divendres, 28 de febrer del 2014

Fotografiar envoltat de gent

Hi ha uns quants llocs a Eivissa "emblemàtics" per anar a vore la posta de Sol. Un d'ells són les platges de Comte, un lloc realment bonic i amb un potencial fotogràfic molt gran, ja que tenim com a decoració tots els Illots de Ponent al fons. 
Crec que mai he fet una posta de Sol en aquest lloc tot sol, sempre hi ha gent. La foto d'avui és d'un divendres qualsevol d'un mes de novembre qualsevol, temporada baixa a més no poder. Així i tot hi havia gent. Fer fotos amb gent al voltant pot resultar molt incòmode. Aquest dia recorde una parelleta darrere meu i un grup de xiques una mica més enllà. En aquesta ocassió ningú es va posar enmig (cosa que altres vegades si que m'ha passat), però les xiques anaven amb un gos que va passar corrent un parell de vegades entre les pates del trípode. Els hi vaig haver de demanar, diplomàticament, que subjectessen el gos, perquè si la càmara queia podia ser un problema... Ho van fer, però així i tot, estar envoltat de gent en aquestes circumstàncies em resulta incòmode: sents les converses, els comentaris que fan de tú, no em puc concentrar.
La posta de Sol va haver un moment que prometia ben poc, recorde haver sentit comentaris de la gent de darrere: "Vaya mierda". El Sol es va ocultar darrere d'uns núvols i tot va quedar gris. Però sobtadament, quan el Sol ja era sota l'horitzó, es va pintar una línea vermella increïble i tot va guanyar vida: clic, clic... Per un instant vaig notar que no sentia ningú. Vaig girar el cap i estava tot sol, tots havien marxat.
Vaig recordar les paraules que una vegada em va dir un amic amb el que sortia a fer fotos per Eivissa: "No te preocupes, cuando llega lo mejor todos se han ido y solo quedamos los fotógrafos".
Carpe diem.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 33mm
f/8, 1,3s, ISO 400, degradat invers de 3 passos per al cel, trípode

17 comentaris:

  1. Realment Eivissa té llocs fantàstics i també massa gent. Però tu has trobat el moment i la llum oportunes.

    ResponElimina
  2. Buf Pepet! Una imatge preciosa, realment saber esperar el moment i tindre paciència a vegades té la seva recompensa. La linia de llum coronant els illots m'encanta!

    ResponElimina
  3. Tenim la sort de ser uns bitxos raros i gaudim dels millors moments.
    Quantes vegades he pensat que mentre altres estan calentonets al seu llitet és perden espectàcles com aquests.
    Bona foto ho vas tenir tot, colors, un bon cel i per tu solet!
    A mi la gent també m'atabala.
    Abraçada.

    ResponElimina
  4. No s'ha de donar mai una sessio per perduda moltes vegades et sorpren. La gent son molt pesats sobretot quan es posen al teu costat per fer la mateixa foto.
    Molt guapa.

    ResponElimina
  5. Que guapa Pepet.
    Sobre la gent i la mala educació es un ploblema que se vá agrandanr cada vegada més.
    Salut.

    ResponElimina
  6. Ei, Jordi! Gràcies per comentar.

    Xavier, gràcies per passar. Saber esperar, efectivament, es important, de vegades ens atabalem massa ràpid

    Sí, Esther. La gent va marxar tot just quan començava el realment espectacular :-)

    Josep M, més que al teu costat molesta quan et veuen fent fotos i, sense dir res, es posen al davant

    Gràcies per la visita, Vicent

    ResponElimina
  7. Totalment d'acord, pel cap de Creus on em moc, normalment a l'hora de la bona llum ja no hi queda ningú. La foto té un cromatisme molt ric, la compo també la trobo molt encertada . Quina sort que tens de moure't per llocs tant bonics. Una abraçada

    ResponElimina
  8. Fantástica imagen. Buenos tonos y buen encuadre. Un saludo

    ResponElimina
  9. Eduard, tu no et pots queixar de llocs bonics :-)

    Gracias por la visita, Marco

    ResponElimina
  10. Bones Dr., li diria que un temps enrere potser la gent si que em feia nosa, actualment, be, no ara mateix clar... li podria ben assegurar que quan fotografia és com si estigués en una altra dimensió, no sento, no veig ningú més que lo que m'interessa.... te cura???
    8^)

    ResponElimina
  11. Una estupenda imagen... Muy chula... Un abrazo desde Murcia.

    ResponElimina
  12. Si Pere, però si es comença a posar per enmig gent o tens darrere un grup de "rastas" picant els bongos com passa a Eivissa crec que no es pot concentrar ni el més pintat :-)

    Alp, me alegra que te guste, un saludo

    ResponElimina
  13. Aquí, quan anem a fer marines com que en el 80% de casos es de matí, no hi ha perill de trobar a ningú. Ells s'ho perden, de totes maneres millor així.
    salut!

    ResponElimina
  14. Sí, Jordi, tens raó. A Eivissa al matí tampoc trobes ningú. Bé, excepte a l'estiu que, de vegades, trobes a algun guiri dormint la mona :-)

    ResponElimina
  15. Amen (sobre les paraules del company fotògraf).
    I Amen sobre el teu comentari de la gent. Jo m'he trobat amb models anònimes i voluntàries que no dubtaven ni un segon en instal.larse al centre del fotograma en una coneguda platja de Galícia. Llàstima que poguessin ser ma mare o ma padrina :D

    ResponElimina
  16. jcarles, la bellesa no té edat. De totes maneres per això cal anar a aquests llocs en dies i horaris contraris als de la gent. Si bé és cert que hi ha llocs que és impossible.
    Gràcies per passar

    ResponElimina