gent en aquestes circumstàncies em resulta incòmode: sents les converses, els comentaris que fan de tú, no em puc concentrar.

La posta de Sol va haver un moment que prometia ben poc, recorde haver sentit comentaris de la gent de darrere: "Vaya mierda". El Sol es va ocultar darrere d'uns núvols i tot va quedar gris. Però sobtadament, quan el Sol ja era sota l'horitzó, es va pintar una línea vermella increïble i tot va guanyar vida: clic, clic... Per un instant vaig notar que no sentia ningú. Vaig girar el cap i estava tot sol, tots havien marxat.

Vaig recordar les paraules que una vegada em va dir un amic amb el que sortia a fer fotos per Eivissa: "No te preocupes, cuando llega lo mejor todos se han ido y solo quedamos los fotógrafos".

Carpe diem.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 33mm

f/8, 1,3s, ISO 400, degradat invers de 3 passos per al cel, trípode

Nou intent a Montserrat

Les fotos d'avui són fruit d'una sortida "express". Montserrat s'està convertint últimament en tot un repte. Camí cap allà el cel pintava prometedor. L'arribada va ser molt justa, ja amb el Sol sobre l'horitzó. Baixar ràpidament del cotxe i començar la feina: clic, clic...

 Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm

f/11, 1,3s, ISO 100, polaritzador, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas per al cel, trípode

A sobre de la montanya hi havia uns núvols bastant xulos. El Sol es ponia per la dreta. La possibilitat què els núvols agafassen color era bastant elevada. Però només va haver uns breus moments on, tímidament, el cel és va acolorir una mica.

 Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 106mm

f/11, 10s, ISO 100, polaritzador, degradat neutre de 3 passos per al cel, trípode

Com sempre convé fer una ullada al darrere i... vet tú per on, però allà hi havia tot un espectacle de color. L'objectiu al davant i el cel desitjable al darrere, realment descoratjador. Sessió fotogràfica en temps rècord: entre la primera foto i la darrera hi ha menys de mitja hora. Al cotxe i cap a casa. Ja hi haurà més oportunitats...
Sessió compartida amb l'Esther Bahí.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 111mm

f/11, 5s, ISO 100, degradat invers de 3 passos per al cel, trípode

Vida

Santiago Feliu: trovador, poeta i cantant. Descanse en pau.

Vida, traes entre las manos vivas

la esperanza y un motivo

para que tu sed resulte

para todos un camino.

Vida, la guerra tendrá un sentido

de renacimiento y sueños,

sueños que harán del hombre

un humano, un buen destino.

Vida, te buscamos desde siempre

y, ahora, somos toda una razón armada

desde el alma hasta tu vientre.

Vida, porque es el verdadero trecho

para que tu pecho rompa este cielo gris.

Vida, a la muerte le queda un tiro

y un corazón te defiende

y hace de tus alas grandes

una historia para siempre por el amor.

Vida, vendrás quemando el eco

que quiera tener lo viejo,

quien no tuvo nunca manos

ni palabras por tu triunfo.

Vida, los verdaderos hombres

sólo son gigantes brazos

que le nacen a la tierra

y se van a la montaña.

Vida, la montaña está en la sangre,

en tantas calles,

la montaña está pariendo el porvenir

de este planeta.

Vida, de este planeta indio y negro y blanco,

poderoso y pobres,

todos al final.

Vida, a la muerte le queda un tiro

y un corazón te defiende

y hace de tus alas grandes

una historia para siempre por el amor.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/11, 3,2s, ISO 100, polaritzador i degradat neutre de 2 passos per al cel, trípode

La montanya que es resisteix

Avui al matí he tirat cap a Montserrat. Una localització propera, però que se'm resisteix. No acabe de treure res que em satisfaga del tot. L'Esther Bahí diu que Montserrat és una montanya per fotografiar-la de lluny. Potser té raó. Des d'aprop i des d'un punt més baix que les agulles és realment difícil trobar enquadraments atractius i la falta de primers plans interessants és palesa. Després d'una bona caminada a les fosques i d'estar una llarga estona buscant alguna cosa que incloure en la imatge, apart de les agulles, he trobat aquest pi. Com que se'm tirava el temps al damunt m'he decidit definitivament per ell.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 22mm

f/11, 13s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas en moviment i retirats uns 2 segons abans d'acabar l'exposició, trípode 

El cel s'ha pintat de color i la llum ha estat molt xula. Ha hagut un moment que tot ha agafat un to càlid increïble. Ja sé que les fotos tiren a magenta, però he intentat ser el més fidel possible al que he vist. I és que ha durat pocs segons, però tot ha agafat uns tons molt intensos.
Seguiré intentant trobar punts de vista de la montanya màgica.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 50mm

f/11, 6s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas en moviment, trípode 

Un bon matí

Ja feia més de dos anys que havia promés a l'Esther Bahí que la portaria a aquest lloc. El temps més que córrer, vola. Però, per fi, aquest dissabte passat va arribar l'ocassió. Sóc una persona complidora, si bé els terminis poden ser bastant dilatats...

En arribar el cel prometia ben poc, en realitat no prometia res. A més a més una lleugera brisa arrrisava l'aigua malmetent el reflexe. 

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/8, 30s, ISO 200, polaritzador, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas per al cel, trípode

Afortunadament, al poc temps, l'aire es va aturar completament i va arribar el moment de montar el tele i aprofitar l'efecte de difusor que ens estaven oferint els núvols.

 Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm

f/11, 0,5s, ISO 200, trípode

 Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 93mm

f/11, 0,5s, ISO 200, trípode

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 93mm

f/11, 0,5s, ISO 200, trípode 

Quan ens vàrem cansar de disparar vàrem plegar. Però el matí encara ens guardava una sorpresa. Una cirereta per arrodonir la jornada: Unes suaus boires pentinant els camps de vinya.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 155mm

f/11, 1/8s, ISO 200, degradat de 3 passos per al cel, trípode

Els blaus i els ocres

M'agrada exprimir les condicions al màxim. De vegades és difícil. Vas a un lloc amb una idea del que pemses fer i les condicions són tot el contrari del que portaves planejat. Llavors és quan toca canviar de pla i intentar treure suc del que tens al davant. Aquest dia esperava una sortida ben acolorida (és el que esperem sempre, veritat?). Però no hi va haver color, color roig o taronja o groc. Però en va haver d'altres: blaus i ocres.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm

f/8, 4s, ISO 100, degradat de 2 passos neutre pel cel, trípode

S'illa Murada

Aquesta foto està feta un dia d'aquells amb onades grans que permeten jugar molt amb els primers plans. Així i tot vaig fer alguna exposició més llarga i, al final, m'agrada més la que té moviment en el cel que les del moviment en l'aigua.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/8, 60s, ISO 100, crec recordar un degradat de 3 passos en el cel, trípode

Tot just amb un dit

L'altre dia vaig pujar una foto d'Es Vedrà des de dalt i avui pujaré una des de baix. En aquesta època de l'any el Sol, quan surt per l'horitzó, li dona directament al penyal creant una bonica llum lateral. El cap de l'esquerra de la imatge és el Cap des Jueu i just per darrere seu hi surt el Sol. Vaig calar el degradat invers i vaig comprobar que tota la zona de sobre del Cap des Jueu i la zona entre el Cap i Es Vedranell es cremava irremediablement. Vaig provar combinant amb algun altre filtre, però el resultat no em va acabar de convéncer, ja que s'enfosquia moltíssim la part de terra. Així que vaig decidir fer un tapat selectiu. Altres vegades he fet tapats amb la funda negra dels filtres amb millor o pitjor resultat. Però la funda dels filtres és recta i necessitava alguna cosa que s'adaptés al perfil del Cap sense arribar a dalt del tot de la foto. Així que vaig pensar fer el tapat amb un dit. Amb el Live View activat vaig posar el dit index recorrent tota la part de sobre del Cap corbant-lo lleugerament per tapar també l'espai entre l'illot i el cap. Vaig fer unes quantes proves que no varen funcionar, ja que es notava massa el tapat fins que posant el dit nomes que entre 2 i 3 dels segons de l'exposició i movent-lo molt lleugerament vaig aconseguir la foto.

Ara ja sé que el dit index té una altra utilitat a més a més de la de furgar-se el nas mentres esperes que el semàfor canvie a verd...

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/11, 6s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, dit, trípode

Des de dalt

Últimament pense que faig massa fotos a peu de platja. És molt temptador incloure un primer pla més o menys contundent o construir-lo amb alguna onada en moviment creant imatges molt visuals. Així que aquests dies de vacances he decidit intentar canviar una mica de rotllo i pujar-me als penya-segats d'Eivissa. Es tracta d'un petit canvi de registre per no ser massa repetitiu, si bé el mar continua sent el protagonista inqüestionable.
La primera foto és una sortida de Sol. La localització la tenia mirada des de feia temps. Recordava que des d'aquí dalt es veu pràcticament tota la costa de llevant de l'illa. Però el dia que vaig venir a fer fotos no em va convéncer la gran quantitat de construccions que es veuen i vaig decidir canviar de plans, incloent només l'illot i aquest pi en un contrallum potent. Va haver sort amb les llums i el resultat és aquesta colorida imatge.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 21mm

f/8, 1/5s, ISO 400, degradat invers de 3 passos, trípode

La segona foto és la posta de Sol del mateix dia. Aquesta localització és sencillament espectacular. No havia vingut mai i crec que tornaré moltes vegades malgrat la caminada, ja que les vistes són impressionants. Es Vedrà sembla petit des d'aquí dalt. El lloc és exposat i feia bastant vent. Així que subjectant firmement el trípode i fent exposicions no molt llargues vaig estar disparant. Els núvols no varen acompanyar tant com a la matinada, però el resultat m'agrada.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 24mm

f/11, 1/10s, ISO 400, degradat invers de 3 passos, trípode

Per cert, també he fet vàries sessions a peu de platja. Però aquestes les deixarem per alguna altra entrada...

La darrera

La darrera foto d'aquest any pertany a la que també ha estat la darrera sessió d'enguany. Aprofitant l'hora de sortida del Sol, ara es bona època per fer tirades més llargues de cotxe sense haver de matinar de forma inhumana. Amb la sempre grata companyia de l'Esther. 

Vos desitge un bon any i molt bones llums al llarg de 2014.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 20mm

f/8, 1s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode